Resultats de la cerca

Bé que les seves obres primerenques tenen influència italiana, aviat la bandejà i féu projectes dins un estil purament clàssic francès, del qual fou un dels iniciadors a París l’Hôtel de la Vrillière 1635-45, actual Banca de França, l’escala central de l’Hôtel Carnavalet 1654, l’Hôtel Tubeuf, actual Bibliothèque Nationale, l’Hôtel Fieubert, la cúpula de l’Oratori i l’església del Val-de-Grâce, acabada per J Lemercier Fora de París projectà l’ala Orleans del castell de Blois 1635-38 i el castell de Maisons a Maisons-Laffitte Féu un projecte, no realitzat, per a l’acabament del Louvre i hom li…

De família benestant, féu la carrera militar Finida la Primera Guerra Mundial, durant la qual, a Washington, es veié implicat en casos d’espionatge i sabotatge, es dedicà a la política Milità al partit catòlic del centre, en l’ala més dretana, i fou diputat al Reichstag 1921-32 Elevat a la cancelleria 1932, hi féu una política autoritària, expulsà el partit socialdemòcrata i afavorí els nazis Havent dimitit el mateix any, fou vicecanceller de Hitler 1933-34 i ambaixador a Àustria 1934-38 —on treballà per a l’annexió a Alemanya— i a Turquia 1939-44 Absolt al procés de Nuremberg 1946, però…

Fou organitzat i dirigit per J Amorós 1931-57 que el dotà de sis sales d’exposició i d’installacions per a investigació L’any 1948, el Gabinet era installat a l’ala de llevant del pis superior del Palau de la Ciutadella i era considerat entre els més ben equipats d’Europa Entre el 1957 i el 1980 en decaigué l’activitat el 1980 hom en desmantellà les sales d’exposició i de treball i fou traslladat al Palau de la Virreina El 1986, perduda pràcticament la seva projecció pròpia, havia passat a ésser un departament del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona Posteriorment, passà a dependre del…

Estudià història medieval catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona Collaborà a “Estudis Universitaris Catalans” i exercí de crític literari a àLa Publicitat” entre el 1933 i el 1935 Durant la guerra civil de 1936-39 fou redactor de “Diari de Barcelona” i de “Diari de Catalunya” El 1939, en l’exili francès, collaborà en la represa de Revista de Catalunya Encapçalà l’activitat clandestina del Front Nacional Català des del 1940 Dirigí durant un breu període el periòdic d’ERC “La Humanitat” El 1952 publicà la novella Nou Prometeu , de connotació allegòrica Més endavant, fou collaborador a…

S’inicià a l’Epic Casino la temporada 1994-95 jugant en la posició d’ala Tres anys després fitxà pel Futbol Sala Martorell, on jugà deu temporades 1997-2007 i fou testimoni de l’època més llorejada del club Guanyà cinc Copes de Catalunya 2001, 2002, 2004-06 i fou subcampió de la Lliga espanyola 2002 Posteriorment fitxà pel Playas de Castelló 2007-09, l’Agrupació Esportiva Centelles 2009 i el Benicarló Futbol Sala 2010 La temporada 2010-11, juntament amb Jordi Gay, impulsà un nou equip de futbol sala de nom Sala 5 Martorell, que debutà a primera divisió A Jugà amb la selecció catalana i…

Fou un dels pioners del futbol a Catalunya Membre fundador del Futbol Club Català 1899, del qual fou el primer tresorer, de seguida passà al Futbol Club Barcelona Debutà en el tercer partit de la història del club, el 26 de desembre de 1899 Jugava de mig ala, disputà 28 partits fins el 1902 i guanyà una Copa Macaya 1902 Després fitxà per l’Hispània AC 1902-03 i la Unió Atlètica Horta, club del qual es convertí en mecenes i on es retirà a quaranta anys Fou tresorer 1902-03, vocal 1931-32 i vicepresident 1931 del FC Barcelona Practicà l’atletisme i impulsà aquesta modalitat com a secció del…

Exposaren per primer cop a les galeries Dalmau 1918, presentats per Francesc Pujols, i, més endavant, a les Exposicions Oficials de Belles Arts de Barcelona, on tingueren sala pròpia Els unia una gran admiració per Cézanne i un gust per les tonalitats terroses representaren una reacció contra el luminisme ja estereotipat dels sorollistes i contra el Noucentisme classicitzant i constituïren la promoció jove de l’ala realista del Noucentisme Posteriorment se'ls afegiren, més o menys esporàdicament, altres artistes Tot i que el grup es dissolgué abans, el seu darrer acte fou l’exposició de l’any…

Les calàndries són gregàries i habiten en llocs plans i en turons Són granívores i insectívores Són apreciades pel cant, i sovint hom les cria en captivitat L’espècie més freqüent a l’Europa meridional és la calàndria comuna M calandra , d’aspecte robust i amb dues taques negres a cada costat del coll La calàndria negra M yeltoniensis és pròpia de l’Àsia central a l’hivern emigra al sud, i esporàdicament apareix en alguns països europeus el mascle és negre, i la femella, semblant a la calàndria comuna, se'n distingeix per la manca de taques negres al coll La calàndria alablanca M…

Aquest avantprojecte fou presentat per l’Associació per la Cultura de Mallorca, amb l’assentiment de les cambres de comerç i agrícola de Mallorca, en una assemblea de municipis i entitats insulars reunida al Teatre Principal de Palma els dies 20, 21, 22 i 23 de juliol de 1931 Una organització apressada, una insuficient propaganda prèvia i, sobretot, la inassistència dels representants de Menorca i de l’ala esquerrana dels partits polítics amb l’única excepció del Partit Republicà Federal restaren molta transcendència a aquesta reunió, però no impediren que l’avantprojecte fos aprovat, amb…

El 1556 ingressà ala Companyia de Jesús i, traslladat a Portugal, esdevingué prefecte d’estudis, lector de llatí i vicerector del collegi Sant Antón de Lisboa L’any 1574 fou enviat a la colònia portuguesa de Goa Índia, on es convertí en conseller del gran mogol Akbar, i viatjà amb la cort pels territoris conquerits, els quals descriví detalladament en la seva obra Mongolicae legationis commentarius Juntament amb els seus comentaris, elaborà la primera carta geogràfica de l’Himàlaia, que serví a la primera expedició de missioners europeus que s’establí al Tibet El 1589 inicià una expedició…