Resultats de la cerca
Es mostren 1902 resultats
Guido d’Arezzo
Música
Teòric musical italià.
Monjo del monestir de Pomposa, prop de Ferrara, introduí innovacions en el cant eclesiàstic que li valgueren el títol de mestre de la catedral d’Arezzo Hom li atribueix la invenció de la pauta musical de quatre línies Per tal de fixar i de fer retenir l’entonació dels graus de l’escala musical, emprà les primeres síllabes de cada hemistiqui de la primera estrofa de l’himne a sant Joan Baptista Ut queant laxis És autor de diversos tractats teòrics
François Magendie
Biologia
Fisiòleg.
Fou professor de medicina al Collège de France Capdavanter en l’experimentació fisiològica i farmacològica, descobrí les funcions dels nervis raquidis i publicà treballs sobre el vòmit, l’esòfag i la deglució de l’aire Hom pot considerar-lo com un dels fundadors de la fisiologia cellular Introduí l’ús dels composts de iode, de brom, d’estricnina i de morfina en la medicina general De les seves obreses destaquen Précis élémentaire de physiologie 1816 i Journal de physiologie expérimentale 1821-31
Juan de Mena
Literatura
Escriptor i poeta andalús.
Estudià a Itàlia i a Salamanca, on arribà a un bon coneixement del llatí Fou un personatge cortesà, i obtingué càrrecs a la cort de Joan II de Castella Traduí al castellà un extracte de la Ilíada , amb el títol Homero romanceado Introduí locucions i lèxic llatins, fet que engavanya la lectura de la seva prosa Hom destaca, entre la seva obra en vers, els poemes Lo claro-oscuro, Laberinto de fortuna o las trescientas, i La coronación del Marqués de Santillana
Francisco Mejía de Molina
Cristianisme
Eclesiàstic.
Dominicà, mestre de teologia del convent de Xàtiva i predicador del duc de Calàbria i lloctinent de València Ferran d’Aragó El comte d’Oliva li encomanà la conversió dels moriscs d’Aiora, on fundà un convent de l’orde Vicari general de Sardenya 1566, hi fundà nous convents i hi introduí la reforma tridentina És autor d’obres pietoses en castellà, publicades a València el 1555 i a Càller el 1567 Coloquio devoto de la cofradía del Santo Rosario, reeditat diverses vegades
Francesc Berenguer i Navarro
Judo
Pioner del judo a Terrassa, conegut com Paco Berenguer.
Fundà del Club Judo Terrassa els anys setanta, que tancà el 1995 Aquest any s’incorporà com a entrenador de judo al Club Natació Terrassa , on impulsà la secció i introduí l’ensenyament del karate, juntament amb la seva filla Anna Berenguer Es retirà el 2003 La Federació Catalana de Karate el guardonà amb la Medalla Extraordinària al mèrit esportiu 1991 Tingué una participació activa en els Jocs Olímpics de Barcelona com a responsable de l’àrea d’entrenament de judokes
Öyvind Fahlström
Art
Artista suec.
Poeta, periodista, activista, cineasta, performer , li interessà la cultura popular i el pop art , els mitjans de comunicació i l' underground Introduí l’element lúdic per a qüestionar el funcionament econòmic i polític de la distribució de riquesa i mitjans de producció a la societat postindustrial Treballà la noció d’informació, de distorsió i d’accés dins un sistema capitalista Durant molts anys visqué als Estats Units L’any 2000 el MACBA presentà una extensa retrospectiva de la seva obra
Jaume Roca i Torras
Veterinària
Veterinari.
S’ocupà de l’alimentació científica del bestiar i introduí l’ús de les sulfamides potenciades i dels nitrofurans en forma hidrosoluble i injectable L’any 1964 cofundà la branca veterinària dels Laboratoris Esteve Des del 1969 fins a la jubilació, el 1993, fou veterinari de l’Ajuntament de Barcelona Fou membre fundador de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya, i veterinari militar amb la graduació de coronel veterinari Escriví nombrosos estudis sobre la història de la veterinària a Catalunya
Frederic III del Palatinat
Història
Elector del Palatinat (1559-76) i comte palatí de Simmern (Frederic II) (1557-76).
Fill i hereu del comte palatí Joan II, succeí el seu cosí germà, l’elector Otó Enric I, al Palatinat Educat catòlicament, es casà amb una luterana, i el 1546 es féu calvinista, doctrina que introduí al Palatinat, el qual féu centre del calvinisme alemany S'esforçà, sense èxit, per unir els prínceps luterans contra els Àustria Envià el seu segon fill, Joan Casimir, a ajudar els hugonots francesos, i el tercer, Cristòfor, morí lluitant per la causa dels holandesos
comtessa Du Barry
Història
Nom amb el qual és coneguda Jeanne Bécu, favorita de Lluís XV de França.
Filla natural d’Anne Bécu, dita Quantigny , i d’un monjo Esdevingué amant del comte Jean Du Barry i s’introduí en els medis artístics i literaris com a comtessa Du Barry, impròpiament, puix que existia la comtessa legítima El 1768 entrà en relació amb Lluís XV, però es casà amb Guillaume Du Barry, germà de Jean A la mort del rei 1774, es retirà a Louveciennes Durant la Revolució Francesa féu unes quantes anades a Anglaterra El 1793 fou jutjada i guillotinada
Eva Marton
Música
Soprano dramàtica hongaresa.
Estudià amb Endre Rösler a Budapest, ciutat on començà la seva carrera El 1974 coincidí amb el director Wolfgang Sawallisch, el qual la introduí en el repertori straussià que l’ha fet famosa Interpreta també Mozart, Verdi, Puccini, Giordano i Beethoven El 2008 es retirà oficialment dels escenaris lírics interpretant el paper de Clitemnestra, de l’òpera Elektra , de Strauss, al Gran Teatre del Liceu de Barcelona on havia actuat en nombroses ocasions, que l’any següent li concedí la Medalla d’Or
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina