Resultats de la cerca

Coneguda com Bella , fou pionera del tennis a Catalunya Installada a Barcelona, començà a practicar aquest esport a l’inici de la dècada de 1920 Es proclamà cinc vegades campiona d’Espanya en categoria individual 1926, 1928, 1931, 1932, 1933 i dues en dobles, fent parella amb Rosa Torras 1931 i amb M C López de Lerena 1932, amb la qual també assolí tres subcampionats 1928, 1933, 1934 També fou subcampiona d’Espanya en dobles mixtos 1928 Participà en els torneigs de Roland Garros i Wimbledon

La tennista alemanya Steffi Graf, de 30 anys, anuncia en una roda de premsa a Heidelberg la seva retirada del tennis professional Amb 22 títols de Grand Slam al seu palmarès, l’últim dels quals aconseguit en la darrera edició de Roland Garros, Graf ha estat la gran dominadora del tennis en la darrera dècada i una de les millors tennistes de tots els temps La retirada de Graf coincideix amb la de l’altra gran figura del tennis alemany, Boris Becker, anunciada en la passada edició de Wimbledon

Jugador molt destacat de la dècada dels setanta, s’imposà en els torneigs de Forest Hills 1974 i 1976, de Flushing Meadows 1978 i de Wimbledon 1974 i 1982 fou dues vegades 1975 i 1977 finalista en el torneig nord-americà i tres 1975, 1977 i 1978 en el de la Gran Bretanya El 1973 assolí el títol dels EUA de pista coberta, victòria que repetí el 1976, 1978, 1979 i 1980 Entre d’altres victòries, cal esmentar el Masters 1978, la Challenge Cup 1976 i el títol del WCT 1977

Dominà el circuit professional de tennis de la primera meitat dels anys vuitanta Conegut pel seu estil de joc agressiu, fou número u del món durant quatre anys de manera consecutiva 1981-84 Guanyà quatre vegades l’Open dels Estats Units 1979, 1980, 1981 i 1984 i tres cops el torneig de Wimbledon 1981, 1983 i 1984 Amb l’equip del Estats Units assolí cinc copes Davis 1978, 1979, 1981, 1982 i 1992 Es retirà el 1994, amb un total de 77 títols guanyats En 1999 fou nomenat capità de l’equip de Copa Davis dels Estats Units

Fou campió de Catalunya individual 1924, 1932, 1933, de dobles 1927, amb A Juanico 1929, 1930, 1931, amb E Maier i de dobles mixtos 1925, amb ML Marnet 1926, amb R Torras 1933, amb Y Chailly 1934, amb MC López de Lerena Fou dues vegades campió d’Espanya individual 1926, 1928, tres de dobles 1929, 1932, 1934, amb E Maier, i una en dobles mixtos 1930, amb ML Marnet Participà en els Jocs Olímpics de París 1924, en el Campionat del Món en pista coberta de Barcelona 1923 i en el torneig de Wimbledon 1929, entre d’altres

Competí amb el FC Barcelona, i disputà el Campionat d’Europa júnior 1989 amb la selecció espanyola En categoria absoluta, i a les ordres de Vicente Egido, assolí els títols catalans de 800 m a l’aire lliure 1989 i en pista coberta 1992, 1994 Redactor de La Vanguardia des del 1996 ha cobert alguns dels principals esdeveniments esportius com els Jocs Olímpics, tant d’hivern Torí 2006 com d’estiu Pequín 2008, Mundials d’atletisme, els tornejos de tennis de Wimbledon i Roland Garros, i el Tour de França Publicà Soñé que estaba vivo 2010

Campió d’Espanya individual 1982, la seva carrera fou especialment reeixida en la categoria de dobles, en la qual guanyà 47 títols del circuit de l’Associació de Tennistes Professionals ATP, gairebé sempre fent parella amb Emilio Sánchez Vicario Aconseguí l’Obert dels Estats Units 1988 i el Roland Garros 1990, i fou subcampió a Wimbledon 1987 i als Jocs Olímpics de Seül 1988 En competició individual, assolí un títol del circuit ATP 1985 Formà part de l’equip espanyol de la Copa Davis durant catorze anys Ja retirat, creà amb la seva parella tennística l’Acadèmia Sánchez-Casal

Ha guanyat set torneigs del Grand Slam Open d’Austràlia 2004, Roland Garros 2003, 2005, 2006, 2007 i Open dels Estats Units 2003 i 2007 i fou finalista a Wimbledon el 2001 i el 2003 Guanyà la Medalla d’Or d’Atenes en individuals femenins el 2004 Des del 1999, que inicià la seva trajectòria en els circuits de la WTA World Tennis Association, ha estat primera del rànquing mundial durant un total de 116 setmanes Al maig del 2008 anuncià la seva retirada immediata essent número 1 del món el gener del 2010 reapareix en l’alta competició en un torneig a Bèlgica, però es retirà…

Fou el número u del món segons el rànquing de l’ATP guanyador de la medalla d’or als Jocs Olímpics de Los Angeles del 1984 i medalla de bronze al Jocs Olímpics de Seül del 1988 en la modalitat de dobles Entre el 1984 i el 1992 ha guanyat nombrosos torneigs i títols, d’entre els quals cal destacar la Copa Davis 1984, 1985 i 1987 i, amb A Jarryd, els dobles de Roland Garros 1986, l' open d’Austràlia 1978, l' open d’USA 1987 i dues vegades el Masters En la modalitat individual guanyà el Masters 1989, l' open d’Austràlia 1985 i 1987 i Wimbledon 1988 i 1990, entre d’altres

Coneguda com Coco , s’inicià en l’escola de tennis del Club Tennis Barcino CTB i jugà en tots els equips del club, capitanejant l’equip que aconseguí el Campionat d’Espanya per clubs Fou en una ocasió campiona d’Espanya de dobles i subcampiona en dobles mixtos Fou campiona de Catalunya en dobles mixtos amb el seu germà Joan Ignasi 1970 El 1970 participà en el torneig de Wimbledon Ha guanyat en diverses ocasions el Campionat d’Espanya per equips veterans femenins amb el CTB És directora del campus d’estiu a l’Acadèmia Sánchez-Casal Fou membre de la Federació Catalana de Tennis i…