Resultats de la cerca
Es mostren 1976 resultats
criolita
Mineralogia i petrografia
Fluorur d’alumini i sodi, Na3AlF6.
Cristallitza en el sistema monoclínic Hom la troba normalment en masses o grans en són escassos els cristalls És incolora o blanca, però també pot ésser marró o vermellosa Té una duresa de 2,5, i una densitat de 2,97 No és gaire freqüent hom en troba a Ivigtut Grenlàndia i a Miass Rússia S'altera amb molta facilitat És important per l’ús que hom en fa com a electròlit per a reduir les menes de l’alumini a alumini metall
cordierita
Mineralogia i petrografia
Aluminosilicat d’alumini, magnesi i ferro, Al3(Mg,Fe)2Si5AlO18.
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic Pertany a la subclasse dels ciclosilicats, anomenats així perquè llur estructura és formada d’anells de tetràedres de SiO 4 Es dóna poc en cristalls generalment ho fa en forma de grans irregulars o en masses Té una duresa de 7 i una densitat de 2,55-2,75, que augmenta amb el contingut de ferro Els colors més característics són el blau o el violaci, però també pot ésser incolor, gris, groc o marró clar
cloritoide
Mineralogia i petrografia
Silicat, alumínic de ferro, magnesi i manganès (Fe,Mg,Mn)2(AlFe+3)Al3O2SiO4(OH)4.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic És molt semblant, pel color, l’estructura en fulls i la composició, al grup de les clorites, bé que és més dur i pesant Hom el troba sovint en forma de masses compactes, fulls, escates o revestiments que s’exfolien amb facilitat De color verd o verd negrós, la seva duresa és 5,56 i la seva densitat 3,52-3,56 La varietat rica en manganès és anomenada ottrelita , i la rica en magnesi, sismondina
períclasi
Mineralogia i petrografia
Mineral, espècies que dóna nom al grup, òxid de magnesi, amb el 60,2% de magnesi i el 39,8% d’oxigen, i amb petites quantitats de ferro, manganès i zinc.
Cristallitza en el sistema regular, en cristalls octaèdrics, o també en grans irregulars Lluïsor vítria Transparent El color és molt variable incolor, blanc grisenc, groc, verd, negre la seva duresa és 5,5, i la seva densitat 3,58 Té un esclat de vidre La periclasa pot contenir ferro substituint fins a un 8% el magnesi Es forma a partir de les calcàries dolomítiques en processos metamòrfics d’elevada temperatura, i s’altera amb facilitat No és un mineral gaire corrent
epidot

Epidot
© Fototeca.cat - J. Vidal
Mineralogia i petrografia
Silicat de calci, alumini i ferro, Ca2(Al,Fe)3Si3O12(OH).
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic, amb cristalls allargats segons l’eix b , i també en masses, fibres o grànuls Té una duresa 7 i una densitat 3,3-3,6, que augmenta amb el contingut de ferro És de color verd groguenc, marró o negre L’epidot i la clinozoïsita constitueixen, de fet, una mateixa espècie, i llur límit de separació ha estat fixat pel percentatge del contingut de ferro fins a un 10%, clinozoïsita, i més d’un 10%, epidot
trögerita
Mineralogia i petrografia
Arseniat hidratat d’urani, (UO2)3 (AsO4)2 ·12 H2O.
Mineral que cristallitza en el sistema tetragonal Es presenta en cristalls tabulars o en forma d’escates de color groc llimona Té una duresa de 2-3 i una densitat de 3,5 L’esclat és vitri i l’exfoliació perfecta És semblant a la zeunerita i l’autunita i, com aquesta, presenta fluorescència a la llum ultraviolada de color verd, però de menor intensitat Rep el nom del seu descobridor, Tröger, que la trobà a la mina Weisser Hirsch Schneeberg, Alemanya
plasma de quarks i gluons
Física
Plasma format quan els constituents dels nucleons es descomponen en llurs components fonamentals, els quarks, i les partícules que les mantenen unides, els gluons.
L’alta energia i la gran densitat necessàries per a crear aquest plasma ha impedit fins ara d’observar-lo, però és un dels grans objectius en els experiments relativistes amb ions pesants Hom creu que aquest plasma existí en la primera milionèsima de segon després del big-bang i que ara podria produir-se al centre dels estels de neutrons Podria ésser produït en el RHIC, collisionador relativista d’ions pesants, la construcció del qual s’ha projectat a Brookhaven, als EUA
osteoporosi
Patologia humana
Afecció caracteritzada per un aprimament de les trabècules i de la membrana cortical dels ossos, amb eixamplament dels espais medul·lars.
Consisteix en un desequilibri dels processos de formació-reabsorció de la substància fonamental de l’os escassa formació o excessiva reabsorció Radiològicament, es manifesta en una disminució de la densitat òssia i, clínicament, en deformitats, propensió a les fractures i dolors, bé que sovint no presenta cap simptomatologia Hom li assigna múltiples causes neoplàsies, inactivitat, hiperparatiroïdisme, hipercorticisme suprarenal, hipertiroïdisme, acromegàlia i moltes d’altres L’osteoporosi senil en individus de més de 65 anys és considerada com un procés d’involució normal
discrasita
Mineralogia i petrografia
Antimonur d’argent, Ag3Sb.
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic L’hàbit dels cristalls pot ésser prismàtic tabular o piramidal en general són mal formats Hom el troba també en nòduls i en eflorescències Té una duresa de 3,5, i és fràgil, i una densitat de 9,4-10 És de color blanc argentí, amb tons groguencs Poc freqüent en els filons d’argent, hom en troba a la Selva Negra, a Xile i en els filons de cobalt argentífer al Canadà
moscovita
moscovita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Silicat d’alumini, potassi i fluor, KAl2 Si3 AlO10 (OH,F)2.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic i té l’hàbit tabular de contorn hexagonal i també en agregats És un fillosilicat del grup de les miques Té una duresa 2,5 parallelament als plans d’exfoliació, i 4 perpendicularment a aquests És incolora, amb lleugeres pàtines de color verd, gris o marró L’esclat és nacrat Té una densitat de 2,8-2,9 Hom la troba sovint en les pegmatites granítiques, roques que forneixen la mica d’ús industrial És anomenada també mica blanca
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina