Resultats de la cerca

Fou el precursor de l’aviació francesa L’any 1906 ideà un model de biplà amb flotadors que constituí el primer hidroavió L’any 1908 fundà, amb el seu germà, Charles Voisin Lió 1882 — Corselles 1912, un taller a Billancourt, on es dedicà a la construcció de diversos models d’avions, que experimentà aquest darrer, pilot famós A partir del 1918 abandonà la construcció d’avions i dedicà els tallers i l’experiència a la fabricació d’automòbils, camp en el qual aconseguí una gran fama i un gran prestigi

Fou professor a Lió 1913, a París Sorbona, 1925 Collège de France, 1938 i a Yale 1939 Abordà, amb mentalitat d’assagista, temes molt varis, d’èpoques i de continents distints Sobresurt la seva tesi sobre Piranesi 1918, L’art des sculpteurs romans 1931, on enuncià la llei del marc, i La vie des formes 1934, on, partidari de la teoria cíclica dels estils, detectà una vida pròpia gairebé biològica de les formes artístiques en el decurs de la història Tingué també una àmplia difusió el seu assaig, inacabat, L’an mil 1952

Guillaume I Coustou Lió 1677 — París 1746, nebot i deixeble de Coysevox, és l’autor dels cavalls de Marly 1745, actualment a l’entrada dels Camps Elisis, a París Guillaume II Coustou París 1716 — 1777, fill de l’anterior, treballà a les possessions reials de Versalles, Crécy, etc Mausoleu del delfí i la seva dona a la catedral de Sens Nicolas Coustou 1658 — París 1733, germà de Guillaume I, treballà al Trianon, a Versalles i a Marly Collaborà a la decoració externa dels Invàlids i a la Pietat presbiteri de Notre-Dame, París, 1725

Els primers editors de música sorgiren amb la tipografia musical, com Ottaviano dei Petrucci des del 1498 a Venècia, Pierre Attaingnant 1529-49 i Ballard & Le Roy 1551-1776 a París, Jacques Moderne 1532-67 a Lió i Tielman Susato 1543-60 a Anvers Al s XVIII apareix a Leipzig la cèlebre editorial Breitkopf & Härtel A Viena, Artaria 1778-1932 edità la major part de l’obra de Gluck, Haydn, Mozart i Beethoven Modernament s’han destacat Ricordi e Compagnia 1808 de Milà, Ditson 1835 de Boston i, a Madrid, la Unión Musical Española 1900

Professor a Lió 1945-49 i a la Sorbona 1949-52, succeí Louis Lavelle al Collège de France Dedicat de primer a la fenomenologia Structure du comportement, 1941, i Phénoménologie de la perception , 1945, participà amb JP Sartre i Simone de Beauvoir en la fundació de la revista “Les Temps Modernes” 1945 i definí la moral política de l’existencialisme a Humanisme et terreur 1947 Distanciat de Sartre 1953, cercà les vies d’una esquerra no comunista i criticà el marxisme escolàstic a Les aventures de la dialectique 1955

Començà la seva trajectòria els anys noranta amb el São Paulo, amb el qual assolí, entre altres títols, la Copa Libertadores i dues Copes sud-americanes Fitxà pel FC Barcelona 2004-08 procedent de l’Olympique de Lió, amb el qual aconseguí tres Lligues franceses Actuant de migcampista o de defensa central, amb l’equip blaugrana obtingué dues Lligues 2005, 2006, una Copa d’Europa 2006, dues Supercopes d’Espanya 2005, 2006 i dues Copes Catalunya 2005, 2007 Disputà 32 partits amb la selecció brasilera i conquerí la Copa del Món 2002

Filipista Es doctorà en teologia a València el 1673 El 1681 fou fet paborde de la seu amb càtedra de Sagrada Escriptura a la universitat 1681 Tancada la universitat per causa de la guerra, n'aconseguí la reobertura i Felip V li'n confià el govern Fou elegit bisbe d’Ourense 1708-18 i de Còrdova 1718-31 Publicà els seus cursos universitaris, Theologia de novissimis 1707, reeditat a Anvers i a Lió, Tractatus Evangelici tres volums, 1723-27, i deixà diversos tractats inèdits Fou de tendència eclèctica i antiaristotèlica

Llaurador, s’uní a les forces de Cabrera 1833 El 1840 passà a França i s’establí a Lió com a agricultor Lluità novament a la segona guerra Carlina en què fou greument ferit i a la tercera, en què fou segon comandant de la zona de València 1873 En aquesta ocasió s’apoderà de Conca, però, rebutjat per Weyler a Bocairent, hagué de retirar-se Assolí el grau de general de l’exèrcit carlí, però, derrotat aquest, hagué de tornar a França, on féu de venedor ambulant

Fou professor de matemàtiques a les universitats de Lió i Grenoble, inspector general 1836-48 i rector de l’Académie de Dijon 1848-62, i és considerat com l’iniciador d’un tractament matemàtic de l’economia La seva obra fonamental és Recherches sur les principes mathématiques de la théorie des richesses 1838, sobre els problemes del canvi i de les relacions entre la demanda i el preu traslladà el seu interès pel càlcul de probabilitats a la filosofia, camp en el qual es destacà amb Matérialisme, vitalisme, rationalisme 1875

Estudià a Màlaga, i passà una temporada a Bèlgica 1850-55 Concorregué a les Exposiciones Nacionales des del 1856 i fou professor a l’Escuela Superior de Madrid i acadèmic de San Fernando 1860 Exposà a Baiona, Metz, Lió, París, Viena i Munic Reaccionà contra el paisatgisme romàntic de Pérez Villaamil i n'imposà un d’extremament naturalista, no exempt de misteri Foren deixebles seus Beruete, Regoyos, Riancho i Jaume Morera i Galícia, el seu deixeble predilecte, el qual donà al Museu de Lleida una vuitantena d’obres del mestre 1924