Resultats de la cerca
Es mostren 3061 resultats
centrospermes
Botànica
Ordre de dicotiledònies monoclamídies.
Agrupa diverses famílies de plantes gairebé sempre herbàcies amb fulles simples i flors actinomorfes, unisexuals o hermafrodites aïzoàcies, amarantàcies, cactàcies, cariofillàcies, fitolacàcies, nictaginàcies, portulacàcies i quenopodiàcies
Christian Konrad Sprengel
Botànica
Metge i botànic alemany.
Estudià l’acció dels insectes en el fenomen de la pollinització de les flors, per la qual cosa és considerat el fundador de l’ecologia floral
morestan
Alimentació
Química
Insecticida i fungicida orgànic.
És útil per a cítrics, vegetals i fruita seca Pot ésser perillós per a ocells, peixos i insectes benèfics, i també per a algunes fruites o flors
espinavessa
Botànica
Arbust caducifoli espinós, de la família de les ramnàcies, de 2 a 4 m d’alt i de fulles alternes, ovals i serrulades, cadascuna amb dues espines estipulars, l’una llarga i dreta i l’altra curta i corbada.
Les flors, pentàmeres, petites i de color groc, són reunides en ramells axillars Els fruits són carcèruls terminats en disc És comuna al Rosselló i l’Empordà
corona de reina
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les saxifragàcies, amb una roseta de fulles basals d’1,5 a 3 cm de llarg, espatulades i terminades en punta.
Fa una inflorescència de 20 a 30 cm d’alçària, de flors blanques puntejades de carmí Creix als conglomerats calcaris de Montserrat i de les muntanyes veïnes
búgula
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de fulles el·líptiques i llargament peciolades i de tija simple de 10 a 30 cm, amb llargs estolons foliosos ajaguts.
Les flors són blaves, reunides en una espiga de glomèruls laxa Creix als prats i boscs clars de la muntanya humida mediterrània i de l’Europa mitjana
enclova
Botànica
Planta perenne, de la família de les papilionàcies, de 30 a 100 cm d’alçària, amb fulles de 3 a 7 folíols el·líptics, pubescents al dessota.
Fa raïms de 10 a 35 flors de color vermell purpuri i fruits en llegum Pròpia de la regió mediterrània, és planta farratgera, de gran importància a Menorca
alegria de la casa
alegria de la casa
© Laura Martínez Ajona
Botànica
Planta vivaç, de la família de les balsaminàcies, de tiges i fulles una mica suculentes, originària de Tanzània i Moçambic.
És cultivada normalment com a planta anual en jardineria per les seves flors, simples o dobles, de colors diferents blanc, rosa, vermell, taronja o porpra, barrejats o no
soldanel·la
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les primulàcies, de 5 a 12 cm d’alçada, d’arrel fibrosa, de fulles totes radicals, orbiculars o reniformes, lleugerament fistonades, de color verd fosc, llargament peciolades.
De flors blaves o violades, amb la corolla campanulada i laciniada, penjants en umbelles pauciflores, i de fruits capsulars Es fa en prats i en roquissars dels Pirineus
punicàcies
Botànica
Família de mirtals que consta d’un gènere i dues espècies: Punica granatum, el magraner, propi de la regió mediterrània i del SW asiàtic, i P.protopunica, de l’illa de Socotra.
Són petits arbres de fulles simples oposades, de flors actinomorfes i hermafrodites, i de fruits bacciformes d’epicarpi coriaci i amb llavors embolcallades de polpa, anomenats botànicament balàusties