Resultats de la cerca

Situació i presentació El turó de Montpalau assoleix 270 m, però el territori és més aviat pla i la majoria dels cims de la serra de Montnegre s’alcen dins els termes de Tordera N, Calella o Santa Susanna, llevat d’una petita franja entre Tordera i Calella, a llevant de Sant Cebrià de Vallalta el coll dels Tres Termes, 376 m l’alt de Llevant, 412 m, i el turó de la Punta de Garbí, 418 m En el límit amb Santa Susanna hi ha una muntanyeta on s’aixeca el santuari de la Mare de Déu de Gràcia El litoral, com a tot aquest sector, forma part d’una extensa platja arenosa hi desemboquen, a més del…

Mestre Internacional, forma part del Foment Martinenc En el seu palmarès destaquen un Campionat Interterritorial de Catalunya 1992, un Campionat de Catalunya absolut 2002, una victòria al Torneig Internacional de Sant Martí i un segon lloc a l’Obert Internacional Vila de Gràcia

El 1820 formà part de les corts com a liberal moderat Fou ministre de gràcia i justícia del gabinet de Martínez de la Rosa, l’any 1822, i novament en 1834-35 Fou membre del consell assessor de Maria Cristina per Ferran VII

Visqué sempre la vida d’un pagès humil i pobre Escriví unes cançons els tres reculls dels Cants dau Ferraire , 1897-1904 tan plenes d’encís i de gràcia, que han passat a formar part —anònimes— del tresor folklòric tradicional del poble

Competí en categoria ploma els anys vint i trenta del segle XX Integrà l’anomenada Escola de Gràcia de boxa i fou un dels deixebles destacats del preparador Àngel Artero Disputà diverses vetllades pugilístiques en locals barcelonins com el Luna Park o l’Olímpia

L’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu de Gràcia Prop de l’Éssera, límit occidental del seu antic terme, vora la carretera de Graus a Benasc, hi ha l’antic hostal de les Mosqueres de Vacamorta Pertany al sector lingüísticament aragonès

Nebot del bisbe Guillem de Barberà, fou ardiaca de la catedral de Lleida Alfons II de Catalunya-Aragó li confià una ambaixada a Roma per a negociar la pau amb el papa Li són atribuïts uns comentaris a Gracià i uns escolis al Digest

És autor de la Mare de Déu de Gràcia, Santa Teresa i Sant Ignasi a l’església de Caudiel, el Sopar d’Emaús i Sant Tomàs València, Congregació, el retrat de l' Arquebisbe Rocabertí València, catedral i els sostres del Palau dels Ducs de Gandia

A la fi del s XIX foren instituïdes congregacions de lluïsos, independents de la congregació mariana, a totes les diòcesis catalanes han estat famosos els lluïsos de Gràcia, els lluïsos de Taradell, que han deixat el nom a una cobla de música, i els lluïsos de Girona

Format a la secció atlètica dels Lluïsos de Gràcia, assolí el títol de campió de Catalunya de 100 m 1954, 1955 i de 200 m 1954 Fou internacional amb la selecció espanyola, i disputà la prova de 4 × 100 m dels Jocs Mediterranis de Barcelona 1955