Resultats de la cerca
Es mostren 497 resultats
Centre d’Esports Manresa

Centre d’Esports Manresa
CE Manresa
Futbol
Club de futbol de Manresa.
Fundat el 1906, nasqué amb el nom de Manresa Football Club Fou impulsat pel Poli Sport Club, entitat ludicoesportiva juvenil nascuda un any abans L’any 1907 debutà disputant torneigs comarcals al camp de Sant Ignasi i, a partir del 1909, al camp dels Barrets L’any 1914 guanyà la Copa Blanchart superant el Catalònia Esports Club, equip rival de Manresa Aquestes dues entitats es fusionaren el 1916 i originaren el club actual Creat amb més de tres-cents socis, jugà al camp de les Arenes fins que el 1920 disposà del camp Catalònia Park A partir del 1926 jugà al camp del Pujolet El 1925 es…
Club Bàsquet Cardedeu
Basquetbol
Club de basquetbol de Cardedeu.
Fundat el 1955, s’inscriví en les competicions de l’OAR i l’any 1959 aconseguí l’ascens a la primera categoria Guanyà el campionat de primera categoria 1962 i la Copa Primavera 1963 El 1965 disputà les competicions d’Educación y Descanso i poc després patí una crisi que feu desaparèixer el primer equip Al principi dels anys setanta creà un nou equip sènior que s’inscriví a l’OAR i aconseguí l’ascens a la màxima categoria l’any 1974 Posteriorment tornà a les competicions d’Educación y Descanso i el 1978, a les competicions federatives La inauguració de la pista al parc de Pompeu Fabra l’any…
Jaume Creixell Barnada
Futbol
Porter de futbol i entrenador.
Conegut com Tigre Creixell Començà destacant amb el Badalona, amb el qual jugà en tres etapes diferents, i també defensà la porteria d’equips com el Terrassa, el Sant Andreu, el Jaén, l’Europa, el Gavà o el Gimnàstic de Tarragona La temporada 1963-64 formà part de la plantilla de l’Elx, a primera divisió Es retirà el 1975 i passà a exercir d’entrenador en una llarga llista d’equips catalans, la majoria de tercera divisió el Badalona, el Mataró, el Santboià, el Sant Andreu, el Manlleu, el Palafrugell, el Sitges, el Gramenet, l’Hospitalet i el Montcada Amb el Sant Andreu ascendí a…
Bartomeu Sirvent
Història
Alt funcionari reial.
Fou secretari segon, almenys des del 1371, de Pere III de Catalunya-Aragó el 1382 ascendí a secretari primer, càrrec en el qual succeí Bernat Miquel A la mort del rei 1387, fou secretari de la reina El 1395 figurava com a protonotari de Joan I, i com a tal fou un dels encartats en el procés del Consell de Joan I i, com la majoria d’aquests, es beneficià d’una amnistia de Martí I Fou efectivament secretari d’aquest darrer rei En morir el succeí en el càrrec Guillem Ponç Sembla que redactà una obra de caràcter històric Vers el 1382 inicià una correspondència privada llatina, d’…
Rafael Leónidas Trujillo Molina
Història
Dictador dominicà.
Militar, participà en les lluites civils dominicanes, i entre el 1919 i el 1925 ascendí de tinent a coronel dins la guàrdia nacional, cos que arribà a comandar com a general Collaborà en la revolta contra el president Horacio Vázquez 1930, i poc temps després fou elegit president de la república, càrrec que ocupà oficialment del 1930 al 1938 i del 1948 al 1952 però conservà el poder real a les seves mans gràcies al seu comandament de les forces armades Amb l’ajut de l’exèrcit instaurà una dictadura absoluta i perseguí ferotgement tota mena d’oposició democràtica o liberal…
Miguel Tacón y Rosique

Miguel Tacón y Rosique
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar murcià.
Marquès i, des del 1847, duc de La Unión de Cuba Inicialment marí, lluità a Trafalgar 1805 Passà a l’exèrcit i combaté els independentistes colombians i peruans 1810-19 Arraconat per liberal 1823-33, ascendí a tinent general 1834 i fou capità general de Cuba 1834-38, on evità la guerra civil, però reprimí amb duresa tant carlins com liberals Impulsà les obres públiques i se li deu, en part, la primera línia de ferrocarril de l’illa Fou capità general de Mallorca 1843-47 El seu germà, Luis Tacón y Rosique Cartagena 1772 — Palma, Mallorca 1841, fou brigadier de l’armada i cap de la…
Joan Castells i Rossell
Història
Militar
Cap militar carlí, conegut també com el Gravat d’Àger i Mossenya, pel nom de la seva casa pairal.
Durant la primera guerra Carlina defensà Àger contra el baró de Meer 11-12 de febrer de 1839 i no acceptà el conveni de Bergara assolí el grau de coronel En la guerra dels Matiners, i ja com a brigadier, fou cap interí de les forces montemolinistes catalanes i vencé el coronel Orio al Pont de Rabentí, prop de Berga 12 de juny de 1848 Participà encara en la tercera guerra Carlina, durant la qual entrà per sorpresa a Manresa 8 de desembre de 1872, i féu presoners un coronel i alguns membres de l’ajuntament Ascendí a mariscal de camp i a tinent general 1875 i comandà la divisió de Barcelona,…
Charles-Matthieu-Isidore Decaen
Història
Militar
Militar francès, comte Decaen.
Intervingué a les campanyes del Rin 1796 i ascendí a general 1800 Fou capità general de l’Índia francesa 1802-10 Nomenat governador general de Catalunya a l’agost del 1811, portà a terme la política d’annexió de Napoleó decrets de gener i febrer del 1812 amb un cert antagonisme amb els funcionaris civils Residí generalment a Girona, des d’on organitzà nombroses expedicions militars s’apoderà d’Olot abril del 1812, de Montserrat juliol del 1812, de Vic novembre del 1812 i collaborà amb les tropes de Suchet combats a Tarragona, Vilafranca i Ordal, per l’agost i el setembre del 1813…
Vicenç Sasot Frauçà
Futbol
Futbolista i entrenador.
Lateral esquerre, jugà en el Sant Cugat Futbol Club 1935-38, el Valladolid 1939-42, el Centre d’Esports Sabadell 1942-44, amb el qual ascendí a primera divisió, i la Unió Esportiva de Sants 1944-49 Com a entrenador dirigí el Sants, la Unió Esportiva Lleida, el Reus Deportiu i la selecció juvenil catalana abans d’ingressar a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona, l’any 1957 Sota la seva direcció, l’equip amateur fou campió d’Espanya 1961 La temporada 1961-62 es feu càrrec del CE Comtal, filial barcelonista, on combinà aquesta tasca amb la d’ajudant de l’entrenador del…
Narcís Martí Filosia
Futbol
Futbolista conegut també pel sobrenom de Sisu.
Es formà al Futbol Club Palafrugell i destacà en edat juvenil, quan el 1964 es proclamà campió d’Espanya de seleccions amb Catalunya i subcampió del torneig de la UEFA amb la selecció estatal El mateix any fitxà pel Futbol Club Barcelona i, després d’un breu pas per l’equip juvenil, jugà dues temporades amb el Comtal 1964-66 En la primera campanya amb el filial barcelonista fou el màxim golejador de tercera divisió i ascendí a segona En la següent, fou el segon màxim golejador de la categoria Ingressà al primer equip blaugrana 1966-75, amb el qual disputà 229 partits i marcà 86…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina