Resultats de la cerca

La revista Nature publica un article d’un equip internacional d’antropòlegs amb els resultats de l’anàlisi de restes òssies i dentals localitzades a la cova Callao, a l’illa filipina de Luzon en excavacions iniciades el 2007 Les restes, que tenen entre 50000 i 60000 anys d’antiguitat, corresponen a un homínid d’una espècie diferenciada a partir de les anàlisis de l’ADN, a la qual es dona el nom d’ Homo luzonensis

Les autoritats de Lekeitio Biscaia anuncien la descoberta de gravats rupestres d’una gran rellevància arqueològica Els gravats es troben a uns 50 m de profunditat a la cova d’Armintxe, dins del terme municipal, i tenen uns 14500 anys d’antiguitat Es tracta de figures d’animals bisons, cavalls, cabres i lleons en l’estil realista del magdalenià, com les d’Altamira Cantàbria o Las Caus Occitània La descoberta, però, va tenir lloc al maig

Diverses disciplines arqueològiques ajuden a conèixer l'agricultura antiga a partir de l'estudi de les eines emprades, dels sistemes de conreu, del tractament i l'emmagatzematge de les collites o dels vegetals aprofitats pels humans Fonamentalment, la paleocarpologia estudia els fruits i les llavors antigues que han arribat fins a l'actualitat En medis temperats com el dels Països Catalans aquesta mena de restes només s'han conservat en el cas d'haver estat en contacte directe o indirecte amb el foc carbonització, que les va fer immunes a l'acció microbiana En alguns casos, però, com a la…

El lloc era de possessió comtal El 899 fou consagrada una església de Sant Martí, a la qual s’uní tot el terme de Centelles, amb l’església de Santa Coloma L’edifici fou renovat a la fi del segle XI i es conserva sense culte, que ha passat a la nova població d’Aiguafreda Té sota seu una antiquíssima cova-cripta d’enterraments i un bonic comunidor Es troba a la part alta del Congost, prop del terme de Seva

Els cims formen un pla suaument inclinat al NW, solcat pel barranc de la Paridora, capçalera del riu d’Algars L’aïllen un escarpat vessant damunt la vall de la Figuera, al sud, i el congost de les Gúbies a la conca del Regatxol, a l’oest, mentre que, cap al nord, la calma superior desapareix, fragmentada per la xarxa hidrogràfica El rocam és carstificat i origina l’ampla cova Cambra, a l’est És coberta per espesses pinedes bosc de Catí

Segons la definició tradicional, hom la pot identificar per la vida cavernícola i l’ús de ceràmica decorada amb impressions cardial i tipus afins o amb relleus Després de 1940-50 la definició s’ha concretat a la fase de les coves del primer Neolític de la Mediterrània occidental, però sovint els autors defugen el terme per poc precís Bosch i Gimpera inclogué dins aquest grup, com a típiques, la cova de Joan d’Os de Tartareu i les del massís de Montserrat

Sembla que vers el 1150 ingressà al primer monestir premonstratenc de Vallclara Priorat Extingit aquest monestir 1158, anà al Montmalet Vilanova de les Avellanes, on, amb la protecció del comte Ermengol VII d’Urgell, fundà 1166 un monestir, que a la seva mort es refongué amb el veí de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes Fou venerat com a beat a l’església de Bellpuig, fins el 1835, i a la capella-cova de Montmalet, on hom creu que visqué

Fou cofundador i redactor d’ El Telégrafo Catalán de Girona 1879-81 i collaborador de  La Vetllada , Lo Rossinyol del Ter , Lo Gironès  i  El Orfeonista , entre altres publicacions gironines, i de L’Escut de Catalunya  de Barcelona Publicà els reculls poètics  Ramell de violes 1879 i  Balades 1881, i el poema històric  Lo comte Jofre i l’adarga catalana 1880 Feu recerques arqueològiques —el 1889 excavà la cova de les Goges Sant Julià de Ramis— i fou membre de la Unió Catalanista

Ensenyà a Liborna, Clarmont d’Albèrnia, Limós i, sobretot, Perpinyà En 1941-42 formà un grup de teatre a l’escola normal de Perpinyà que representà pels pobles El vell gelós i La cova de Salamanca , de Cervantes, en català, i Amor de Pardal , de JS Pons Exposà a la Sala Aragó en diverses ocasions i fou docent a la facultat de Belles Arts de la Universitat de Perpinyà Deixeble i amic d' Aristides Maillol , publicà el llibre Conservations de Maillol 1956

L'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social IPHES i la Generalitat de Catalunya anuncien la descoberta del conjunt d’art prehistòric més gran de Catalunya a la cova de la Font Major de l’Espluga de Francolí Els prop de 100 gravats, que comprenen tant elements simbòlics com figures humanes i animals, van ser descoberts per Josep Maria Vergés a final d’octubre del 2019 És també la mostra d’art rupestre més antic conegut en territori català uns 15000 anys, corresponent al Paleolític