Resultats de la cerca
Es mostren 3567 resultats
música txeca
Música
Art musical conreat a Bohèmia i Moràvia i, per extensió, als territoris que actualment formen Txecoslovàquia.
Zona de contacte del món llatí i l’eslau, la música medieval txeca oscillà entre les dues concepcions litúrgiques, la llatina i l’eslava, amb períodes de predomini d’aquesta darrera, originada probablement a l’abadia de Sázava s XI A l’època de Carles IV 1346-78 hi hagué un centre de música litúrgica ambrosiana d’una influència notable també aparegué música profana d’ambient cortesà Poc després penetrà l’Ars Nova francesa, amb Guillaume de Machault, resident durant anys a la cort reial txeca La seva influència es palesà en l’obra de Záviš i de Jan de Jenštejn En aquests anys el teatre…
tom
Disseny i arts gràfiques
Cadascuna de les parts en què és dividida una obra impresa o manuscrita de molta extensió.
Generalment correspon a un volum relligat separadament i amb paginació independent i que, per això, hom anomena també volum
clapa
En una superfície recoberta d’una determinada substància, petita extensió d’on aquesta és absent, clariana.
fris
Art
Construcció i obres públiques
Faixa que contrasta pel dibuix o el color i adorna i envolta una extensió de fons.
metratge
Cinematografia
Longitud o extensió d’un film o de qualsevol de les seves parts, expressada en metres.
abreujar
Fer més breu, més curta (una cosa) en la seva durada o en la seva extensió.
aiminada
Física
Antiga mesura agrària equivalent a una extensió de terra capaç de contenir una aimina de sembradura.
bidonville
Urbanisme
Al nord d’Àfrica, i per extensió a d’altres països francoparlants, barri de barraques barraquisme
).
El mot ‘ciutat de bidons’ expressa l’important ús que hom fa de planxes procedents de bidons vells per a la construcció de les barraques
diploma
Diplomàtica i altres branques
Document solemne emanat d’una cancelleria imperial o reial i, per extensió, d’una d’eclesiàstica.
En el sentit estricte, el terme diploma és anàleg al de precepte A Roma, eren anomenats així els permisos de circulació i les llicències militars, presentats en forma de díptic de bronze El terme fou aplicat pels erudits del Renaixement en els documents i privilegis solemnes L’accepció fou adoptada definitivament per Jean Mabillon, fundador de la ciència diplomàtica Les cancelleries qualificades elaboraren una formulació precisa i detallada, inspirada en les regles de la retòrica, per a la redacció dels diplomes i documents solemnes, i que afectava la distribució de les clàusules, l’estil…