Resultats de la cerca

Publicà un Compendi breu de les quatre regles generals de l’aritmètica pràctica, del qual es feren com a mínim set edicions al segle XVIII i dues al XIX

Llicenciat en teologia per la facultat de teologia de Catalunya, fou ordenat de sacerdot a Vilafranca del Penedès el 1973, d’on des d’aquest any fins el 1980 fou coadjutor en les parròquies de Santa Maria i de la Santíssima Trinitat i arxipreste 1979-1980 i rector de Sant Sadurní d’Anoia Consiliari diocesà del Moviment Familiar Rural i dels Joves Rurals JARC 1982-86, posteriorment fou membre del consell presbiteral i del collegi de consultors fins el 1988 Del 1993 al 1995 fou rector de Monistrol d’Anoia i formà part de la Comissió Diocesana per a la Preparació del Concili Provincial…

Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona, posteriorment cursà estudis de periodisme a l'Escola Oficial de Madrid, i del 1957 al 1977 compaginà aquesta activitat amb l'advocacia Fou un dels fundadors de la revista Presència  i també en fou director 1968-80 Corresponsal al llarg dels anys setanta del diari barceloní Tele-exprés , entre el 1955 i el 1963 collaborà  a Ràdio Girona conduint diversos programes Fou director del Centre d’Informació i Documentació de la Cambra de Comerç i Indústria de Girona, cofundador de l’Associació de Premsa de Girona…

Fill d’un comerciant, feu els estudis d’història a la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1963 amb una tesi sobre la documentació existent relativa a la introducció de la impremta a Girona Des d’aleshores investigà i publicà sobre diversos aspectes de la història de Girona i es dedicà especialment als estudis de bibliografia Entrà al cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs 1954 i assumí l’organització i direcció de la Biblioteca Pública de Girona 1949-87 També exercí la seva activitat professional al Centre Coordinador de…

Vida i obra Fill d’un procurador, es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona 1930 i es doctorà a Madrid 1946 amb un estudi sobre la biblioteca de la catedral gironina Fou company d’estudis de S Sobrequés i de J Vicens i Vives Ensenyà llengua castellana als instituts de Móra d’Ebre, Olot i Girona, i fou arxiver de l’Ajuntament de Girona 1939-78 Membre fundador de l’Institut d’Estudis Gironins, en fou secretari i ànima dels seus annals Pertangué, com a membre corresponent, a la Real Academia de la Historia i a la de Bones Lletres de Barcelona El 1979 fou nomenat…

Estudià el contrabaix amb Josep Vallespí Fou contrabaixista 1948-54 de la cobla La Principal de Girona i el 1956 fundà la Capella Polifònica de Girona, entitat que, a més, dirigí fins el 1990 Fou director de l’Escola Normal i, des del 1965 fins a la seva jubilació el 1985, també del Conservatori de Música Isaac Albéniz de Girona El seu catàleg d’obres inclou sobretot sardanes i harmonitzacions de cançons populars catalanes El 1991 li fou concedida la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya L’auditori de la Casa de Cultura de la ciutat de Girona porta el seu nom

Llicenciat en arquitectura i urbanisme 1947 i doctorat en arquitectura 1965 fou durant molts anys vocal delegat de Girona a la junta de govern del Collegi d'Arquitectes de Catalunya i Balears Responsable del Servei de Restauració de Monuments de la Diputació de Girona, des del qual intervingué, entre el1975 i el 1986, en nombrosos monuments de les comarques gironines, especialment petites esglésies, algunes de gran importància històrica, com ara Sant Julià de Boada, o grans monuments, com ara el monestir de Sant Pere de Galligants, l’església de Sant Nicolau de Girona, el claustre i la torre…

Soci fundador del Girona CH 1940 i del Girona FC 1946, es dedicà a l’arbitratge Començà dirigint partits del Campionat de Catalunya, el 1949 obtingué la categoria estatal, el 1957 feu el seu debut internacional a la Copa de les Nacions de Montreux, i es retirà el 1962 Uns quants anys després, presidí el Comitè Territorial d’Àrbitres de Girona

Membre del partit conservador, fou president de la Diputació de Girona 1884-90 Fou un dels fundadors de l’Associació Literària de Girona 1872-1901, que presidí Collaborà a La Revista de Gerona , La Vetllada i El teléfono catalán de Girona i Lo Gay Saber , La Ilustració Catalana i La Renaixença de Barcelona És autor de poesies líriques i històriques en català

Es doctorà a Cervera 1780 El 1801 fou nomenat protometge de Girona i Figueres Dirigí els hospitals de Girona durant els setges del 1808 i el 1809 Durant la dominació francesa presidí la junta de sanitat i fou inspector d’epidèmies de la intendència de l’Alta Catalunya Fou membre de l’Acadèmia Medicopràctica de Barcelona Després de l’evacuació de Girona pels francesos 1814, fou detingut i sumariat