Resultats de la cerca
Es mostren 77 resultats
angèlica borda
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, més baixa que l’angèlica, de fulles grans dividides en folíols lanceolats, grans umbel·les compostes i fruit d’ales amples.
És comuna a la vora de les aigües a l’Europa central, i encara als Pirineus i a les muntanyes catalanes humides fins al Vallès Occidental i al Maresme
matabou
Botànica
Arbust, de la família de les umbel·líferes, d’1 a 2 m d’alçària, de fulles alternes, endurides, perennes i amplament lanceolades i de flors inconspícues disposades en umbel·les.
Creix en alzinars i garrigues, a la regió mediterrània
etusa
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les umbel·líferes, de tija dreta, fistulosa, ramificada, alta de 20 a 80 cm, amb fulles tripinnatisectes i amb flors blanques en umbel·les.
Es fa als Pirineus, en camps, vores de camins i runes, boscs clars i prats
uncària
Etnologia
Botànica
Tecnologia
Liana amb circells uncinats, de la família de les rubiàcies, de fulles simples, oposades i el·líptiques, de flors amb un llarg tub corol·lí, disposades en umbel·les, i de fruits alats.
Es troba, espontània i en conreu, a Indonèsia i Malàisia Forneix un taní que és molt usat Les fulles són molt emprades com a masticatori, juntament amb fulles de bètel i nous d’areca, als països que voregen l’oceà Índic
matafaluga
Matafaluga
Raffi Kojian (cc-by-3.0)
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia anual, de la família de les umbel·líferes, de 10 a 50 cm d’alt, de fulles incises o pinnatipartides, d’umbel·les de flors blanques i de fruits aromàtics.
De procedència asiàtica, és conreada per a l’obtenció dels fruits, els quals tenen propietats estomacals, carminatives, expectorants i galactògenes, i són la base de l’elaboració de l'anís
meu
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, aromàtica, de 10 a 60 cm d’alçària, de fulles molt dividides i de flors blanques o rosades, disposades en umbel·les.
Creix en prats humits dels Pirineus L’arrel és estomacal, carminativa, diürètica i emmenagoga
orella de llebre
orella de llebre
José María Escolano (CC BY-NC-SA 2.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de 30 a 80 cm d’alt, de fulles oblongues o espatulades, coriàcies, i de flors groguenques, agrupades en umbel·les múltiples.
Es fa en boscs clars i en pastures seques
creixen bord
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les umbel·líferes, que ateny fins a 100 cm d’alçària, de fulles pinnaticompostes amb folíols ovatolanceolats i serrats, i de flors disposades en umbel·les.
Creix en séquies, rases i altres llocs humits d’una gran part d’Europa
anet
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les umbel·líferes, anual, fètida, alta de mig metre, de fulles linears dividides en lacínies capil·lars i de flors, petites i grogues, disposades en umbel·les.
Es fa als guarets, a les vinyes, etc, de la regió mediterrània és molt rara als Països Catalans Alguna vegada és conreada per tal d’aprofitar-ne els fruits
fonoll
fonoll
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de 50 a 200 cm d’alçària, amb fulles dividides en lacínies i amb flors asèpales de pètals grocs, reunides en umbel·les.
Els fruits són aquenis ovoides i costats, i tenen propietats digestives, carminatives i galactògenes Creix en erms, guarets, marges, etc, de la terra baixa