Resultats de la cerca
Es mostren 289 resultats
sàser
Física
Aparell capaç de produir oscil·lacions altament coherents de so, de manera anàloga a com un làser és capaç de produir-ne amb llum.
El 2006 un equip de científics anglesos i ucraïnesos publicà un article en què afirmava haver aconseguit construir un sàser basat en l’excitació elèctrica d’un metamaterial format per un semiconductor i un aïllant alternats en una pila d’una cinquantena de capes d’un sol àtom d’alt cadascuna, que amplifica un so, també a partir d’una vibració quantitzada, amb una freqüència prop dels 440 GHz El 2010 un grup de científics de Califòrnia publicaren haver aconseguit construir un sàser basat en l’excitació mecànica, efectuada per un làser òptic, d’un parell de peces tòriques separades…
mode
Tecnologia
Cadascuna de les ones estacionàries amb què pot vibrar una corda tensa, una membrana, una columna d’aire, etc.
És anomenat també mode normal de vibració
flauta

Flauta
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Família d’instruments aeròfons que es caracteritza pel fet de produir el so mitjançant un bisell situat a la seva embocadura, el qual, en dividir el flux d’aire que hi penetra, fa entrar en vibració la part d’aquest que passa a l’interior del tub ressonador, el qual l’amplifica i en permet la modulació.
En la nostra cultura, els instruments més coneguts d’aquesta família són la flauta travessera i la flauta de bec En ser dirigit contra el bisell -amb els llavis o des d’un canal -, l’aire produeix ‘sons eòlics’, als quals s’afegeixen els ‘sons d’escletxa’, generats per l’aire en sortir per una obertura petita -els mateixos llavis del flautista o el canal- La combinació d’ambdues vibracions produeix el so inicial, el qual, un cop tramès a l’aire de l’interior del tub -que actua d’amplificador i estabilitzador del to-, es convertirà en un so potent i estable Les flautes més primitives foren…
pal·lestèsia
Sensibilitat per a percebre vibracions.
Hom l’explora mitjançant diapasons de vibració lenta, collocats sobre zones cutànies que recobreixen les superfícies òssies
espectre molecular
Física
Espectre de la radiació electromagnètica emesa, absorbida o difosa per una substància a conseqüència de transicions entre els nivells energètics de les seves molècules.
Hom pot distingir-ne tres components l'espectre de rotació, l'espectre de vibració i l'espectre electrònic
cantell
Música
Part esmolada del tub dels instruments aeròfons que talla l’aire tot induint-lo a vibrar a banda i banda.
Aquest moviment oscillant del raig d’aire genera la vibració inicial que produeix el so de l’instrument És indispensable, perquè el so s’estabilitzi, que l’aire interior del tub o cavitat de l’instrument entri en ressonància amb aquesta vibració inicial El cantell pot estar tallat de forma longitudinal en l’extrem superior del tub perpendicularment al seu eix, com a les flautes obliqües nay en una entalla més enfonsada del mateix extrem, com a les quenas americanes o bé en una finestra oberta en la part superior del tub, com a les flautes de bec, els flabiols, els…
erigmofonia
Tècnica d’emissió de la veu i de parlar a través de la faringe, després de l’extirpació de la laringe, consistent en la introducció d’aire a l’estómac i la seva posterior expulsió en forma d’eructe.
Es produeix la veu amb la vibració de l’aire a la faringe i les paraules són articulades amb la llengua, les dents i els llavis
cicle
Fonètica i fonologia
Unitat aplicada a la fonètica acústica que afecta l’amplitud i la freqüència dels sons.
Mesura l’interval de temps mitjà entre dues crestes consecutives d’un moviment oscillatori representat per una corba sinusoidal Rep també el nom de període o vibració doble
boca
Música
Obertura acústica practicada a les taules de ressonància d’alguns instruments de corda, especialment els de corda pinçada com ara guitarres, llaüts o violes de mà, entre d’altres.
La seva funció és comunicar l’aire exterior a la caixa de ressonància amb el que hi ha a l’interior, i facilitar la vibració i l’acoblament acústic d’ambdós espais