Resultats de la cerca

Cristallitza en el sistema triclínic, formant cristalls poc o molt tabulars, d’arestes molt agudes i sovint reunits en druses És de color marró, gris o violaci, transparent, de fractura irregular, de lluïssor vítria, piroelèctric i de pleocroisme molt fort vista amb llum ultraviolada Té exfoliació clara, duresa 6,5-7 i pes específic 3,26-3,36 La seva formació és d’origen pneumatolític en les àrees de contacte de roques eruptives es troba també en escletxes d’esquists cristallins

A la pràctica, a causa de la gran reactivitat d’aquests composts, hom aïlla els productes resultants de l’atac dels reactius presents en el medi de reacció sobre el cetè Hom la porta a terme escalfant l’α-diazocetona, en dissolució, amb catalitzadors com ara amines, òxid d’argent, níquel Raney, o, simplement, per acció de la llum ultraviolada És emprada en síntesi orgànica, i constitueix un dels passos del mètode d’homologació d’àcids carboxílics conegut com a síntesi d'Arndt i Eistert

És la unitat estructural dels àcids nucleics És format d’una base nitrogenada, un sucre de cinc àtoms de carboni i àcid fosfòric, els quals es poden alliberar per hidròlisi En els ribonucleòtids el sucre és la d -ribosa el grup fosfòric es troba esterificant qualsevol dels grups hidroxil lliures del sucre àcid adenílic És conegut també el 2´-3´-fosfat cíclic d’adenosina Mescles d’aquests àcids es formen per acció de la llum ultraviolada o escalfant mescles de nucleòsids i èsters polifosfòrics En els desoxiribonucleòtids el sucre…

Mineral que cristallitza en el sistema tetragonal Es troba en forma de cristalls tabulars o prismàtics de color verd maragda, semblants a la torbernita La zeunerita, però, es presenta junt amb altres minerals rics en arsènic Té una duresa de 2-2,5 i una densitat de 3,79 Esclat vitri i exfoliació perfecta És un mineral secundari del grup de l’autunita que apareix a la zona d’oxidació dels jaciments d’urani, en presència de coure i arsènic És molt radioactiva No presenta fluorescència a la llum ultraviolada Es troba a Bolívia, Itàlia, França, Alemanya Selva Negra i Schneeberg, EUA…

La manera més freqüent de produir aquesta excitació és l' activació tèrmica L’elevació de temperatura augmenta d’acord amb la funció de distribució la proporció de molècules amb energies de translació elevades, que poden reaccionar per efecte d’una collisió amb un altre reactant, o en les quals els moviments intramoleculars assoleixen una amplitud suficient per a donar lloc a una reorganització interna L’activació pot també produir-se ja sigui per absorció de fotons de llum visible o ultraviolada, ja sigui per efecte de les radiacions emeses per les substàncies radioactives o…

Hi ha instruments d’un sol feix lluminós, amb els quals cal fer dues mesures successives per tal d’efectuar la comparació, i de dos feixos, que efectuen simultàniament totes dues mesures La banda espectral emprada és seleccionada per mitjà de filtres òptics, els quals transmeten quantitats relativament grans d’energia lluminosa, cosa que fa innecessària l’amplificació del senyal fotoelèctric Com que els filtres proporcionen bandes espectrals relativament amples, els fotocolorímetres són adequats només per a l’anàlisi quantitativa de les substàncies que presenten bandes d’absorció amples en la…

Dissenyà l' IPCS image photon counting system , detector lluminós basat en l’amplificació i acumulació dels fotons lluminosos rebuts des de fonts molt febles, com els quàsars llunyans, els quals estudià juntament amb Wallance Sargent L' IPCS representà un canvi substancial en la detecció òptica en astronomia, i ha estat incorporat als telescopis més grans i hom l’inclou en el disseny dels instruments moderns Boksenberg ha treballat també en el camp de l’astronomia ultraviolada, en el qual, tot usant balons, ha determinat la densitat d’electrons i l’abundància de metalls del medi…

S'estén des del domini dels raigs gamma al radioelèctric En la part visible i infraroja de l’espectre, la corba d’intensitats en funció de la longitud d’ona és similar a la d’un cos negre a la temperatura de 6000 K, amb un màxim d’intensitat a 500 nm aquest espectre és degut a la fotosfera solar i presenta unes ratlles d’absorció, anomenades ratlles de Fraunhofer En les zones extremes d’aquest espectre, la corba d’intensitats és similar a la d’un cos negre a 10 6 K aquesta part de l’espectre és deguda a la corona solar i a les fulguracions solars En les zones ultraviolada i…

És un gas inestable, d’olor penetrant, que es descompon per sobre de la seva temperatura crítica donant oxigen O 2 O 3 →3/2 O 2 + 34 kcal/mol Es forma a les capes altes de l’atmosfera quan l’oxigen absorbeix radiació ultraviolada Comercialment, hom l’obté per descàrregues elèctriques en el si d’oxigen mitjançant ozonitzadors És un dels oxidants més forts conegut, que porta a la majoria de composts inorgànics a llur estat de màxima oxidació Quant als composts orgànics, reacciona amb les olefines addicionant-s’hi per a formar ozònics en la reacció d'ozonòlisi És tòxic àdhuc a molt…

Són factors antistèrils, i la seva mancança ocasiona esterilitat en diversos rosegadors, però no en l’home, en el qual provoca esgotament muscular i nerviós, així com edema generalitzat en tots els mamífers Físicament, són olis viscosos lleugerament grocs, òpticament actius, solubles en els solvents orgànics i insolubles en aigua Químicament, són derivats del croman, difereixen entre ells en el nombre i la posició de diversos grups metil en l’anell aromàtic i són anomenats α, β, γ, i δ Són estables a l’escalfor en absència d’oxigen, als àcids minerals i a la llum visible, i inestables als…