Resultats de la cerca

Collocador, vestí la samarreta del Club Esportiu Roca de Barcelona i posteriorment del Club Voleibol Vigo, on jugà dels 22 anys als 35, i esdevingué el capità de l’equip En aquesta etapa aconseguí l’ascens a la Superlliga i una Copa del Príncep 2010 en la darrera temporada en actiu Posteriorment s’incorporà a la direcció tècnica del club Fou internacional júnior i absolut per Espanya i també fou convocat per la selecció catalana

S’inicià al Cros de Badalona i al Sant Celoni El 1950 s’incorporà a la disciplina del Reial Club Deportiu Espanyol i al setembre del mateix any debutà a primera divisió Jugà amb l’equip espanyolista set temporades 1950-58, però la temporada 1952-53 fou cedit a la Unió Esportiva Sant Andreu Participà en 73 partits a la Lliga Després jugà al Real Jaén 1958-59 a segona divisió, on disputà 27 partits

Estudià a la Universitat de Kaunas i el 1936 anà a França, on es doctorà en literatura francesa a Grenoble 1944 A causa de l’ocupació soviètica no tornà al seu país i marxà als EUA, on el 1958 s’incorporà a la Biblioteca del Congrés a Washington Dels seus reculls cal destacar Uzhgese chimeros akys ‘Els ulls morts de la quimera’, 1937 Ha publicat una notable antologia de poesia lituana 1950

S'establí a Sevilla ~1498, i allí incorporà una nova fórmula a la tècnica tradicional de la rajoleria, en utilitzar la decoració pintada segons el procediment i el model toscans, la qual cosa significà el triomf del Renaixement en la producció ceràmica andalusa Féu, entre altres obres, el frontal d’altar i el Retaule de la Visitació a la capella de l’Alcázar i la portalada de l’església de Santa Paula

A l’escena fou intèrpret preferit de Henri Bernstein El 1935 aconseguí el triomf a Hollywood amb Private Worlds Especialista en personatges romàntics i apassionats, el 1944 intervingué en Gaslight més tard incorporà aquests tipus en un estil irònic a partir de Cluny Brown 1946, d’Ernst Lubitsch, cosa que el portà a una maduresa interpretativa Altres films seus són Nana 1955, Fanny 1962, Lost horizon 1973, A Matter of Time 1976, etc

Establerta a Anglaterra, es casà amb Richard Aldington 1913 i s’incorporà al grup imaginista presidit per Ezra Pound El seu afany de concisió expressiva —que la impulsà a signar habitualment amb les inicials HD — es manifesta en llibres com Sea Garden 1916 i Red Roses for Bronze 1929 Es divorcià 1937, i fixà la seva residència a Suïssa, on escriví The Walls Do not Fall 1944 i Tribute to Angels 1945

Ordenat de sacerdot 1954, estudià sociologia a Lovaina i fou professor a la Universitat de Bogotà i a l’escola superior d’administració pública En intentar de crear el Frente Unido del Pueblo Colombiano, d’oposició, es veié obligat a demanar la reducció a l’estat laical 1965 Fracassat el Frente, s’incorporà al moviment guerriller de l’Ejército de Liberación Nacional 1966 i morí en combat poc després És autor de diversos estudis sociològics

No aconseguí d’atreure's cap dirigent monàrquic important Tingué uns 500 militants, la majoria de Barcelona, però també amb nuclis a Lleida i Girona Aconseguí dos regidors en les eleccions del 12 d’abril de 1931 Francesc Costa a Lleida i Solà i de Cañizares a Barcelona Intentava una posició centrista entre l’Esquerra Republicana de Catalunya i Lliga Catalana, a la qual s’incorporà el 29 d’octubre de 1932

Format dins l’ambient de l’escola llombarda, rebé l’influx de Giorgione i s’incorporà a la cultura figurativa veneciana, dins la qual continuà les experiències sobre els efectes de la llum Tobies i l’àngel Galleria Borghese, Roma, Transfiguració Galleria degli Uffizi, Florència Pintà nocturns i paisatges crepusculars que, malgrat la seva inspiració poètica, fan pressentir Caravaggio Maria Magdalena National Gallery, Londres, Sant Mateu i l’àngel Metropolitan Museum, Nova York

Estudià a Copenhaguen 1904-05 i amb HMatisse a París 1909-10 En aquests moments incorporà al seu treball alguns elements de la pintura moderna francesa i de l’expressionisme alemany Representa, amb la seva aguda expressivitat, els colors contrastats i les formes anguloses aplicades als seus paisatges, composicions religioses i retrats, una tendència romàntica dins la tradició noruega Produí nombroses pintures monumentals per a edificis públics, com les de l’Ajuntament d’Oslo