Resultats de la cerca

Formada en el gòspel  —a dotze anys formava part del cor que acompanyava el seu pare, un pastor baptista itinerant—, a l’inici de la seva carrera rebé el suport de Mahalia Jackson i altres destacades representants d’aquest gènere, com també del seu pare, que l’encoratjà a enregistrar el primer disc, Songs of Faith , als 14 anys A partir del 1960 decidí cantar música no religiosa i, contractada per la discogràfica Columbia, publicà diversos àlbums amb repertori molt variat, entre els quals destacà  Today I Sing the Blues , que li donaren un gran renom El 1966, amb el segell Atlantic,…

Oscar d’interpretació 1933 per Morning Glory , el 1934 fou premiada a Venècia per Little Women , i el 1967, el 1968 i el 1981 rebé novament l’Oscar d’interpretació per Guess who's Coming to Dinner , The Lion in Winter i On Golden Pond, respectivament Encarnà personatges dramàtics, còmics o tragicòmics Actuà, també, a The Philadelphia Story 1940, Bringing up Baby 1938, Dragon Seed 1944, The African Queen 1952, The Mad-Woman of Chaillot 1968, The Trojan Women 1971, Rooster Cogburn 1976, The Ultimate Solution of Grace Quigley 1984 i Love Affair 1994 Publicà l’autobiografia Me…

Estudià cinema a la Universitat de Califòrnia del Sud Debutà amb el film I Want to Hold Your Hand 1978 Les seves produccions, emmarcades principalment en el gènere d’aventures o de ciència-ficció, han tingut molt d’èxit entre el públic Used Cars 1980, Back to the Future 1985 —que tingué dues continuacions—, Who Framed Roger Rabbit 1988, on barreja el dibuix animat amb la fotografia convencional, Death Becomes Her 1992 La faula política Forrest Gump 1994 obtingué sis Oscar, inclosos els de millor film i millor direcció Posteriorment retornà a la ciència-ficció amb Contact 1997…

Després de prendre classes d’interpretació a la Wesleyan University, a Illinois, s’incorporà al grup d’actors de la Trinity Repertory Company, a Rhode Island Amb el bagatge d’haver interpretat dalt dels escenaris nombroses peces teatrals, a més de dirigir-ne algunes, el cineasta Lawrence Kasdan li donà una oportunitat al cinema amb un petit paper a Silverado 1985 D’aleshores ençà compagina la televisió i el teatre amb el cinema, en què figura en els crèdits de Blaze 1989, RShelton, Wolf 1994, MNichols, Absolute Power 1997, CEastwood, The Man Who Wasn't There 2001, germans Coen i…

Treballà a Alemanya, França, la Gran Bretanya i els EUA A partir del celebrat paper com a assassí psicòpata a M-Eine Stadt sucht einen Mörder ‘M-Una ciutat cerca un assassí’, 1931, de F Lang, interpretà personatges tortuosos i patològics, aprofitant el seu especial aspecte físic i les seves qualitats dramàtiques The Man Who Knew Too Much , 1934, d’A Hitchcock Crime and Punishment , 1935, de J von Sternberg The Maltese Falcon , 1941, de J Huston Casablanca , 1942, de M Curtiz Arsenic and Old Lace , 1944, de F Capra Beat the Devil , 1953, de J Huston 20 000 Leagues Under the Sea…

Llista de premiats 1929-1940  /  1941-1950  /  1951-1960 / 1961-1970 /  1971-1980  /  1981-1990  /  1991-2000  /  2001-2010  /  2011-2020  /  2021- 1961 edició núm 33 Pellícula The Apartment de B Wilder Director Billy Wilder per The Apartment Actor principal Burt Lancaster per Elmer Gantry Actriu principal Elizabeth Taylor per Butterfield-8 1962 edició núm 34 Pellícula West Side Story de R Wise i J Robbins Director Robert Wise i Jerome Robbins per West Side Story Actor principal Maximilian Schell per Judgement at Nuremberg Actriu principal Sophia Loren per La Ciociara 1963 edició núm 35…

Fill de l’actor Walter Huston, en la major part dels seus films hom pot apreciar una meditació sobre la validesa de l’esforç i la fatalitat de l’atzar El 1948 obtingué l’Oscar a la millor direcció per The Treasure of Sierra Madre 1947, i el 1953 fou premiat a Canes per Moulin Rouge Dirigí també, entre d’altres, The Asphalt Jungle 1950, The African Queen 1952, Moby Dick 1954-56, The Night of the Iguana 1964, The Biblie 1965, A Walk with Love and Death 1968, Fat City 1971, The Life and Times of Judge Roy Bean 1972, The Mackintosh Man 1973, The Man who Would Be a King 1975, Wise…

Començà tocant el piano de molt jove, i després passà al contrabaix, instrument que molt aviat dominà de manera prodigiosa A disset anys tocà i gravà amb Bud Powell i s’installà de contrabaixista fix al club Montmartre Jazzhus de Copenhaguen Acompanyà Roland Kirk, Kenny Dorham, Ben Webster, Johnny Griffin i, sobretot, Dexter Gordon, de qui fou contrabaixista fins el 1976 Després entrà al trio d’Oscar Peterson, on romangué fins a la meitat dels anys vuitanta També tocà amb el guitarrista Joe Pass i amb Tete Montoliu —amb qui enregistrà Catalonian Fire 1974—, entre molts d’altres, i formà un…

Estudià a la New York University i a la Juilliard School El 1934 entrà a la CBS Radio com a director de programes educatius, i el 1938 començà a dirigir l’Orquestra Simfònica de la CBS, de la qual fou director principal del 1942 al 1959 Posteriorment es traslladà a Londres, on es dedicà a l’enregistrament i la composició Compongué obres per a la ràdio i la televisió, però fou en la música per al cinema on desenvolupà la seva creativitat i la seva gran capacitat per a descriure estats psicològics complexos Entre les seves composicions cal destacar les bandes sonores de les pellícules Ciutadà…

Després de diverses interpretacions teatrals i televisives, es féu cèlebre per la sèrie Rich Man, Poor Man 1976, gràcies a la qual pogué després protagonitzar pellícules Ha interpretat, entre d’altres, The Deep 1977, de PYates Who'll Stop the Rain 1978, de KReisz Heart Beat 1980, de JByrum 48 Hrs 1982, de WHill Under Fire 1983, de RSpottiswoode Farewell to the King 1989, de JMilius Cape Fear 1991, de MScorsese The Prince of Tides 1991, de BStreisand Lorenzo's Oil 1992, de GMiller I Love Trouble 1994, de ChShyer Mulholland Falls 1996, de LTamahori Afterglow 1997, d’ARudolph U Turn…