Resultats de la cerca

Dedicat a la difusió de l’esport, especialment de l’excursionisme i l’atletisme, tingué un equip de basquetbol que participà en el Campionat de Catalunya al final de la dècada de 1920 Fou una de les entitats capdavanteres en l’atletisme d’abans de la Guerra Civil Guanyà el Campionat de Catalunya de Cros per equips 1933 i tingué figures destacades com l’entrenador Isidre Mestres, Antoni Esmandia o Marcellí Castelló, vencedor de la cursa Jean Bouin 1930

Fundat el 1993 com a successor del Club d’Escacs Parets 1978-93, el seu màxim impulsor fou Francesc Alsina Al final dels anys noranta s’hi associà el gran mestre ucraïnès Viktor Moskalenko, que donà peu a l’organització d’un torneig magistral amb mestres nacionals i internacionals El club es proclamà campió de la Copa Catalunya 1999, i Moskalenko, doble campió de Catalunya absolut i en partides ràpides 2000 Des del 2001 organitza el Memorial Francesc Alsina

Aquesta situació no afavorí que disposés de la formació adequada, i així, fins a èpoques molt recents, el cor cantà les parts corals de les òperes alemanyes o russes en italià Des de la constitució del Consorci 1981, passà a ser un cor estable sota la direcció dels mestres Romano Gandolfi i Vittorio Sicuri, se n’amplià el nombre de membres i n’augmentà notablement la qualitat La temporada 1999-2000 William Spaulding es feu càrrec de la direcció

El guanyador fou José Raúl Capablanca Com a gran efemèride, tingué lloc la creació de l’obertura catalana per Savielly Tartakower en homenatge a la singular història dels escacs a Catalunya El 2004 es disputà una competició a Barcelona per commemorar el 75è aniversari del torneig en què totes les partides s’havien d’iniciar amb l’obertura catalana Aplegà grans mestres com Víktor Kortxnoi, Mihail Marin, Lluís Comas i Víktor Moskalenko, i el guanyador fou Rubén Falgaer

El seu objectiu és promoure accions de formació del professorat, cursos de llengua i crear materials didàctics en el registre propi del català de l’Alguer, sota la tutela de la càtedra de llengua i literatura catalanes de la US Des del 1993 organitza l’Escola d’Estiu per a Mestres Edita la revista infantil mensual Mataresies Des del 1999 és la seu del punt de suport que la Universitat Oberta de Catalunya UOC té a l’Alguer

Les primeres ordinacions conegudes són les del 1372 Els candelers de seu adquirien la primera matèria en els escorxadors municipals, on gaudien de prioritat de compra i d’un sistema de repartiment entre els mestres que esdevingué inútil quan el producte passà a les mans de companyies arrendatàries A la majoria de les ciutats hi havia un sol gremi de candelers, el qual decaigué notablement al segle XVIII a causa de l’activa competència no corporativa

Deixeble de Fèlix Mestres a Llotja Estudià dret mentre collaborava a diverses publicacions com a illustrador Exposà a can Parés 1925 i a les Galeries Laietanes 1926 i sovint als salons barcelonins Exiliat, exposà sovint a Perpinyà i féu diverses decoracions murals, entre les quals sobresurten els frescs del castell de la Vercantiera Carcí Conreà sobretot els temes populars i folklòrics Dedicat també al cinema de dibuixos animats, realitzà els films Joli soldat i La Catalunya francesa

Estudià a Itàlia, on fou influït pels mestres italians, i molt especialment per Caravaggio Altre cop a França, treballà a Dijon, Troyes i Langres, on es troben molts dels seus quadres, als quals recentment s’ha afegit una gran part de l’obra atribuïda fins ara al seu pare, Richard Tassel Destaquen Caterina de Montholon Musée des Beaux-Arts, Dijon, L’arbre de Jessè Musée des Beaux-Arts, Troyes i Els serradors Museu de Belles Arts, Estrasburg

Fill d’un ceramista Fou autodidacte a París Basà la seva reputació en nombrosos busts de marbre o de bronze i féu diversos monuments Hom considera les seves obres mestres l’estàtua de l' Abbé Deguerry 1867, a la Madelaine de París, i la Immaculada Concepció 1887, de l’església de Banyuls de la Marenda Té obres a institucions i museus, entre els quals l’antic de Luxemburg a París, els de Versalles, Besiers, Lió, Narbona i Perpinyà

Es llicencià en dret a Barcelona i treballà en una empresa d’explotació agrícola Collaborà amb diversos articles escrits en català a les revistes Penedès i Futurisme , i al diari El Matí És autor d’alguns poemaris escrits en castellà Las frondas 1912, prologat per Apelles Mestres, Calmas y procelas 1915 i Antología breve 1947, encapçalat per un pròleg de Manuel de Montoliu És pare de l'escriptora i professora  Anna Maria de Saavedra i Macià