Resultats de la cerca
Es mostren 332 resultats
Heribert Rosweyde
Historiografia
Historiador holandès.
Jesuïta 1588 i sacerdot 1599, ensenyà història de l’Església a Douai, a Saint-Omer i a Anvers El seu material hagiogràfic i la publicació des del 1607 de Fasti sanctorum serví de base a l’ulterior treball dels bollandistes Entre altres, publicà les Vitae Patrum 1615
Giovanni Vasanzio
Arquitectura
Nom amb què és conegut Jan van Santen, arquitecte d’origen holandès establert a Roma.
En aquesta ciutat construí el Palazzo Borghese avui Palazzo Rospigliosi, engrandit per Maderna, la façana de l’església de San Sebastiano i el Casino Borghese, actualment Galleria Borghese, la seva obra més important, que fou reformada al final del s XVIII
Theo van Doesburg
Pintura
Pintor holandès.
El seu nom autèntic és Christian-Emil-Marie Krüpper Collaborà amb Mondrian en la investigació de la pintura abstracta i en la creació de l’òrgan del neoplasticisme , la revista De Stijl 1917 Dissentí 1926 de Mondrian i publicà el manifest de l' elementarisme Amb Arp i Taeuber, decorà unes sales de ball a l’Aubette d’Estrasburg 1927, considerades com la seva obra més reeixida, malauradament destruïda Parallelament a la realització de la seva obra pictòrica Stedelijk Museum, Amsterdam, escriví una significativa obra teòrica Classique, Baroque, Moderne 1921, Grundbegriffe der neuen gestaltenden…
Abraham Bloemaert
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador neerlandès.
Conreà el retrat, la pintura de gènere i la d’història, amb tendència italianitzant
Jacobus Bellamy
Literatura
Poeta i crític literari holandès.
Els seus poemes, d’una gran simplicitat i inspirats sovint en la poesia medieval, palesen una sensibilitat preromàntica Gezangen mijner jeugd ‘Cançons de la meva joventut’, 1782, Gezangen ‘Cançons’, 1785, etc Conreà també la crítica literària De poetische Spectator 1784, etc
Thomas Basin
Historiografia
Cristianisme
Història del dret
Eclesiàstic, polític, historiador i jurista francès.
Ensenyà dret canònic a la Universitat de Caen Fou bisbe de Lisieux 1447-74 i membre del consell de regència anglès de Normandia És autor, entre altres obres, de la història dels regnats de Carles VII i de Lluís XI del 1407 al 1483, d’interès especial per a l’estudi de l’ocupació francesa dels comtats de Rosselló i de Cerdanya
Jan van Scorel
Pintura
Pintor holandès.
Deixeble de Jacob Cornelisz, fou influït per l’art de Gossaert Del 1519 al 1522 viatjà per Alemanya, Venècia i Terra Santa El papa Adrià VI el nomenà conservador de les antiguitats de Roma 1522-24 Representà l’escola romanista holandesa influïda per l’art del cinquecento italià, especialment el venecià Hom destaca els seus retrats amb fons de paisatge
Simon Vestdijk
Literatura
Escriptor holandès.
De la seva primera novella, Kind tussen vier vrouwen ‘Criatura entre quatre dones’, sortiren moltes obres posteriors, com el cicle d' Anton Wachter 1939-60, assaigs, com ara De toekomst der religie ‘El futur de la religió’, 1947, i nombrosos reculls poètics Altres obres seves són Bericht uit het hiernamaals ‘Notícia del més enllà’, 1964, Het schandaal der blauwbaarden ‘L’escàndol de les barbes blaves’, 1968, Het schuldprobleem bij Dostojewski ‘El problema de la culpabilitat en Dostojevskij’, 1945 i Gustav Mahler Over de structuur van zijn symfonisch oeuvre ‘GMahler Sobre l’estructura de la…
Conrad II
Història
Emperador romanogermànic (1027-39), rei de Germània (1024) i d’Itàlia (1026).
Fill d’Enric, comte d’Espira, i fundador de la dinastia sàlica o de Francònia Cedí a Dinamarca la ciutat i marca de Schleswig Aconseguí el regne de Borgonya 1033 contra Eudes II, comte de Xampanya Sotmeté a vassallatge Polònia 1033, de la qual recobrà Lusàcia i Bohèmia 1035 Publicà un edicte a Itàlia 1037 establint la transmissió hereditària dels feus dels varvassors
Enric V
Història
Emperador romanogermànic (1106-25).
Rei de Germània 1099, s’insurgí 1104, amb l’ajut de l’Església i la noblesa, contra el seu pare, Enric IV, del qual, però, seguí la mateixa política d’intervenció en els nomenaments eclesiàstics A Sutri, obligà el papa Pasqual II a renunciar a les investidures 1111, i es féu proclamar emperador Els bisbes alemanys, tanmateix, s’oposaren a l’acord, i al sínode del Laterà de l’any següent el papa es retractà Abandonat dels seus antics amics, Enric V signà el concordat de Worms 1122 amb el papa Calixt II, pel qual es comprometia a garantir la llibertat de les eleccions episcopals Aquest…