Resultats de la cerca

Entre el 1959 i el 1966 jugà amb el Poble-sec, l’Igualada, el Balaguer i el Sants La temporada 1966-67 jugà a segona divisió amb el Club Esportiu Europa i després feu el salt a primera en signar per l’Atlético de Madrid Al gener del 1968 fou cedit al Rayo Vallecano, on jugà fins l’any 1975 Acabà la seva carrera al Moscardó i el Carabanchel

Mestre d’obres el 1855, esdevingué arquitecte a Madrid el 1860 Fou membre de la Societat Econòmica d’Amics del País 1877 i president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya Traçà un projecte de clavegueres de Barcelona 1884, i és autor de les Escoles Pies de Sant Antoni a Barcelona 1866, la Soledat d’Igualada, etc Publicà un Tratado de la policía y obras públicas urbanas 1872

Es llicencià en dret a la Universitat Autònoma de Barcelona 1936 Membre del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada, fou bibliotecari i arxiver del museu d’aquesta ciutat Publicà Els incunables de la impremta igualadina 1952, Els cent primers mapes del Principat de Catalunya 1966, Els mapes antics de les terres catalanes des del segle XI 1967, Cartografia peninsular Segles XI-XIX 1969 i diversos articles de divulgació sobre cartografia catalana

Habitualment té lloc sobre asfalt, en traçats urbans o interurbans, però també se’n disputen per la muntanya Igualada 1983 i Sitges 1984 foren de les primeres poblacions catalanes que organitzaren aquest tipus de proves que es popularitzaren força durant la primera dècada del segle XXI Les curses disputades anualment a Granollers 1987 i a Barcelona 1991, d’àmbit internacional, són les més destacades de les que tenen lloc a Catalunya

Al voltant del castell enrunat i de l’església de Santa Maria romànica es formà el nucli del poble L’església, traspassada el 1438 la categoria parroquial a Sant Gil de Torà, esdevingué santuari de la Mare de Déu de l’Aguda La situació del llogaret damunt mateix de Torà i de la carretera d’Igualada a Ponts ha fet que hagi esdevingut posició fortificada en totes les crisis bèlliques

És un fragment de la zona d’ascensió de la Depressió Central Catalana vers la Serralada Interior En la seva part més característica és essencialment Depressió Interior, encara, i comprèn tant l’altiplà de Calaf i l’alta conca de l’Anoia i dels seus afluents de capçalera, aigua amunt de Jorba a la comarca d’Anoia, com la major part de la comarca actual de la Segarra excepte la ribera del Sió i les terres altes meridionals de la comarca d’Urgell i àdhuc el sector més pròxim de la veïna de les Garrigues A l’altiplà de Calaf, concretament als Prats de Rei, hom situa el municipi romà de Segarra ,…

També fou anomenat partit , i en el cas d’ésser la capital una plaça forta, governació denominació que predominà al País Valencià Al Regne de València foren establerts els corregiments de València, Alacant, Castelló de la Plana, Xàtiva San Felipe, Morella, Oriola, Alzira, Dénia —amb títol de corregiment de la Vila Joiosa—, Alcoi, Peníscola, Xixona, Montesa i Cofrents, bé que alguns foren, de fet, agregats a d’altres com el de Montesa i Cofrents, al de Xàtiva Al Principat de Catalunya hi hagué els de Barcelona, Mataró amb alcaldia major a Granollers, Girona amb alcaldia major a Besalú, Vic amb…

La seva trajectòria esportiva transcorregué entre el CP Voltregà, l’Igualada HC, el Barça, el CP Vic, el CH Mataró i el Llista Blava de Lleida, on es retirà al final de la temporada 2000-01 Conquerí dues Copes d’Europa 1993, 1994, una Supercopa d’Europa 1993, tres Lligues 1992, 1993, 1994, dues Copes del Rei 1992, 1993 i dues Lligues Catalanes 1992, 1993 Fou internacional júnior amb la selecció espanyola

S’inicià a l’HC Esplugues i passà al juvenil del Futbol Club Barcelona, on estigué cinc temporades Ja com a sènior, jugà cinc temporades al Vigo Stick 2003-07, una al Benfica portuguès 2007-08 i dues a l’Igualada 2008-10 Fou internacional juvenil, júnior, sub-23 i absolut amb la selecció espanyola, amb la qual guanyà un Campionat d’Europa júnior 2001 i una Copa de les Nacions 2005

Davanter que s’inicià al Club Patí Vic, on també practicà l’hoquei sobre patins Posteriorment jugà al CHL Igualada, al CHPL Valladolid 2004-05 i, des de la temporada 2005-06, al Rubí Cent Patins En el seu palmarès figuren tres Copes del Rei, una amb el Valladolid 2005 i dues amb el Rubí 2006, 2009, i una Copa Confederació 2009 amb l’equip vallesà Fou internacional amb la selecció espanyola i la catalana