Resultats de la cerca
Es mostren 4128 resultats
Marilyn Monroe
Marylin Monroe
© Fototeca.cat
Cinematografia
Nom amb què és coneguda Norma Jean Baker, actriu cinematogràfica nord-americana.
La indústria cinematogràfica dels EUA la convertí en la bellesa-mite dels anys cinquanta, i no fou fins més tard que hom reconegué el seu talent dramàtic Interpretà Niagara 1953, River of No Return 1954, The Seven Year Itch 1955, Bus Stop 1956, Some Like it Hot 1959, Let's Make Love 1960, The Misfits 1960, amb argument del seu tercer marit el dramaturg Arthur Miller Se suïcidà
Leonardo Vinci
Música
Compositor italià.
Mestre de capella del príncep de San Severo, a Nàpols, succeí AScarlatti com a mestre de la capella reial Inaugurà la seva carrera amb l’estrena de la comèdia musical Lo cecato fauzo 1719 i l’òpera Publio Cornelio Scipione 1722, i es convertí ràpidament en el primer compositor d’òperes napolitanes, moltes de les quals amb llibrets de Metastasio Fou autor d’oratoris, misses, motets, cantates i àries
Henri Regnault
Pintura
Història
Pintor d’història i de gènere.
El 1866 guanyà el premi de Roma i anà pensionat a la villa Mèdici Anà a la península Ibèrica 1867 i 1869-70, on estudià sobretot Velázquez i Goya També anà al Marroc La influència d’aquests viatges fou decisiva s’orientà cap al realisme i es convertí en un gran colorista Retrat del general Prim Musée du Louvre Salomé Metropolitan Museum of Art, Nova York Morí a la guerra Francoprussiana
Lluís Maria de Llauder i de Dalmases
Història
Periodisme
Política
Polític i periodista carlí.
Besnebot de Manuel de Llauder i de Camín El 1869 publicà El desenlace de la revolución española , a favor de la solució monàrquica carlina Dirigí els diaris “La Verdad Católica” i “La Convicción”, i quan aquest es convertí en “El Correo Catalán”, aviat n'esdevingué propietari i director 1878 El pretendent carlí, duc de Madrid, li concedí 1898 el marquesat de Valldeix Fundà la revista “La Hormiga de Oro” 1884
Angelo Masini
Música
Tenor italià.
Debutà el 1867 a Finale Emilia, amb Norma , de Bellini Aviat es convertí en un dels tenors més cèlebres d’Europa El seu repertori incloïa òperes de Rossini, Donizetti, Auber i Meyerbeer En 1880-81 actuà al Liceu de Barcelona, i en 1881-82 a Madrid, on, en anys successius, fou el rival de Gayarre Tornà al Liceu en 1882-85 i 1886-87 Es retirà el 1905
Donald Kent Slayton

Donald Slayton
Astronàutica
Astronauta nord-americà.
Ingressà a l’exèrcit de l’aire el 1942 i realitzà 56 missions durant la Segona Guerra Mundial Fou seleccionat el 1959 dintre el programa Mercury d’entrenament dels set primers astronautes americans A causa d’una anomalia cardíaca, no es convertí, tal com estava previst, en el segon astronauta nord-americà en òrbita El 1975, però, fou pilot a la missió Apollo-Sojuz Es retirà el 1982
Henri Nannen
Literatura alemanya
Editor i periodista alemany.
Llicenciat en història de l’art, fou el fundador 1947 i director durant molts anys de la revista Stern , que amb la combinació de reportatges, grans exclusives i una bona presentació gràfica es convertí en una de les revistes europees de més prestigi Abandonà la revista després que, el 1983, publiqués uns suposats diaris secrets de Hitler que posteriorment es demostrà que eren falsos, i es dedicà al colleccionisme d’art
Jacques Sarazin
Escultura
Escultor francès.
Fou deixeble de NGuillain A Roma 1610-28 treballà a la villa del cardenal Aldobrandini Havent tornat a París, es convertí en un dels escultors més importants de la cort de Lluís XIII Obra seva són les Cariàtides del pavelló del Rellotge , del Louvre, part de la decoració del palau de Maisons i les tombes del cardenal Bérulle Musée du Louvre i Henri de Bourbon, príncep de Condé Chantilly
Thomas Stothard
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i il·lustrador anglès.
Estudià a l’Academy Royal de Londres, de la qual fou nomenat acadèmic 1794 Aviat es convertí en un famós illustrador destaquen les illustracions que féu per a El vicari de Wakefield , de Goldsmith, i per a la traducció anglesa de La Ilíada Es dedicà també a la pintura historicoallegòrica La seva obra, impregnada d’un cert misticisme, influí d’alguna manera en la generació d’artistes romàntics anglesos
A.G. I.G. Farbenindustrie
Càrtel constituït el 1925, format per les grans empreses químiques alemanyes per tal de fer front a la gravíssima crisi econòmica.
Es convertí en una potència internacional, gràcies a un treball d’investigació, que permeté avenços tècnics importants en la indústria química mundial Acabada la Segona Guerra Mundial, les forces d’ocupació alemanya acordaren de dividir-lo de nou per evitar els perills d’un gran conglomerat industrial que dominés el mercat La divisió del càrtel provocà la reaparició de les tres grans societats que l’havien constituït Basf, Bayer i Hoechst
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina