Resultats de la cerca

Marí de jove, es dedicà al teatre en català amb obres festives i intranscendents, com Lo més tonto la pega 1875, Lo capità Manaia 1876, Un matrimoni gelós 1887, Efectes d’una Exposició 1889, etc També fou tenor d’òpera i fabricant

Participà en la guerra contra Napoleó i fou governador de Cadis 1810 Virrei a Nova Espanya 1810-13, féu cara al moviment emancipador d’Hidalgo i rebé el marquesat de la Reunió i de Nova Espanya El 1818 fou capità general de Galícia

Progressista, participà en els preparatius de la revolució del 1868 després fou capità general de totes dues Castelles i, d’una manera interina, de Catalunya, i diputat el 1873 En produir-se la Restauració, collaborà en els intents revolucionaris de Ruiz Zorrilla

Fou, durant la dècada dels anys seixanta, un jugador destacat i capità durant molts anys de la Unió Esportiva Santboiana, que dominà el rugbi català i estatal, amb diversos títols de campió de Catalunya 1960-64, 1967 i de Copa del Rei 1960, 1961, 1962

Entrà a servir a l’exèrcit El 1780 Carles III li concedí l’hàbit de l’orde de Santiago Posteriorment fou ascendit a capità i es retirà a la seva illa nadiua Fou un dels primers socis de la Societat Econòmica d’Amics del País

Inicià la carrera militar el 1880 i obtingué el grau de capità d’estat major 1893 Acusat d’alta traïció afer Dreyfus , pel juliol del 1906 fou rehabilitat i ascendí a major Prengué part en la Primera Guerra Mundial amb el grau de tinent coronel

Capità d’infanteria, residí molt temps fora de Barcelona És autor d’una Sentencia poética , en castellà, d’un certamen celebrat a Barcelona el 1618, que inclou una interessant composició seva de lloança a Barcelona Publicà també altres poemes celebrant la canonització de diversos sants

Fill de l’hisendat Joan Vilardaga i de Rocafort Durant la guerra dels Segadors fou capità de les milícies berguedanes i sobresortí en les expedicions contra els francesos al Rosselló, a la Cerdanya i al Berguedà 1654 Fou pare de Joan Vilardaga i Savall

El títol fou declarat perpetu el 1621 al seu fill Manuel de Moura e de Corte Real mort el 1652, governador de Flandes i Gran d’Espanya El sisè titular fou el capità general de Catalunya Francesco Pio di Savoia e Moura Corte-Real

La grandesa d’Espanya fou concedida el 1725 al seu germà, el ministre de Felip V José Patiño y Rosales , i fou annexada al marquesat el 1750 a favor del segon titular i nebot dels predits, Lucas Fernando Patiño i Visconti, capità general d’Aragó