Resultats de la cerca

Integrat a l’Agrupació Ciclista Montjuïc, guanyà la primera cursa de la Pujada de Montjuïc i el ciclocròs de Badalona 1931 Guanyà la prova de la Unió Ciclista Sabadell i es proclamà campió d’Espanya de ciclocròs 1936 i també en fou subcampió estatal 1942 Un cop deixà la competició entrà com a assessor tècnic de l’AC Montjuïc El 1975 rebé un homenatge a Sabadell a càrrec de la Penya Ciclista El Pedal

Formà part de l’Escuderia Montjuïc i durant la dècada de 1960 participà tant en curses de velocitat com en rallis, entre les quals cal esmentar la Copa Saló de l’Automòbil de Fórmula 3 o el Ralli Costa Brava Guanyà proves com la cursa del Circuit de Martorell 1964 i el Ralli Tres Costes 1967 L’any 1968 es proclamà campió de Catalunya de velocitat i fou subcampió de Catalunya de rallis

Cursà estudis de filologia i belles arts Dedicat professionalment a la pintura, el 1982 guanyà el premi Documenta de literatura amb l’obra Somni , i el 2006 el Sant Jordi amb Sayonara Barcelona , novella en la qual el protagonista narra el seu desengany amb la ciutat postolímpica quan retorna al seu país després d’una llarga absència Posteriorment ha publicat el Diari del pintor JP i la novella l' Amor a Venècia 2008

És el representant més destacat de l’escola d’escultura d’Argos al començament del segle V aC La força, el moviment, la tensió d’aquesta escola foren orientats per Agelades cap a un major deseiximent i llibertat És autor de nombroses estàtues d’atletes, de cavalls de cursa i d’imatges de déus com el Zeus d’Itomates Sembla que fou el mestre de Policlet, de Miró i també de Fídies

La major part de les edicions s’han disputat al Parc de Sant Salvador, al mes de novembre L’any 2002 fou l’escenari del Campionat de Catalunya En el palmarès destaquen les tretze victòries absolutes del corredor local Pere Arco entre el 1983 i el 2006 i en categoria femenina domina una altra atleta formada al CO Farners, Cristina Agustí, que el guanyà set cops entre el 1981 i el 1991

Es disputà per primera vegada l’any 1903, organitzada pel diari parisenc L’auto , bé que més endavant l’organització quedà a càrrec d’una comissió especial Només deixà de disputar-se en els períodes de les dues guerres mundials És la més antiga i la més prestigiosa de totes les voltes ciclistes Els guanyadors de la prova es vesteixen amb un mallot groc Els ciclistes que més vegades l’han guanyat han estat Jacques Anquetil 1957, 1961, 1962, 1963, 1964, Eddy Merckx 1969, 1970, 1971, 1972, 1974, Bernard Hinault 1978, 1979, 1981, 1982, 1985, Miguel Indurain 1991, 1992, 1993, 1994, 1995, l’únic…

Professional des del 2006, destaca tant en la modalitat de pista com en ciclisme de carretera En el seu palmarès sobresurten el Campionat del Món de persecució per equips 2006-09, 2011, competició en la qual guanyà també la medalla d’or als Jocs Olímpics de Pequín 2008 i als de Londres 2012, i el de persecució individual 2009 En ciclisme de carretera, guanyà la cursa París-Niça 2016, el Critèrium del Delfinat 2018 i el Tour  2018   

Organitzat per l’Aeroclub de Catalunya, fou la prova aèria esportiva més important celebrada fins aleshores a Catalunya Hi participaren trenta avions provinents de Madrid, València, Saragossa, Lleida, Figueres, Perpinyà, Tolosa i Marsella Es realitzà una cursa entre les avionetes franceses i les de l’Aeroclub de Catalunya que partí de l’aeròdrom de Figueres i que tingué com a destinació l’aeròdrom Canudas del Prat de Llobregat També es disputaren proves de velocitat, d’envolada i d’aterratge

Guanyà la Vuelta a Múrcia i fou segon en la Cursa del Llobregat 1984 Posteriorment esdevingué professional, sempre amb l’equip Kelme 1985-90 Fou segon en el Campionat d’Espanya 1986 i aquest mateix any s’estrenà a la Vuelta, que corregué dos anys més 1989, 1990 El 1988 debutà en el Tour de França i fou segon en el Trofeu de l’Hospitalet L’any 1991 guanyà les voltes a Cartagena i a la Ribera