Resultats de la cerca
Es mostren 2946 resultats
Col·lisionador Lineal Compacte
Física
Accelerador lineal de partícules dissenyat al CERN i en fase de proves.
Farà servir dos feixos de partícules, un dels quals, secundari, transmetrà energia al principal D’aquesta manera aconseguiran nivells d’energia de diversos TeV en el feix primari, quantitat superior a la de cap dels acceleradors actuals, incloent-hi l’LHC
transferència
Electrònica i informàtica
Acció d’engendrar, en un sistema cibernètic, un senyal de sortida a partir d’un senyal d’entrada.
Hom l’anomena transferència conservativa quan l’energia del senyal d’entrada i la del de sortida és la mateixa, transferència activa si l’energia del senyal d’entrada és inferior a la del de sortida i transferència passiva si és al revés
Huang Ming
Ecologia
Enginyer i empresari xinès.
Promogué l’aprovació d’una legislació favorable a l’ús de l’energia solar a la Xina 2005 i el desenvolupament a Dexhou del Solar Valley, un conjunt d’empreses de desenvolupament de l’energia solar Rebé el Right Livelihood Award 2011
turbobomba
Física
Bomba basada en l’increment d’energia cinètica comunicada a la massa fluida per la rotació d’un rodet i la subsegüent transformació d’aquesta energia en energia de pressió.
De vegades són anomenades, impròpiament, bombes centrífugues
làser
Un làser de CO2 emprat per a realitzar un tall continu de precisió en una planxa metàl·lica
© Fototeca.cat
Física
Dispositiu que genera llum coherent, quasi monocromàtica i altament direccional, en el domini espectral que va de les ones submil·limètriques als raigs X.
L’ efecte làser , en què es fonamenta el funcionament d’aquests dispositius, consisteix essencialment en el fenomen anomenat emissió estimulada , que també és la base del màser Pel fet que fou desenvolupat primerament el màser i que ambdós dispositius es basen en el mateix fenomen hom anomenà originàriament màser òptic el làser Recreació del funcionament d’un làser © Fototecacat L’emissió estimulada fou estudiada inicialment per Einstein el 1917, i les possibilitats de la seva aplicació a l’amplificació d’ones ultracurtes màser fou establerta per CH Townes el 1951 i confirmada…
integral primera
Matemàtiques
En una equació diferencial ordinària de segon ordre, equació diferencial ordinària de primer ordre, que resulta de fer una integració en l’equació original.
Així, per exemple, l’equació de la conservació de l’energia mecànica és obtinguda en fer una integració de l’equació del moviment d’un sistema conservatiu hom diu que l’energia és una integral primera del moviment, o, simplement, una integral del moviment
txakra
Hinduisme
Concepte esotèric de l’hinduisme, traduït per vòrtex o cercle, per a designar els centres de contacte i interacció entre el cos físic i el cos subtil.
Són set centres d’energia principals, situats en distints llocs del cos humà, que irradien una determinada freqüència d’ona, d’un color determinat Cada txakra, està associat a una glàndula del sistema endocrí Els txakres estan connectats entre ells mitjançant uns canals d’energia anomenats nadis
massa
Física
En la mecànica clàssica, magnitud invariable definida com la relació constant que hi ha entre tota força que s’aplica a un punt material i l’acceleració que aquesta li produeix.
Aquesta relació entre la força, l’acceleració i la massa, deguda a Newton, constitueix el fonament de la dinàmica clàssica Entre la força F que actua, la massa m del punt i l’acceleració a del moviment obtingut, hi ha la relació F = m a La massa així definida és anomenada sovint massa d’inèrcia o massa inercial , mentre que la massa m d’un cos determinada a partir de l’equació P = m g , on P és el pes del cos i g l’acceleració de la gravetat, és anomenada massa gravitatòria o gravitacional L’experiència demostra que la massa inercial i la massa gravitatòria d’un cos coincideixen, resultat d…
lagrangià
Tecnologia
Funció L = T-V, on T és l’energia cinètica i V és l’energia potencial d’un sistema.
sinterització
Tecnologia
Procés que permet d’unir, per difusió en estat sòlid, partícules petites d’un material i que troba aplicació en diverses indústries, com ara la dels materials ceràmics, la pulverimetal·lúrgia i la metal·lúrgia extractiva.
Durant el procés de sinterització es produeix la coalescència de les partícules per difusió en estat sòlid a temperatures molt elevades, però per sota el punt de fusió del material a sinteritzar, de manera que normalment no hi ha presència de cap fase líquida La difusió atòmica, que té lloc entre les superfícies de contacte de les partícules, fa que aquestes s’uneixin químicament A mesura que el procés continua, es formen partícules grans a costa de les més petites Com més augmenten de mida les partícules, més decreix la porositat dels conglomerats Quan acaba el procés, hom obté una mida de…