Resultats de la cerca
Es mostren 1186 resultats
vall d’Areste
Coma de la vall Farrera, sota el port de canal Bona, entre el pic d’Areste (2 790 m), que la separa de la vall de Sotllo, i el pic de Romaset (2 842 m), que la separa de la vall occitana de Vic de Sòs.
L' estany d’Areste és situat a 2 400 m d’altitud, sota el pic d’Areste , a mig camí entre la capçalera de la vall i la Noguera de Vallferrera, a la qual aflueix, per la dreta, aquesta vall
coma de Bacivers
Coma de la vall de Carançà, dins el terme municipal de Fontpedrosa (Conflent), al vessant septentrional del pic de Bastiments, amb pasturatges d’estiu.
L' estany de Bacivers es troba al cim dominat pel pic de Prats de Bacivers 2 844 m alt, cim culminant de la serra de Bacivers , que separa aquesta coma de coma Mitjana
coma de Setúria
Alta vall del riu d’Aós (o riu de Setúria
), que té la seva capçalera (vessants meridionals del cap de l’Ovella, el pic Negre i el pic alt de la Capa) dins la parròquia andorrana de la Maçana i que continua dins el municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), formant la vall d’Aós.
El pic de Setúria 2 692 m alt és termenal dels termes de la Maçana Andorra i d’Alins Pallars Sobirà
Dorres
Vista de la Cerdanya des dels banys de Dorres
© JoMV
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, al vessant S del massís del Carlit (pic de Collroig, 2.804 m).
Comprèn la vall dels Estanyets, al nord, amb prats i boscs, oberta vers la ribera d’Angostrina i separada de la part baixa del terme per un sector morènic serrat dels Llops, pic de Mollet, erm i pedregós, format per blocs granítics, que arriba fins a les cases del poble Aquest sector és travessat pel canal de Dorres , que duu l’aigua de la vall dels Estanyets als camps propers, on, a més de prats, hom conrea cereals blat i sègol, patates i arbres fruiters La ramaderia més de 200 caps de bestiar boví és una de les bases econòmiques Hi ha fonts d’aigües sulfuroses termals, una de…
els Pirineus
El pic d’Aneto, al massís de la Maladeta, a la zona axial dels Pirineus
Santi Garcia (CC BY 2.0)
Serralada
Sistema orogràfic de la península Ibèrica que, estès des de la costa cantàbrica a la mediterrània, la solda amb el continent europeu.
Aquesta serralada resta enquadrada per dues àrees deprimides la depressió de l’Ebre al Sud i la d’Aquitània al Nord la seva llargada és d’uns 425 km i la seva amplada arriba als 150 km al N de Lleida, encara que en general no passa dels 100 km Des del punt de vista geològic, la serralada pirinenca continua cap a la part meridional del Llenguadoc i la baixa Provença, a l’E, on hom observa una interferència dels plecs pirinencs i els de les parts externes dels Alps, i cap al País Basc i àrees de Cantàbria i N de Castella, a l’W En direcció W-NW ocupa la plataforma Cantàbrica i el N de les…
Eina
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, a la zona axial pirinenca, que comprèn la llarga vall d’Eina, d’origen glacial, estesa des de la línia de crestes que la separa de la vall de Núria (Ripollès) —entre el pic d’Eina (2 794 m alt) i el pic de Finestrelles (2 829 m)— fins al pla de la Perxa.
La capçalera és formada per l’àmplia coma d’Eina , que es comunica a través del coll d’Eina o de Núria amb l’homònima coma d’Eina , al sud, capçalera de la vall de Núria Entre el pic d’Eina i la Torre d’Eina o pic de les Lloses, de 2 832 m alt, la coma septentrional es comunica amb la vall de Balaguer, al Conflent, pel coll de la Torre d’Eina El riu d’Eina , que drena aquesta vall, neix sota el coll d’Eina i, després de seguir la direcció NW, s’engorja abans d’arribar al poble, flanquejant per l’oest els escarpats vessants del Cambresdases, fins a unir-se, al pla de la Perxa, amb el riu de…
Kiruna
Pic de Björkliden, al sector muntanyós de Kiruna
© Henrik trygg/imagebank.sweden.se
serra de Sobremonestero
Serra
Serra de la zona axial pirinenca, contrafort W del pic de Peguera, que separa la coma de Monestero, al N (a la vall d’Espot, al Pallars Sobirà), de la capçalera de la vall Fosca (terme de la Torre de Cabdella, al Pallars Jussà).
Culmina al pic de Mar 2 774 m alt
relació Duane-Hunt
Física
En un aparell de raigs X, relació que hi ha entre la longitud d’ona màxima de l’espectre dels raigs X produïts i la tensió de pic, és a dir, la tensió acceleradora dels electrons al tub de raigs X.
Si la tensió de pic, U , és expressada en volts i la longitud d’ona màxima de l’espectre, λmàx, en àngstroms, aquesta relació és λmàx Å = 12 400/ U V
Kilimanjaro
El Kilimanjaro, amb el cim nevat del Kibo de 5916 m, el pic més alt de l’Àfrica
© Corel Professional Photos
Muntanya
Muntanya de Tanzània, situada a la regió fronterera amb Kenya, constituïda per un gran volcà apagat amb un cràter de 2 km de diàmetre, d’on sobresurten la punta rocallosa del Mawensi (5 355 m) i el cim nevat del Kibo (5 916 m), que és el pic més alt d’Àfrica.
Altres cims superen els 5 000 m, i en davallen glaceres vers l’W A la base hi ha àrees conreades fins a 1 600 m, a la zona intermèdia bosc fins a 3 000 m i, més amunt, pasturatges El primer a escalar-lo fou HMeyer, l’any 1889