Resultats de la cerca
Es mostren 1915 resultats
Ramon I
Història
Vescomte d’Urgell (d 971d 988).
Actuava l’any 988 i sembla que el succeí el vescomte Miró I
Ramon de Saguàrdia i de Rocabertí
Història
Segon vescomte de Canet.
Fill i successor de Guillem de Saguàrdia Guillem III de Canet Fidel al seu sobirà, Jaume III de Mallorca, sostingué estiu del 1343, al seu castell de Canet, un setge memorable contre Pere III de Catalunya-Aragó en la campanya d’aquest per a recuperar el regne de Mallorca Es reté i, exiliat a Girona, perdé, a més, Santa Maria de la Mar i Castellarnau, dependents del vescomtat de Canet, a les mans dels almogàvers A la seva mort, el seu cosí, l’intrigant Pere VII de Fenollet, vescomte d’Illa, l’heretà en el vescomtat
Gauger
Història
Vescomte de Narbona (vers el 900).
Fill gran del vescomte Maiol I i de Ramona Fou succeït pel seu germà Alberic I
Guifré I de Girona
Història
Vescomte i comte de Girona.
Consta com a vescomte en un judici sobre Terradelles, a Bàscara, el 841, i com a comte en un altre judici, de Fonteta, del 850 Sembla que fou designat comte després de la temptativa, fracassada, d’ocupació de Guillem II de Tolosa, fill de Bernat de Septimània, del 848 El seu govern no anà més enllà del 853
Àlvar d’Urgell
Història
Vescomte d’Àger.
Fill del comte Àlvar I d’Urgell i de la seva segona muller Cecília de Foix Heretà el vescomtat d’Àger però, ocupats els dominis del seu pare per Jaume I, organitzà, juntament amb el seu germà Ermengol X d’Urgell , una coalició 1277, dirigida pel comte Roger Bernat III de Foix i en la qual participaren el comte Arnau Roger I de Pallars i el vescomte Ramon Folc V de Cardona El nou rei, Pere II , sufocà amb dificultat la revolta, i el conveni d’Agramunt 1278 reconeixia el vescomtat d’Àger a Àlvar i el comtat d’Urgell a Ermengol La lluita es tornà a encendre entre el comte de Foix…
Ramon I
Història
Vescomte d’Osona (~1010-~1015).
Fill del vescomte Guadall II Succeí en el vescomtat el seu germà Ermemir II, mort sense successió Es casà amb Eugúncia de Lluçà, que li sobrevisqué fins el 1062 Féu acabar el monestir de Sant Pere de Casserres, iniciat per Ermetruit, la seva sogra Els seus fills Bermon I, Eribau I i Folc I el succeïren consecutivament en el vescomtat d’Osona, dit després de Cardona
Jofre de Rocabertí
Història
Vescomte de Rocabertí (Jofre II).
Fill i successor del vescomte Dalmau IV En virtut d’un testament atorgat per Ramon de Peralada l’any 1176 rebé un seguit de masos i alous d’aquest Fidel vassall dels comtes reis Alfons I i Pere, lluità contra els sarraïns i morí combatent a la batalla de Las Navas de Tolosa La seva cort, a l’igual de la del seu pare, fou lloada pels trobadors
Dalmau de Rocabertí i Ferrandis d’Híxar
Història
Vescomte de Rocabertí (Dalmau VIII).
Fill i successor del vescomte Jofre VI En heretar el vescomtat era menor d’edat, motiu pel qual estigué un temps sota la tutela de la seva àvia Esclarmunda de Fenollet Assistí a la Cort de Barcelona del 1413 i fou conseller del rei Ferran I En canvi de la renúncia als seus drets sobre el comtat d’Empúries, provinents del matrimoni de la seva tia Joana de Rocabertí amb el comte Pere II d’Empúries, Alfons IV li donà 1416 la baronia empordanesa de Verges amb Tallada i Bellcaire, la vila rossellonesa de Vinçà i el castell de Requesens Malgrat representar a les corts la facció…
Ramon II
Història
Vescomte d’Urgell (1079-1114).
Fill i successor del vescomte Miró II, ajudà eficaçment els seus senyors els comtes d’Urgell en la lluita contra els sarraïns i la conquesta de la part meridional del comtat, el castell de Gerp 1092 i Balaguer 1106 El 1108 celebrà un conveni amb el bisbe d’Urgell, Ot, sobre el castell de Terrassa, del qual obtingué la investidura feudal Casat amb Ermessenda, fou succeït en el vescomtat pel seu fill Pere I
Sunifred I
Història
Vescomte de Girona (~982-1008).
Fill del vescomte Guiniguís, dit Mascaró, i de Gerosòlima, dita Gudrielda Es casà amb Aurúcia, i després amb Adelaida, senyora d’Ogern El seu hereu, Amat, que el succeí en el vescomtat, prengué el cognom o apellatiu de Montsoriu Posseí importants béns a Osona, compartits amb el seu germà Sisemund d’Oló És el probable tronc dels llinatges de Montcada i de Sesagudes Montseny pels seus suposats fills Ramon, senyor de Lloret, i Guillem, que rebé successivament els apellatius de Muntanyola, de Vacarisses i de Montcada