Resultats de la cerca
Es mostren 1750 resultats
lliga de Cambrai
Història
Aliança formada (1508) per Ferran II de Catalunya-Aragó, Lluís XII de França, el papa Juli II i l’emperador Maximilià I contra Venècia.
Ferran II hi intervingué per tal de recuperar els ports de Bríndisi, Òtranto, Gallipoli, Trani i Polignano a Mare, pertanyents al regne de Nàpols i que havia hagut d’hipotecar a Venècia Ho assolí 1509 gràcies a l’acció de l’almirall Bernat de Vilamarí i de Ramon de Cardona, cap de l’exèrcit catalanoaragonès a Itàlia, i a la victòria dels francesos a Agnadello, èxit que contribuí a dissoldre la lliga i a crear, a instàncies del papa, una aliança antifrancesa, a la qual Ferran II també s’adheria Lliga Santa
Paul Fraisse
Psicologia
Psicòleg francès.
Doctorat a les universitats de Lovaina 1947 i París 1958, des del 1943 fou estret collaborador d’Henri Piéron i director adjunt del Laboratoire de Psychologie Experimentale des Sensations a l’École Pratique des Hautes Études de París, del qual esdevingué director el 1952 Investigà la percepció del temps i del ritme, el llenguatge i la memòria Collaborà en la reestructuració de la Universitat de París 1970, contribuí decisivament en el desenvolupament de la psicologia acadèmica a França i a establir lligams entre aquesta i la psicologia americana
Berenguer Guifré
Cristianisme
Bisbe de Girona (1052-93).
Fill del comte Guifré de Cerdanya Fou conseller de Ramon Berenguer I i dels seus fills Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II, i treballà per la reconciliació d’aquests darrers Contribuí al triomf de les reformes del papa Gregori VII, el qual li adreçà una carta 1079 per tal que arrangés la discòrdia entre els dos comtes barcelonins Defensà, encara, els drets de l’Església contra el comte Hug II d’Empúries Una carta seva del 1085 a l’abat d’Augsburg fou l’origen de la llegenda gironina de sant Narcís
Gaspar de Berard i de Cortiada
Història
Militar
Militar.
Contribuí a la defensa de Barcelona en el fracassat setge filipista del 1706 En l’assemblea de braços de Barcelona 1713 es mostrà partidari de continuar la resistència, malgrat la retirada dels aliats de la causa de Carles d’Àustria Durant el setge borbònic de Barcelona 1713-14 dirigí, com a capità de la coronela, la companyia d’argenters Després de la caiguda de la ciutat fugí a Viena L’emperador Carles VI d’Àustria creà per a ell el títol de baró d’Esponellà 1717, que fou reconegut per Felip V l’any 1726
Álvaro de Bazán
Història
Militar
Capità general de l’armada, primer marquès de Santa Cruz.
El 1554, al capdavant d’una esquadra, combaté els corsaris francesos, i el 1561 s’encarregà de vigilar l’estret de Gibraltar En la batalla de Lepant comandà l’esquadra de reforç de 30 galeres que contribuí decisivament a la victòria Conquerí Tunis el 1573, i ajudà el duc d’Alba a l’ocupació de Portugal El 1582 Felip II de Castella el nomenà capità general de l’Oceà, i després li encarregà d’organitzar l’expedició de la Invencible, però morí abans de dur-la a terme
Pau Balmes
Botànica
Medicina
Metge i botànic.
Es llicencià en medicina a Cervera 1762 fou un dels fundadors de la Conferència Fisicomatemàtica Experimental 1764 i contribuí a fundar les Conferències Acadèmiques per a Metges 1770, antecedents de l’actual Acadèmia de Medicina de Barcelona Fou facultatiu de l’Hospital de la Santa Creu, i es dedicà preferentment a la botànica i a la meteorologia Entre altres treballs, presentà a la Conferència Física on fou catedràtic de botànica i d’història natural una comunicació titulada Reflexiones sobre la aurora boreal 1769, en la qual descrivia la que tingué lloc a Barcelona
Pierre Bovet
Educació
Psicologia
Pedagog i psicòleg suís.
Director 1912-44 de l’Institut des Sciences de l’Éducation Institut JJ Rousseau de Ginebra Fundà i dirigí el Bureau International d’Éducation 1925-29 Contribuí, ensems amb Adolphe Ferrière i Édouard Claparède, a l’estructuració, l’organització i la coordinació de les escoles noves , per ell anomenades escoles actives Fou editor d’"Intermédiaires des éducateurs” 1912-20 i de “L’éducateur” 1924-29 Escriví, a més, Le génie de Baden-Powell 1921, Le sentiment religieux et la psychologie de l’enfant 1925, L’instinct combatif 1928 i Vingt ans de vie 1912-13
Castell de Castelltort (Guixers)
Art romànic
Si bé de l’església de Castelltort en tenim notícies dels primers temps de la repoblació de la vall de Lord, cap als anys 872-878, del castell, en canvi, cal esperar el desembre de 1 375 per assabentar-nos que Castelltort passà a formar part del nou comtat de Cardona en ésser erigit pel rei Pere el Cerimoniós, i l’any 1445 per saber que, juntament amb els castells de Pedra i Sisquer, contribuí a les despeses de les noces de l’hereu de la casa de Cardona
Carl Dorius Johannes Fuchs
Música
Crític, pianista, director i compositor alemany.
Fill d’un organista, rebé formació musical des de molt jove Al mateix temps que mantenia els seus estudis musicals, el 1859 estudià teologia i posteriorment filosofia a la Universitat de Berlín Finalment s’orientà cap a la música i realitzà diverses activitats destacà pels seus escrits Tractà sobre diverses qüestions estètiques i d’estil, especialment les referides a l’expressió musical i l’ornamentació Conegué Nietzche 1872 i més tard hi mantingué correspondència, la qual cosa contribuí significativament a formar la seva visió sobre l’estètica musical
Pilar Alonso
Música
Cançonetista menorquina.
De ben jove es traslladà a Barcelona, on va estudiar amb el mestre Zamacois i debutà l’any 1919 al teatre El Dorado De seguida es feu molt popular per la seva sensibilitat i el seu refinament en la interpretació de cançons i cuplets en català, que contribuí a popularitzar, com Les Caramelles , Focs artificials , L’orfeonista , La Marieta de l’ull viu , La Porta Ferrissa , La Font del Gat o Els tres tombs , entre d’altres Realitzà nombroses actuacions als teatres barcelonins, fins a la seva prematura retirada l’any 1925
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina