Resultats de la cerca
Es mostren 2475 resultats
extrem
Que en una direcció o successió donada és al darrer lloc, a l’últim de tot.
cuproníquel
Tecnologia
Aliatge de coure i níquel, aquest últim en un percentatge d’un 25% a un 45%.
Té una forta resistència mecànica i a la corrosió i és molt malleable Hom l’empra en l’encunyació de moneda i en la fabricació de maquinària naval
cuprocrom
Tecnologia
Aliatge de coure i crom, aquest últim en un percentatge d’un 1% a un 10%.
Quan la proporció de coure és inferior a un 1%, l’aliatge té la mateixa conductivitat elèctrica del coure, tot i que la seva resistència mecànica sigui molt més alta És emprat com a elèctrode en la soldadura elèctrica
neoàtic | neoàtica
Art
Dit de l’art grec corresponent a l’últim període hel·lenístic, que tingué com a centre Atenes.
De tendències classicitzants, amb represes més o menys originals de temes i de formes dels diversos períodes clàssics, aquest art reelaborà motius arcaïtzants i reproduí còpies d’originals famosos, de relleus decoratius, craters, canelobres i vasos, destinats, en gran part, a l’exportació Fou conreat per diverses famílies d’escultors actives a partir del s II aC que manifesten una mestria considerable i una tècnica refinada Es difongué per Àsia, Grècia i Roma, on florí molt, particularment sota Adrià
Usurbil
Municipi
Municipi de Guipúscoa, País Basc, drenat per l’últim tram del riu Oria, prop de Sant Sebastià.
Centre industrial fabricació de cautxú, filats, arts gràfiques, elaboració de sidra i xacolí
peripatetisme
Filosofia
Conjunt doctrinal força heterogeni propi de l’escola del Liceu, que havia fundat Aristòtil i que rebé el nom de περίπατος (‘passeig’) pel fet que moltes lliçons hi eren donades tot passejant o potser, simplement, en una galeria.
La tònica dominant dels primers peripatètics —final del s IV i s III aC— fou el desenvolupament de l’empirisme aristotèlic i la investigació cientificopositiva Entre ells es destaquen Teofrast, gran autoritat en botànica, Aristogen de Tàrent, negador de la immortalitat de l’ànima, Dicearc de Messènia, que defensava la preeminència de la vida pràctica sobre la teorètica, Demetri de Fàleron, que portà el peripatetisme a Alexandria, i Estrató de Làmpsac, que assimilà el materialisme mecanicista de Demòcrit Posteriorment en profunda decadència, recuperà el prestigi amb les…
Josep Franco i Martínez
Literatura catalana
Escriptor i pedagog.
Vida i obra Mestre de professió, és escriptor, collabora en la premsa i ha traduït obres literàries Voltaire, Stevenson, Poe, etc i de divulgació científica i sèries de televisió Amb la novella Calidoscopi 1983 aconseguí els premis Andròmina i el de la Crítica del País Valencià del 1984 L’any 1986 publicà Antropologia parcial i L’últim roder , que li atorgà una gran popularitat A més, ha publicat, entre d’altres, les novelles Som irrepetibles 1987, Cendres de seductor 1987, Aldebaran 1988, Rapsòdia 1992, Manuscrit de mossèn Gerra 1993, L’enviat 1997, premi Enric Valor 1996, Les potències de…
,
escuder
Història
A l’edat mitjana, noble jove que feia l’aprenentatge per ésser armat cavaller; estava al servei d’un cavaller, que acompanyava portant-li l’escut, o de la casa reial (escuders de la cambra, copers, talladors, etc).
Constituïa l’últim esglaó de la jerarquia nobiliària
Es rendeix Alcúdia
Es rendeix Alcúdia, l’últim nucli agermanat a Mallorca
vers adònic
Literatura
Vers que consisteix en un dàctil i un espondeu o troqueu.
És adònic l’últim vers de l’estrofa sàfica