Resultats de la cerca

Exercí de mestra, i els seus primers poemes palesen una considerable influència del simbolisme El 1913 es donà a conèixer amb el recull Orientalia Posteriorment escriví novelles sobre la revolució i la guerra civil, com Peremena ‘El canvi’, 1924 Publicà també novelles d’aventures, que obtingueren un gran èxit i d’alguna de les quals hom féu versió cinematogràfica Profundament engatjada en la construcció del seu país, escriví nombrosos reportatges, l’estudi Po dorogam p'atiletki ‘Sobre el pla quinquennal’, 1947 i Sem’ a Ul’anovič ‘La família Ulianov’, 1957, biografia novellada de…

Entre el 1969 i el 1980 ocupà el primer lloc del patinatge mundial formant parella amb Aleksej Ulanov, primer, i amb Aleksandr Zaicev, després Amb el primer fou campiona d’Europa i del món de parelles del 1969 al 1972, a més de guanyar el títol olímpic a Sapporo 1972, i amb el segon, amb el qual es casà el 1976, obtingué els títols continentals i mundials del 1973 al 1980 i els olímpics d’Innsbruck 1976 i Lake Placid 1980 En el decurs de la seva carrera, fou onze vegades campiona d’Europa i del món i tres vegades olímpica Es retirà el 1980

Deixeble de Skr'abin i de Busoni, el 1933 es traslladà a Suïssa Posseïa una ciència extraordinària dels ritmes i els timbres, i s’interessà per la percussió i la veu parlada De les seves obres cal destacar Epitafio per ABerg 1936, Preludio, Interludio lirico, postludio 1954, Meditazioni sulla maschera di AModigliani 1961 i Worte 1961

Estudià agricultura a Rússia i a Anglaterra S'interessà per la variabilitat genètica, especialment la de les plantes cultivades, i aportà prou arguments per tal d’establir-ne la llei de les sèries homòlogues 1920-22 els seus treballs sobre l’origen geogràfic, la selecció natural i l’aclimatació de les plantes cultivades 1926 tingueren un gran ressò Fundà un seguit d’instituts de botànica aplicada reunits després sota el nom d’Acadèmia Lenin de Ciències Agràries Enfrontat amb TD Lysenko, que l’acusà d’obstaculitzar la producció agrícola, fou empresonat i desterrat 1940

Fou deixebla de MGor'kij, cunyada de VMajakovskij i muller de LAragon Una bona part de la seva producció reflecteix l’ambient de la Segona Guerra Mundial actuà en la Resistència com a membre del partit comunista, de la qual destaquen Bon soir Thérèse 1938, Le cheval blanc 1942, Le premier accroc coûte deux cents francs premi Goncourt 1944, la trilogia L’âge de nylon 1959-63 i Le rossignol se tait a l’aube 1970

La seva pintura té un realisme líric i vital, amb una gran riquesa de colors, la qual revela una gran vitalitat existencial en qualsevol dels temes conreats retrats, paisatges, escenes de la vida de Montparnasse i particularment en les figures de noies i ballarines i en l’anàlisi minuciosa dels moviments i de les races dels cavalls

Lluità en diverses ocasions contra els turcs es distingí a les batalles de Kinburn i Ocakov 1787-88 — i contra Polònia — conquerí Varsòvia 1794 — Durant la segona coalició contra Napoleó, li fou encomanada la missió d’expulsar els francesos d’Itàlia 1799 Entrà a Milà, vencé Macdonald a Trebbia i Jouvert a Novi Ligure, però finalment hagué de replegar-se a Àustria, des d’on tornà cap a Rússia

Succeí al seu pare Nicolau I i la seva primera tasca fou de posar fi a la guerra de Crimea 1856 El seu regnat es caracteritzà per un tímid intent de liberalització que tingué una repercussió molt profunda en els esdeveniments posteriors de la història russa les reformes foren fetes per una petita minoria de nobles, funcionaris i periodistes als quals el tsar deixà en llibertat d’actuació L’ucàs del 3 de març de 1861 alliberà els serfs i expropià els nobles la reforma fou feta mitjançant institucions tradicionals com el mir Però tot això fou lletra morta, perquè l’estat, una vegada els hagué…

D’estil refinat i subtil, l’any 1927 assolí el campionat del món en guanyar el cubà José Raúl Capablanca i tret dels anys 1935-37 es mantingué campió fins a la seva mort

Muller del pintor Mikhail Larionov , s’establí a París el 1914 La seva obra, es caracteritza per un colorisme cubista, inspirada en el folklore rus Dissenyà decoracions per als ballets muntats per Diaghilev Le coq d’or 1914, Sadko 1916, Núpcies 1923, L’ocell de foc 1926