Resultats de la cerca

Els micronutrients són el clor, el bor, el molibdè, el ferro, el manganès, el zinc i el coure El clor s’absorbeix com a Cl - , el bor com a BO 3 - 3 i com a B 4 O 7 - 2 , el molibdè com a MoO 4 - 2 , el ferro com a Fe + 3 i com a Fe + 2 , el manganès com a Mn + 2 , el zinc com a Zn + 2 i el coure com a Cu + 2

Generalment una conquilla és formada per dues parts que s’acoblen pel pla de partició i es mantenen unides mitjançant un fort mecanisme d’enclavament Les conquilles poden ésser de cavitat única, de cavitat múltiple, combinades i del tipus unitat La fosa amb conquilla s’enfocà en un principi al plom, estany i llurs aliatges, i més tard al zinc Actualment la major part de les peces foses amb conquilla són a base de zinc, alumini magnesi i llautó

Mineral que cristallitza en el sistema trigonal És incolora, té un esclat vitri, una duresa de 5,5 i una densitat de 4

 Pigments grocs nom genèric corrent i composició química tonalitat origen característiques principals utilitzacions poder cobrent toxicitat solidesa a la llum estabilitat de color a l'atomosfera groc de cadmi sulfur de cadmi, sovint amb altres substàncies variable del groc clar al taronja segons composició i fabricació fabricació química excellent reduïda excellent bona pintures industrials de qualitat coloració de plàstics groc de crom cromat de crom coprecipitat amb altres sals de plom insolubles i cromats bàsics de plom variable del groc clar al taronja segons composició i fabricació…

Nucli industrial Refineria de zinc

És un llautó amb 40% de zinc

Diverses substàncies inorgàniques actuen com a accelerants òxids de calci, de magnesi, de zinc, pentasulfur d’antimoni, però els accelerants més actius són els orgànics, els quals han esdevingut ingredients importants en quasi totes les formulacions, malgrat que siguin utilitzades en proporcions molt petites Les formulacions modernes en contenen sovint més d’un, per tal com molts d’ells actuen, sobretot, com a activadors de l’accelerant principal Químicament, els accelerants orgànics més correntment utilitzats són guanidines o tiazoles substituïts tals com la difenilguanidina…

És atribuïda a intoxicació pels vapors del zinc