Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
anàlisi vectorial
Matemàtiques
Extensió a les magnituds vectorials de les operacions de l’anàlisi (derivació, integració), mitjançant la definició d’operadors vectorials diferencials (gradient, divergència, rotacional, laplacià i d’alembertià) i d’integrals de línia, superfície i volum.
gràfic vectorial escalable
Dibuix d’una poma en format SVG
Electrònica i informàtica
Format de fitxer XML per a descriure gràfics vectorials de dues dimensions, tant estàtics com dinàmics.
àlgebra homològica
Matemàtiques
Teoria que permet, en particular, de mesurar de quina manera les propietats dels mòduls s’allunyen de les dels espais vectorials.
Un dels temes principals de l’àlgebra homològica és l’estudi dels functors exactes Històricament, aquesta teoria troba les fonts en els càlculs algèbrics provinents de les teories de l’homologia i l’homotopia en espais topològics Aquesta teoria esdevingué autònoma l’any 1955 amb els treballs de S Eilenberg, H Cartan i A Grothendieck
difeomorfisme
Matemàtiques
Bijecció f entre dos oberts de dos espais vectorials normats, tal que f i f - 1 són derivables i les derivades són contínues.
forma bilineal
Matemàtiques
Aplicació bilineal f:E1×E1→K els espais vectorials E1 i E2 en el cos comú de base K.
reticle primitiu
Mineralogia i petrografia
Una de les funcions vectorials, representada per la lletra P, emprada per a expressar matemàticament la xarxa en la qual és fonamentat un edifici cristal·lí.
És donat per l’expressió següent P = m a + n b + p c , on m, n, p són nombres enters, i a , b , c vectors fonamentals, elegits com a eixos de coordenades, que hom pren com a unitats de longituds corresponents a la pròpia direcció
multiplicació
Matemàtiques
Nom que, per analogia en la notació, hom dóna a certes operacions, tals com la composició d’aplicacions o la llei de composició externa dels espais vectorials.
aplicació bilineal
Matemàtiques
Aplicació entre el producte cartesià E × F de dos espais vectorials i un espai vectorial G, definits sobre un cos K, que és lineal respecte a cadascun dels components.
integral
El valor d’una integral definida és igual a l’àrea limitada per la funció, l’eix d’abcisses i les dues ordenades corresponents als extrems de l’interval de definició
© Fototeca.cat
Matemàtiques
En el sentit més general, forma lineal μ sobre certs espais vectorials de funcions, que assigna a cada funció f de l’espai un escalar μ(f) anomenat integral de f.
Hom distingeix entre tres tipus fonamentals d’integral, la integral de Riemann , la integral de Riemann-Stieltjes i la integral de Lebesgue La integral de Riemann té una interpretació geomètrica simple per tal com fou definida a fi de calcular àrees i volums de figures geomètriques Si a,b és un interval tancat de la recta real, i P={ x 0 ,, x n } és una partició de a,b , és a dir, un conjunt finit de punts tal que a = x 0 ≤ x 1 ≤ ≤ x n = b , sigui Δ x i = x i - 1 per a i =1,, n Si f és una funció fitada definida en a, b , hom determina en cada subinterval x i - 1 , x i els termes M i…
nombre hipercomplex
Matemàtiques
Element d’un espai vectorial de més de dues dimensions on hi ha definit, a més de l’addició característica dels espais vectorials, un producte que li dóna una estructura d’anell.