Resultats de la cerca

Es llicencià en ciències polítiques a París 1957 i collaborà a la primera Antologia poètica universitària 1949 Establert molts anys a l’estranger, viatjà per Àfrica i per Àsia Publicà algunes biografies de personatges històrics, com Tristany 1988, i, en narrativa, El mar escolta Perpinyà 1957, novella d’una gran penetració psicològica, el recull de narracions Els homicides 1981, de caràcter existencialista, i la novella Confessió general , que fou publicada pòstumament 2007 i que el 2008 rebé el premi Joaquim Amat-Piniella

Germà de l'empresari i mecenes Antoni Vila i Casas , fou vicepresident de la Fundació Vila Casas Iniciat tardanament en l’escriptura, publicà, entre altres obres, la crònica Àlbum de família 1984, les novelles i narracions Príncep de Roma 1989, Talgo Simfonia 1988, El gos del cantant 1986, Elisenda 1985, El brunzir del temps 1994, premi Fiter i Rossell, Gent de l’illa 1995,  Bernat el Coix 2008 i el llibre de viatges Diari d'un turista Viatge a Síria i Jordània 2001 També és autor dels assaigs polítics Delenda est Catalonia 2008 i Ara és l'hora, catalans 2009, a més d’un Memorial de agravios…

Collaborà al Diccionario geográfico universal editat per A Bergnes de las Casas És autor de Recuerdo histórico de la carretera de Barcelona a Vic 1846, ampliat el 1849 Pertangué al Cercle Literari de Vic

Llicenciat en dret i en ciències econòmiques Membre d’ Unió Democràtica de Catalunya  des del 1953 i diputat al Congrés del 1979 al 1992 pel grup parlamentari de Convergència i Unió, també fou membre de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, i en presidí la Comissió d’Ordenació del Territori i Collectivitats Regionals i Locals En 1994-2004 representà la Generalitat de Catalunya a la Cambra de les Regions en el Congrés del Consell d’Europa, del qual fou nomenat president l’any 2000 Diputat al Parlament de Catalunya des del 1992, en 1995-97 fou comissionat d’Actuacions Exteriors de la…

Fou professor de la facultat de dret de la Universitat de Barcelona a partir del 1890 Carlí, participà activament en la tercera guerra Carlina Actiu integrista, collaborà a La Vespa  1882-83, dirigí el periòdic Dogma y Razón  1887-91 i fundà la collecció “La Verdadera Ciencia Española” que publicà més de cent volums sobre filosofia, religió, entre d'altres És autor de poemes en català, com La Ventafocs  premiat als Jocs Florals de Barcelona del 1867 i Les vides del camp , d’imitació horaciana, publicat a l’ Anuari Català , del 1875 També és autor d’obres de caràcter religiós en…

Es doctorà en dret a Cervera 1829 El 1837 fou diputat a corts Fou alcalde i promotor fiscal d’Olot 1855-68 Deixà poesies i escrits inèdits, alguns en català, i practicà la literatura d’entreteniment, relacionable segurament amb la del seu germà Pau , de la qual es coneix un títol La vida i la mort del pobre mendicant de la muntanya , escrit en català ‘sicut sonat’ És germà també de l’escriptor  Miquel Estorch  i del compositor  Francesc Josep Estorch

És atestat el 1419 Notari a Barcelona, gaudí d’una gran anomenada Autor d’epigrames i poesies en català i llatí, comentà el codi poètic del Consistori de Tolosa, Las flors del gay saber , i féu un epitafi en llatí per a la tomba de la reina Elionor de Xipre Actuà com a jutge en el debat poètic entre Gabriel Ferrús i Guerau de Maçanet

Es llicencià en dret i en lletres a Barcelona El 1919 fundà l’efímera revista Mar Vella i, posteriorment, collaborà a La Publicidad i després a La Publicitat , on signava sovint Ship-Boy Escriví també a Revista de Poesia , Revista de Catalunya i La Revista Fou un dels fundadors de Quaderns de Poesia El seu primer llibre, Vint cançons 1922, amb pròleg de Carles Riba, fou una revelació El cant somniós, però no oníric, la melangia sense desesperança i l’aire juvenil, de cançó o de romanç, obriren una altra via al simbolisme català, installat en el Noucentisme, entre Carner i Riba L’adjectiu…

Collaborà en diverses publicacions locals, alhora que es dedicà també a la pintura Poeta líric, seguí la mètrica i estil noucentista, encara que s’apropà a l’avantguarda per la seva forma d’expressió i l’ús de metàfores pròximes al surrealisme Els ocis amables , publicat pòstumament l’any 1983, el donà a conèixer Ha aparegut publicat a la “Biblioteca Escriptors del Berguedà”

Estudià a Anglaterra i a Bèlgica, on publicà assaigs a L’Art Public sobre el Modernisme català 1909 En la Revista Jurídica de Catalunya estudià el dret català, especialment el fideïcomís Intervingué en la fundació del diari El Matí , pertangué a la Penya de l’Ateneu i, influït per Xènius , publicà Les doctrines de Georges Sorel 1917 És pare de l’assagista i historiador Enric Jardí i Casany