Resultats de la cerca

Deixeble de H Abendroth i de Ph Jarnach a la Staatliche Hochschule fur Musik de Colònia, debutà com a director el 1937 a l’Òpera de Coburg El mateix any assumí la direcció de l’Òpera de Wurzburg i se n’ocupà fins el 1940, que fou nomenat titular de l’Òpera d’Aquisgrà, càrrec que deixà al cap de dos anys per dirigir la Stadtische Oper de Berlín Acabada la Segona Guerra Mundial, fou adjunt de H Schmidt-Isserstedt a l’NDR d’Hamburg i director principal de l’Orquestra Simfònica NHK de Tòquio 1959-62 El 1962 fou nomenat director general de música de Dortmund, ciutat on tres anys més tard obtingué…

S’inicià com a violinista a Aquisgrà, on fou membre de l’orquestra de l’Òpera Estatal El 1927 hi començà a dirigir esporàdicament el seu cor i del 1933 al 1961 fou director de la Societat Coral de la mateixa ciutat Entre el 1934 i el 1942 realitzà diverses gires per Alemanya, amb direcció orquestral de H von Karajan En 1946-60 assumí la direcció del cor de l’Òpera d’Aquisgrà, i del 1951 al 1971 s’encarregà del cor del Festival de Bayreuth L’any 1957 fou sollicitat per W Legge a Londres per tal que creés el cor de la Philharmonia Orchestra, el Philharmonia Chorus, al capdavant del qual…

Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal i els continuà a Frankfurt, on fou deixeble d’Eugen d’Albert El 1895 conegué Johannes Brahms, els concerts per a piano del qual enregistrà posteriorment Després de guanyar el Premi Rubinstein a París l’any 1905, tres anys més tard inicià una carrera ascendent i aconseguí d’actuar a les principals sales de concert europees El 1910 enregistrà el primer disc, amb el Concert en la menor de Grieg Fou un dels pioners de la música pianística gravada i els seus discos, profusament reeditats, han estat considerats sempre una referència Enregistrà la…

Estudià a la Universitat de Dorpat i fou professor a Riga 1881 i a Leipzig 1887 Amb les seves investigacions a Leipzig i amb la fundació de la revista Zeitschrift für physikalische Chemie 1887 posà les bases d’una nova ciència, la química física, a la qual aportà les seves teories sobre la dissociació electrolítica, el mecanisme dels indicadors, la cristallització, etc Establí 1888 la llei de dilució que porta el seu nom, estudià la catàlisi i desenvolupà una nova teoria del color Com a filòsof de la ciència, hom el recorda per la seva obra Vorlesungen über Naturphilosophie ‘Lliçons sobre…

Fou professor a les universitats de Breslau 1907-16, d’Hamburg i, després d’emigrar 1933 als EUA, de Durham, destacà en l’estudi de la psicologia diferencial i de la personalitat, on introduí el terme de “coeficient mental”, que l’escola de Terman substituí després pel de “coeficient intellectual” Fou també un destacat representant de la filosofia personalista Entre les seves obres cal destacar Helen Keller 1905, Person und Sache ‘Persona i cosa’, 3 volums, 1906-24, Differentielle Psychologie ‘Psicologia diferencial’, 1911 i Allgemeine Psychologie auf personalistischer Grundlage ‘Psicologia…

Començà a jugar de molt petit El 1862 guanyà el gran torneig internacional de Londres, enfront d’Anderssen i Paulsen, entre altres, i des d’aleshores hi residí vivint dels escacs El 1866 vencé novament Anderssen i el 1886 fou proclamat campió del món Els èxits prosseguiren fins el 1894, a Amèrica, i el 1896, a Rússia, que fou vençut per Lasker Morí trastocat Amb ell s’inicià l’escola anomenada recent o nova , que afegia a les idees tàctiques de Morphy la descoberta i l’ús de la concepció posicional del joc, que posteriorment desenvolupà Lasker

Professor a Greifswald, fou un dels principals representants de l’anomenada filosofia de la immanència Centrat en el problema gnoseològic, desenvolupà més els seus aspectes idealistes i sensacionalistes que no pas les seves implicacions cientificoneutralistes És autor d' Erkenntnistheoretische Logik ‘Lògica gnoseològica’, 1878, Grundrisss der Erkenntnistheorie und Logik ‘Esbós de la teoria del coneixement i de la lògica’, 1894 i Die immanente Philosophie 1897

Sacerdot i professor a l’escola missionera de Sankt Gabriel a Mödling 1895-1938, a la Universitat de Viena 1921 i a la de Friburg 1939-50, estudià l’evolució de la família Influït per FBoas i per EWestermark, sostenia la teoria sobre la ‘difusió cultural’ de FGraebner El 1906 fundà la revista Anthropos És autor de Der Ursprung der Gottesidee ‘L’origen de la idea de Déu’, 1912 i Die Sprachfamilien und Sprachenkreise der Erde ‘Famílies i cercles lingüístics de la Terra’, 1926

Fundà la revista Die Rheinlande 1900 De la producció novellística cal remarcar la trilogia Karl Stauffers Lebensgang ‘La vida de Karl Stauffer’, 1913, Lebenstag eines Menschenfreudes ‘Un dia d’un amic de la humanitat’, 1915, sobre Pestalozzi, i Huldreich Zwingli 1926, Der Hauptmann von Köpenick ‘El capità de Köpenick’, 1930 i la seva obra cabdal, Die dreizehn Bücher der deutschen Seele ‘Els tretze llibres de l’ànima alemanya’, 1822

És el fundador de l’embriologia experimental Investigà el desenvolupament d’embrions de batraci després de diverses manipulacions sobre el ous Creà el Roux Archiv für Entwicklungsmechanik der Organismen, que continua recollint tot el material valuós que es publica sobre mecànica del desenvolupament embrionari