Resultats de la cerca

A migdia del poble de Sant Esteve del Mall hi ha les ruïnes d’aquesta església, documentada ja al començament del segle XI Consta el 1124 com a sufragània de Sant Esteve del Mall També deixà empremtes a l’onomàstica de la rodalia així trobem, el 1186, Pere de Santsadurní, “noble senyor”, o Domènec de Santserni, el 1385 De l’església de Sant Sadurní només han pervingut escasses restes, que permeten veure que la seva estructura era la d’un temple d’una sola nau, amb una capçalera segurament formada per un absis semicircular, ara molt desfigurada per l’embardissament L’església era…

Malauradament l’actual església de Sant Vicenç de Moripol no conserva cap testimoni de la seva obra romànica L’església, però, és documentada el segle X, concretament l’any 982, quan el bisbe Salla de la Seu d’Urgell donava al noble Ot de Solanes i al seu fill Mir l’església de Moripol, aleshores dedicada a Sant Miquel sancte Michaelis de Musopollto L’església formava part de l’antic terme del castell de Fraumir, terme encara vigent el segle XVIII aquest mateix segle era sufragània de Santa Maria de Gósol juntament amb Santa Eulàlia de Bonner, també del mateix terme casteller,…

Dins el terme parroquial de Sant Joan Despí hi havia una capella dedicada a sant Feliu, que no és documentada fins el 1059 tot i que el 1002 és esmentat el lloc que anomenen Sant Feliu Tot i que no era parròquia, l’església havia de tenir una certa importància des del moment que el 1012, Salla, net del fundador de Sant Benet de Bages, en donar a la canònica barcelonina la parròquia de Sant Joan Despí, l’esmenta com església de Sant Joan i Sant Feliu Sembla que va entrar en decadència després del 1280, que, per sortejar el fet que no s’hi podia dir missa diària, els veïns alçaren…

Possiblement era descendent d’una família de violinistes, l’activitat dels quals està documentada entre els segles XVII i XVIII Aprengué a tocar el violí amb el seu pare i després, a París, estudià composició amb F Halévy i orgue amb LAJ Léfebure-Wély Acabats els estudis retornà a Perpinyà, on obtingué la plaça d’organista de la catedral de Sant Joan, que ocupà entre el 1839 i el 1901, i on fou instrumentista d’un dels orgues més importants construïts per D Cavaillé-Coll Així mateix, fou professor de música al Conservatori de Perpinyà Compongué música religiosa, l’himne Retour à…

Professà a la cartoixa d’Escaladei el 1595, que decorà com també decorà les cartoixes de Montalegre, Portaceli i Las Cuevas Andalusia, on pintà dues sèries de les vides de la Mare de Déu i de sant Bru aquesta fou copiada en vida de l’artista i enviada a la Grande Chartreuse Tingué una gran anomenada al seu temps segons Pacheco fou el millor intèrpret del tema de la Puríssima de la seva època Hom intentà que decorés una capella de Santa Maria la Major de Roma el 1608, però Guido Reni s’hi oposà L’única obra documentada d’ell fins ara és el retaule de Sant Martí de Teià 1617…

Estudià al seminari de Barcelona, i fou rector de la Concepció, i més tard oficial a la cúria del bisbat Per la seva posició, ortodoxa i conservadora, fou combatut i malvist pels liberals i els progressistes de l’època en canvi, tingué la confiança dels bisbes, i és tradició que el rei Alfons XII el volia recompensar amb una mitra, a la qual ell renuncià Entre la seva abundant producció hi ha Palabras de un creyente a los gobiernos y al pueblo 1858, que és una refutació de les doctrines de FRde Lamennais, La dignidad, la educación, la fe y la economía 1865, Pío IX Historia documentada…

Membre, segurament, d’una família d’argenters documentada a València, treballà per a Calixt III a Roma féu, en collaboració amb Antoni Peres de les Celles, l’espasa i la rosa d’or amb què el papa obsequià Carles VII de França, una tiara, una espasa i una cadena d’or per a Calixt III, i el muntant que el papa envià a Enric IV de Castella el 1458 conservat a la Real Armería de Madrid A la mort del papa 1458 s’establí a Toledo, on entrà als obradors de la seu Hom li ha atribuït un paper important en la introducció del nou art renaixentista a Castella a través de l’arquitecte Enrique…

Apareix el 1473 i, a Saragossa, el 1478 formant societat amb Georgius vom Holtz i Johannes Planck D’aquestes notícies hom ha deduït la seva possible activitat al capdavant d’un grup d’impressors alemanys com a animador de la primera impremta de la península Ibèrica, que devia funcionar conjuntament a Barcelona i a Saragossa L’edició, sense indicació d’impressor, de l' Ethica , l' Oeconomica i la Politica d’Aristòtil, que havia estat considerada feta per Botel a Saragossa vers el 1477, cal suposar-la, a partir d’un document datat a Barcelona aquest mateix any, feta a…

Al principi era un simple funcionari de la corona l’encarregat de mantenir els canals, censar els ramats i cobrar les taxes, no tenia lligams amb la seva província i era enterrat a la capital Memfis, prop del rei La situació canvià a partir de la dinastia V, època en què el càrrec esdevingué hereditari Per a contrarestar-ne el poder creixent i controlar-lo, el faraó creà la figura del “governador del sud” l’Alt Egipte era la zona més conflictiva, sense èxit, però A final de la dinastia VI s’inicià el fraccionament del país, a causa de la decadència del poder reial, el qual desembocà en el…

L’església de Sant Miquel és coneguda també amb el nom de la Cortada, de la Lladernosa i dels Llucs Documentada des de molt antic, formava part del terme del castell de Puig-reig, al comtat de Berga La primera menció documentada del lloc és de l’any 925, en el testament del comte Miró de Cerdanya, el qual cedia a la seva filla Quíxol, filla natural, el vilar i la vila de la Lladernosa, en els límits de Puig-reig, al comtat de Berguedà ad filia mea Chixilone facite scriptura in comitatu bergitano alode meo que dicunt ad ipso villare de dedonata, vel villa alaternosa…