Resultats de la cerca
Es mostren 4199 resultats
Tomàs Valls
Història
Economia
Dirigent obrer.
Signant, com a delegat d’un dels sindicats de Barcelona, de la crida als obrers de Catalunya del desembre del 1868, participà en el congrés d’aquell any D’ideari inicialment federalista, evolucionà cap a posicions sindicalistes fou membre de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona, delegat al congrés de Saragossa 1872 i directiu de Les Tres Classes de Vapor i, més tard, de la Unió Manufacturera
Pere Valls
Música
Músic.
Es formà musicalment a Barcelona, on estudià el contrabaix amb Casimir Viñas Després d’una estada a Buenos Aires, durant la qual fou deixeble de Jaume Xarau, s’installà a Barcelona, on començà la seva carrera com a solista i es dedicà a l’ensenyament És autor d’obres instrumentals, de dues sardanes i d’un mètode per al seu instrument
Josep Valls
Arts decoratives
Mestre vidrier.
Agremiat i installat a Barcelona el 1741 Esdevingué acadèmic de Ciències i Arts de Barcelona el 1789 Sota la direcció de Salvà i Campillo, féu els primers termòmetres Fahrenheit i Réaumur que es construïren a Barcelona 1789, així com un termòmetre 1789 i un baròmetre 1792 portàtils
Jaume Valls
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i polític.
Monjo de Santes Creus, fou elegit abat el 1535 Fou dues vegades diputat eclesiàstic de la generalitat 1535-40 i 1543-54 En virtut del seu càrrec presidí les corts catalanes de Montsó diverses vegades Gaudí de l’amistat del rei Carles I, que l’autoritzà a obtenir cabals de la generalitat per a fer diverses obres a Santes Creus, com la galeria superior del palau reial i la decoració policromada del palau, la conclusió del claustre major del monestir i la construcció del pont de pedra sobre el Gaià El 1554 es retirà de la política
Ignasi Valls
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Gravador i argenter.
Gravador de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, fou un dels més actius de la ciutat i un dels pocs a treballar també la fusta Collaborà en la illustració de la quasi totalitat d’obres d’ensenyament editades pels ordes religiosos barcelonins Entre les moltes làmines que gravà hi ha la de la Proclamació de Ferran VI 1746, amb dibuix de Manuel Vinyals, altres sobre dibuixos de Joan Pau Canals i Martí 1759, i diverses per als germans Francesc El príncep de Viana , 1756 túmul de les exèquies de la reina Amàlia, 1761 etc i Manuel Tremulles entre les quals l’acció de la Junta de Comerç Com a…
Domènec Valls
Pintura
Pintor.
Conegut entre el 1365 i el 1398 Treballà en les pintures del palau de Tortosa 1365-70 i pintà el retaule de la confraria dels pagesos de la ciutat 1366 Se sap que pintà el retaule de l’església d’Albocàsser 1373, que fou taxat per Llorenç Saragossa No hi ha més notícies sobre contractes de retaules Pintà penons, senyals, ciris i brandons per a la seu, el consell i les confraries de Tortosa Per la cronologia del pintor caldria collocar l’obra —avui desconeguda— dins la influència italianitzant, bé que no es pot concretar si fou parallela a la dels Serra o anterior ChRPost identificà el retaule…
Benet Valls
Música
Organista.
Format a l’escolania de Montserrat, exercí durant la seva vida com a organista del monestir Segurament fou el mestre d’orgue de Narcís Casanoves
Antoni Valls
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres.
Entre els anys 1388 i 1400 fou un dels constructors del claustre gòtic de la catedral de Vic, i entre el 1401 i el 1402 treballà en l’ampliació i la modificació del transsepte de la mateixa catedral
Agustí Valls
Cristianisme
Eclesiàstic.
Es féu monjo cistercenc de Benifassà i féu tres cursos de teologia a València Fou elegit abat de Benifassà el quadrienni de 1624-28 i el de 1640-44 Fou amic i partidari del rei Felip III i participà en la cort de Montsó del 1626 El 1640, amb motiu de la rebellió de Catalunya contra el rei, prengué part en el capítol general del Cister d’Ulldecona, que s’havia de celebrar a Poblet, i a continuació acollí a Benifassà els germans Miravall, expulsats de Tortosa Durant la guerra contra Felip III el seu monestir fou atacat i robat diverses vegades pels soldats i per partides de bandolers