Resultats de la cerca

Estudià cant amb N Allin i debutà el 1941 amb la Carl Rosa Company com a Comte d’Almaviva d' El barber de Sevilla Després de la Segona Guerra Mundial amplià la seva formació a Londres i el 1947 cantà al cor de The Rape of Lucretia , de B Britten, a Glyndebourne i al Covent Garden de Londres, teatre aquest darrer on posteriorment també encarnà el paper titular de Peter Grimes Entre el 1948 i el 1974 interpretà al Festival de Glyndebourne diversos papers d’òperes de WA Mozart, ChW Gluck i I Stravinsky, entre d’altres El 1954 estrenà al Covent Garden Troilus i Cressida , de W Walton…

El 1939 fugí d’Alemanya amb la seva família, que era d’origen jueu, i s’installà a Anglaterra Estudià belles arts a Hornsey i a Har row Més tard treballà com a illustrador a l'"Evening Standard" de Londres, on destacà per les seves caricatures de músics i instruments, en les quals es pot apreciar la influència de Wilhelm Busch i Walter Trier Fou un músic autodidacte, que tocava sovint la tuba en orquestres no professionals L’any 1956 organitzà el primer Hoffnung Music Festival, per al qual encar regà moltes obres a compositors britànics contemporanis, com ara Malcolm Arnold o William …

Estudià música a Cardiff i, després de la Segona Guerra Mundial, ho feu a Hamburg amb T Hermann Debutà el 1948 al Covent Garden de Londres en un paper secundari d' Els mestres cantaires de Nuremberg , un any abans d’abordar el paper de Fígaro de Les noces de Fígaro , obra amb la qual es presentà a la Scala de Milà 1960, l’Òpera de Viena 1961 i el Festival de Salzburg 1962 El 1964 cantà per primera vegada al Metropolitan de Nova York, en el paper titular de Falstaff , i el 1975 debutà a l’Òpera de París com a Leporello Don Giovanni Estrenà òperes d’autors del segle XX, especialment de B…

Des de ben jove mostrà uns dots especials per a la música i el desig de dedicar-se a la composició Començà els estudis de música a la catedral de Gloucester i després guanyà una beca que li permeté entrar al Royal College of Music, on estudià composició amb ChV Stanford Des del 1920 fins a la seva mort fou mestre de composició en aquest mateix centre Fou conegut per les seves cançons -algunes de les quals es compten entre les millors del segle XX- i la música de cambra i orquestral La música coral, tanmateix, també ocupa un lloc important en la seva producció, sobretot la música religiosa,…

Estudià al Royal College of Music de Londres, i el 1948 entrà a formar part de la Carl Rosa Company, amb la qual debutà fent el paper de Suzuki Madama Butterfly Entre el 1949 i el 1967 actuà assíduament al Covent Garden de Londres, on interpretà un ampli repertori, que va des de WA Mozart fins a W Walton de qui el 1954 estrenà Troilus i Cressida , passant per G Verdi, PI Cajkovskij i A Berg, entre d’altres Del 1954 al 1960 fou una de les intèrprets preferides al Festival de Glyndebourne També es destacà en papers còmics, com el de la Marquesa La filla del regiment , que…

L’any 1909 s’establí a Anglaterra, on desenvolupà la seva carrera Treballà com a periodista i crític musical per a diverses publicacions europees Feu amistat amb un grup de compositors britànics, entre els quals cal esmentar Cecil Grey, Constant Lambert, Kaikhosru Shapurji Sorabji i William Walton La seva música, encara que despertà un cert interès en diversos autors durant la dècada del 1920, mai no rebé el reconeixement popular, i després de la seva mort desaparegué del repertori El seu catàleg és constituït bàsicament per música de cambra, per a orquestra i per a piano,…

Dins els diversos tipus de generadors, els més corrents són els dinamoelèctrics, emprats per a la producció industrial d’electricitat, que són màquines elèctriques que transformen l’energia mecànica en elèctrica per a corrent altern és emprat l'alternador, i per a corrent continu, la dinamo Els generadors electroquímics piles i acumuladors tenen un ús molt més restringit Els generadors electroestàtics , desenvolupats a partir de l'electròfor de Volta, produeixen electricitat per inducció electroestàtica els més coneguts són les màquines electroestàtiques rotatives de Ramsden, Kelvin i…

Fundada el 1958 pel violinista i director d’orquestra Neville Marriner , pren el seu nom de l’església londinenca on començà la seva activitat concertística Centrada inicialment en el barroc Bach, Händel, Purcell, Vivaldi, etc i el classicisme Mozart, Haydn, amb el temps amplià el repertori, que abasta fins a la música contemporània, i són diversos els compositors actuals, especialment britànics William Walton, Richard Bennett o Maxwell Davies que li han dedicat composicions Neville Marriner en fou director musical fins el 2011, que fou succeït per Joshua Bell N’han estat també…

Nasqué en una família d’ambient rural, amb el nom de Cora Walton, i s’educà musicalment en el cor d’una església on rebé la influència de personatges del blues com BB King, Big Mama Thornton, Bessie Smith i Victoria Storey i l’estil de Chicago de Muddy Waters i Howlin’ Wolf A divuit anys se n’anà a Chicago, però no aconseguí signar el seu primer contracte discogràfic fins el 1963, amb un treball en el qual cantà una de les peces que més la marcaren Honky Tonky A partir de llavors inicià una carrera imparable fins a convertir-se en la reina indiscutida del blues de Chicago, i en la potent veu…

Es formà musicalment amb el seu pare, Joseph Kirshbaum, violinista i director d’orquestra Fou alumne de Leo Aronson a Dallas i debutà com a solista amb l’Orquestra Simfònica d’aquesta ciutat quan tenia tretze anys Es diplomà a la Universitat de Yale, on fou deixeble del violoncellista francès Aldo Parisot L’any 1969 fou guardonat amb el primer premi al Concurs Internacional de Violoncel Gaspar Cassadó de Florència i un any després obtingué també el primer premi al Concurs Internacional Cajkovskij de Moscou Això li obrí les portes de les sales de concerts més importants del món Ha triomfat com…