Resultats de la cerca
Es mostren 1268 resultats
Diego Gelmírez
Cristianisme
Bisbe de Santiago de Compostel·la i després arquebisbe (1100-~40).
Seguint l’exemple del seu antecessor, Dalmau, continuà la influència de Cluny en l’església gallega i l’afavorí, i s’envoltà de clergues francesos Obtingué, a Roma, amb l’ajut de l’abat de Cluny, la dignitat arquebisbal per a Santiago 1119 Tot seguit topà amb l’oposició de l’arquebisbe Bernat de Toledo o de Sedirac, sobretot quan Gelmírez pretengué la primacia de les Espanyes, basant-se en l’apostolicitat de la seva seu, pel fet que tenia la tomba de l’apòstol sant Jaume No obtingué la primacia, però sí la independència de Toledo i la subjecció immediata a Roma En el camp polític…
Liuva I
Història
Rei visigot (567/568-572).
Duc de la Narbonesa, succeí Atanagild però, per evitar enfrontaments amb els hispanogots, associà al tron el seu germà Leovigild, duc de Toledo
lliga de Tudela
Història
Aliança formada per Joan II de Catalunya-Aragó, per tal d’intervenir en els afers de Castella, contra Beltrán de la Cueva i el rei Enric IV (1460).
En formaven part, entre d’altres, l’almirall Fadrique Enríquez, l’arquebisbe de Toledo, Alonso Carrillo, el marquès de Santillana i el de Villena
Nonnit
Cristianisme
Bisbe de Girona (~621-~633), successor de Joan de Bíclarum.
El 633 assistí al concili IV de Toledo Ildefons recorda la seva condició de monjo i refereix que obrà miracles abans i després de mort
batalla d’Uclés
Història
Militar
Fet d’armes que tingué lloc a Uclés, a la Manxa (Conca), el 30 de maig de 1108, entre les tropes dels almoràvits i les d’Alfons VI de Castella-Lleó.
Les tropes castellanes, comandades pel príncep Sanç, fill del rei, i García Ordóñez, comte de Nájera, sofriren una gran derrota, i Toledo es veié amenaçada
Regnat de Recesvint a Hispània
Regnat de Recesvint a Hispània 649-672 Els concilis de Toledo actuen com a grans assemblees del regne, tractant tant temes religiosos com polítics o administratius
ducat de Montalto
Història
Títol concedit al regne de Nàpols, el 1507, a Ferran d’Aragó (mort el 1542), fill il·legítim de Ferran I de Nàpols.
Li fou reconeguda la grandesa d’Espanya per Carles I Passà als Montcada, prínceps de Paternò, i als Álvarez de Toledo, marquesos de Vilafranca do Bierzo
marquesat de Cerralbo
Història
Títol senyorial concedit a Castella el 1533.
En fou el quart titular Juan Antonio Pacheco-Osorio-Álvarez de Toledo y de la Cueva , lloctinent de Catalunya El dissetè marquès fou Enrique Aguilera y Gamboa
comtat de Melgar
Història
Títol senyorial concedit, a Castella, per Enric IV a l’almirall Fadrique Enríquez y de Ayala (mort el 1473).
El seu net setè fou Juan Tomás Enríquez de Cabrera y de Toledo , comte de Melgar El títol passà als Téllez-Girón i als Roca de Togores
ducat d’Escalona
Història
Títol senyorial concedit (1472) per Enric IV de Castella a Juan Pacheco (mort el 1474), marquès de Villena, comte de Xiquena i mestre de Sant Jaume.
En foren titulars, entre d’altres, el cinquè Juan Fernández Pacheco y Álvarez de Toledo, i el vuitè Juan Manuel Fernández Pacheco-Cabrera de Bobadilla y de Zúñiga