Resultats de la cerca

Format al taller del seu pare, Josep Masriera i Vidal, a Llotja i a París, on aprengué el gravat sobre pedres fines Com a pintor es dedicà bàsicament a un paisatge detallista, sovint centrat en els voltants de Llavaneres Participà en exposicions de Barcelona, Madrid, Munic, Berlín, París, Saragossa, etc Fou acadèmic de Ciències i Arts 1873 i de Belles Arts de Sant Jordi, i presidí el Cercle Artístic La seva significació artística va aparionada a la del seu germà Francesc Masriera i Manovens Publicà biografies d’artistes catalans de la generació anterior a la seva, com Luis…

El 1519 contractà, juntament amb Antoni Norri, un retaule dedicat a santa Helena catedral de Girona, una de les obres més representatives de la pintura renaixentista catalana, acabada el 1521, que palesa un cert coneixement de l’art derivat de Leonardo El 1519 també contractà el retaule de Flaçà perdut, amb el pintor Gabriel Pou

Fou influït per la pintura veneciana Tizià i per Van Dyck, que el protegí i a qui succeí com a pintor de cambra de Carles I d’Anglaterra Acompanyà la cort a Oxford 1642-46, on obtingué molta anomenada com a retratista de la noblesa retrats del príncep de Galles, d’Endymion Porter, etc

Deixeble de Leonardo da Vinci Fou essencialment pintor i decorador, amb un estil inscrit dins el linearisme gòtic Collaborà amb Rafael en la decoració de la Villa Farnesina, a Roma 1516 Treballà al Sacro Monte de Varallo 1526, i, installat a Milà des del 1539, decorà Santa Maria delle Grazie i Santa Maria della Pace

Com a pintor adaptà els temes a un estil peculiar Dirigí la Revista d’Olot 1926-28 i les humorístiques Pessigolles 1924 i Rialles 1927, ambdues suspeses per l’autoritat Collaborà a la premsa i publicà el llibre República i Catalunya 1931-36 Després del 1939 exercí la crítica i fundà el Cràter d’Art

Deixeble d’Abraham Bloemaert, sojornà a Itàlia 1643-47, al servei del cardenal Pamphili futur papa Innocenci X De tornada 1647, s’establí a Utrecht, on fou delegat del gremi de pintors 1649 Pintor convencional de ruïnes italianitzants, excellí com a retratista i, sobretot, per les seves natures mortes Entre els seus deixebles destaquen Nicholaes Berchem, Melchior d’Hondecoeter i, sobretot, el seu fill, Jan Weenix Amsterdam 1640 — 1719, creadors de la gran natura morta decorativa de l’època, amb fons de cel i de paisatge

El seu estil és el resultat de la unió de les influències italianes rebudes a través del seu mestre CEngebrechtszoon, amb elements fantàstics que tenen origen en la pintura de HBosch Obres Lot i les seves filles Musée du Louvre, París i Tríptic del Judici Final 1526 Stedelijk Museum “de Lakenhal”, Leiden Fou més bon gravador que pintor entre els seus gravats es destaquen Ecce Homo i Camí del Calvari El naturalisme existent en les seves obres anuncia la pintura holandesa del s XVII

Pintà natures mortes L’ànec blanc , 1753 coll particular, Londres i caceres, i fou nomenat pintor de les caceres del rei Lluís XV La cacera del senglar 1722 Director de la manufactura de Beauvais 1734-54, féu els cartons per a tapissos de les sèries Les noves caceres 1727, Les diversions camperoles 1730 i Les metamorfosis 1734 Supervisor de la manufactura de Gobelins, féu els cartons per a la seva sèrie més famosa, Les caceres de Lluís XV 1734-45 Château de Compiègne i Palazzo Pitti, Florència

Fill d’un ebenista, ingressà al taller del pintor Cazes, que li inculcà l’afecció als flamencs i als holandesos El 1728 es féu conèixer amb La Raie ouverte Musée du Louvre i altres natures mortes El mateix 1728 ingressava a l’Académie Royale de Peinture et de Sculpture A partir del 1733 incorporà a les seves obres la figura humana Dame cachetant une lettre , palau de Charlottenburg, Berlín Exposà regularment al Salon des del 1737 fins a la seva mort La seva extensa producció consta bàsicament de natures mortes i pintura de gènere Enamorat de la matèria, en les seves composicions…

Treballà, el 1582, al Palazzo Ducale de Venècia i acabà els frescs de la cúpula de Santa Maria dei Fiori de Florència Viatjà a França 1572-74, als Països Baixos, a Anglaterra i a la península Ibèrica 1585, on féu el retaule major de la capella d’El Escorial, algunes pintures del qual, com que no agradaren al rei Felip II, foren substituïdes per unes altres que pintà Tibaldi Excellí també com a teòric l’any 1607 escriví el tractat Idea , on divulgava el neoplatonisme de Miquel Àngel El seu germà, Taddeo Zuccari Sant'Angelo in Vado 1529 — Roma 1566, també pintor, decorà amb…