Resultats de la cerca

Amb Antoni Zanini de pilot, guanyà dos Campionats de Catalunya 1978, 1979 i dos d’Espanya 1981, 1982 Simultaniejà aquesta tasca amb la d’instructor, cronometrador i collaborador d’equips com el de Carlos Sainz en el Ralli de Montecarlo També en feu divulgació en programes radiofònics abans de passar als rallis de clàssics

Publicà la novella humorística Nouvé Granet 1856 Esperit independent, se situà fora del felibritge Els seus poemes — Cançons provençals 1840 reflecteixen i defensen l’artesania el seu llenguatge poètic és vigorós i força elaborat

Estudià belles arts i medicina a la seva ciutat natal, i seguí cursos d’art dramàtic Abandonà l’Argentina el 1965 i, després d’una breu estada al Brasil, s’establí a París El seu treball de direcció s’orientà vers la renovació del conjunt de l’espectacle dramàtic, utilitzant sovint grans desenvolupaments de l’aparat escènic, que tot i l’espectacularitat, fou discutit en la seva tasca D’entre els seus principals muntatges cal esmentar Ubu, roi , de Jarry poc després d’arribar a París, les obres de Fernando Arrabal El cementiri de cotxes 1968 i El arquitecto y el emperador de Asiria 1971 de…

Arribà a París el 1930 i es féu amic del grup dels surrealistes, a les exposicions dels quals participà fins el 1949 Les seves imatges són un sincretisme de realitat i de fantasia somnis i paisatges florits habitats per homes devorats per flors de poders màgics Enamorats o missatgers del nombre 1947 i L’experiència desgraciada 1951

Són cèlebres les obres 13 Decembrie si alte poeme 1947 Oda limbei românè ‘Oda a la llengua romanesa’, 1957, 701 sonete 1964 i Cosmos 1971

Escriví À propos d’un cheval 1980, on mesclà l’arqueologia i la intriga novellística, i una llarga sèrie de novelles caracteritzades per un psicologisme idealitzador Le comte Kostia 1863, Le roman d’une honnête femme 1864, L’aventure de Ladislas Bolski 1869, etc Cal remarcar-ne el treball crític Profils étrangers 1889 i l’assaig polític Espagne politique 1874

Collaborà en el diari La Montagne 1905-12 fou cofundador de Le Cri Catalan 1907, conseller general del 1909 al 1931 i president del consell general del departament dels Pirineus Orientals del 1927 al 1929 Diputat al parlament francès del 1910 al 1919 i el 1924, any que esdevingué ministre de les regions alliberades, fou senador 1927 i membre de la comissió d’afers estrangers, i alcalde de Perpinyà 1929-35 Durant la guerra de 1914-18 féu votar una llei llei Dalbiez que assegurà un repartiment millor i més just dels homes mobilitzats