Resultats de la cerca
Es mostren 5200 resultats
Demetri II de Síria
Història
Rei de Síria.
Fill de Demetri I de Síria Hagué de fer cara a les revoltes d’Antíoc VI i de Trifó En guerra contra els parts 139 aC, fou fet presoner d’aquests durant deu anys alliberat i amb llur ajuda, eliminà el seu germà Antíoc VIII i regnà fins el 125 aC, que Alexandre II el derrotà a Damasc
Théophile Delcassé
Història
Política
Polític francès.
Fou ministre de colònies 1893-95 i d’afers estrangers 1898 La seva política tendí a l’aïllament d’Alemanya, i així afavorí la Triple Entesa Fou ministre de marina 1911-13 i ambaixador a Peterburg 1913-14 Novament nomenat ministre d’afers estrangers 1914-15, hagué de dimitir a causa del fracàs de la seva política búlgara
Darios III de Pèrsia
Història
Rei de Pèrsia (336-331 aC).
Fou elevat al tron per l’eunuc Bagoas, el qual havia assassinat abans Artaxerxes III Dissortadament per a ell, s’hagué d’afrontar a Alexandre el Gran, que el derrotà, de primer a Grànic 334, després a Issos 333 i, finalment, a Gaugamela o Arbela 331 Fugí a la Bactriana, on els sàtrapes Bessos i Barsaentes l’assassinaren
es Pont d’Inca
Barri
Barri (pontdinquers) del municipi de Marratxí (Mallorca), format a partir de mitjan s XIX al llarg de la carretera de Palma a Inca, just després del pont d’Inca, damunt el torrent Gros, límit entre els municipis de Marratxí i Palma, a l’aglomeració de la qual pertany.
Fins el 1915 hi hagué una gran fàbrica de farines Farinera Balear Hi ha alguns centres d’ensenyament religiós germans de les escoles cristianes, collegi de la Presentació La seva església, iniciada el 1890, esdevingué parròquia el 1912 Entre aquest nucli i el des Pla de Na Tesa hi ha l’aeroport de Son Bonet Ha esdevingut un centre industrial
Cap-Haïtien
Ciutat
Capital del departament Nord, Haití.
Port marítim i centre comercial d’una regió agrícola Fundada el 1670 pels francesos, fou capital de la colònia fins el 1770 Hi hagué algunes revoltes de negres 1791-1803 Henri Christopher li donà el nom de Cap-Henri i la convertí en capital del seu regne 1811-20 La major part de la ciutat fou destruïda per un terratrèmol el 1842
Granollers de la Plana
Poble
Poble fortament disseminat del municipi de Gurb (Osona), al sector oriental del terme, a la vora de la carretera de Vic a Manlleu, centrat en la parròquia de Sant Esteve de Granollers, de l’antic terme del castell de Gurb, aturonada.
L’església és testimoniada ja el 903 l’edifici actual és un exemplar romànic, remarcable pel seu absis llombard fou consagrada el 1080 Ha estat restaurada modernament d’una manera excessiva Al puig de Granollers hi hagué una fortalesa, desapareguda, cedida el 1183 pels senyors de Gurb al castlà Bernat de Gurb Depenien d’aquesta parròquia Vilamirosa, el Fugurull i Vilagelans
Megabizes
Història
Militar
General persa.
Pel seu nom —que designava els sacerdots castrats d’Àrtemis— hom pot suposar que fou un eunuc Reconquerí Babilònia i participà, al costat de Xerxes, en la guerra contra els grecs 480 aC Sota el regnat d’Artaxerxes sotmeté la rebellió d’Egipte 453 aC, i més tard conspirà contra el seu monarca, motiu pel qual s’hagué d’exiliar
Francesc de Mata i d’Alòs
Història
Militar
Militar.
Segon comte de la Torre de Mata 1865 Rebesnet del primer comte Ingressà en l’Acadèmia d’Artilleria 1821 Lluità a favor d’Isabel II en la primera guerra Carlina, i ascendí a tinent coronel 1839 intervingué en les bullangues barcelonines i hagué d’exiliar-se 1841 Ascendit a tinent general 1858, fou ministre de Marina 1863-64 Fou senador per Lleida
Clément Marot
Literatura francesa
Escriptor occità d’expressió francesa.
Fill de Joan Marot, ocupà el càrrec de secretari de Francesc I que el seu pare tenia Víctima dels conflictes religiosos de la seva època, s’hagué d’exiliar a Itàlia, on traduí els Salms Deslligat parcialment del retoricisme anterior, anà vers l’humanisme, però no abandonà del tot la tradició literària medieval Épigrammes, Épîtres, Élégies, Chansons Introduí a França el sonet italià
Manco Cápac II
Història
Sobirà inca (1533-44).
Fill de Huayna Cápac, en morir els seus germans Huáskar i Atahualpa fou reconegut com a inca per Pizarro Després es rebellà contra aquest i assetjà Lima i Cuzco, però hagué de retirar-se als Andes, des d’on continuà la lluita aprofitant la rivalitat entre els partidaris d’Almagro i Pizarro Assassinat, el succeïren els seus fills fins el 1572
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina