Resultats de la cerca

Jurista a la cort de Lluís IX de França Vidu, prengué l’estat eclesiàstic el 1247 Confirmà Carles d’Anjou com a rei de Sicília i excomunicà Conrad IV, emperador romanogermànic, per la seva campanya italiana Refusà el divorci de Jaume I de Catalunya-Aragó

Fill del marquès de Bellpuig, Antoni Dameto i Crespí de Valldaura Es doctorà en teologia a Roma Escriví poesia en italià, castellà i català un poema sobre les Germanies i un llibret d’òpera italiana Traduí al català la butlla Ineffabilis Deus de Pius IX

Fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol al gener del 2003 provinent de la Fiorentina italiana Disputà dues temporades 2002-04, durant les quals jugà 33 partits de Lliga Marxà a l’AC Arezzo 2004-05, on es retirà Fou deu vegades internacional per Itàlia

El títol sencer és Primera parte de la Crónica general de toda España y especialmente del reyno de Valencia 1546, i aparegué també en la posterior ampliació Segunda parte de la Crónica general de España , 1551 i en la versió italiana Crónica general d’Ispagna , 1556

És autor d’una Mare de Déu amb infant i donants ~1470 Museo de Bilbao, malmesa i posteriorment restaurada, elegant compromís entre la pintura flamenca i la italiana Hom li atribueix el retaule de Sarrión Aragó i el retaule anomenat de Sant Sebastià Barcelona, coll Mateu

Participà activament en la insurrecció del 1863, i, en fracassar aquesta, recorregué un temps Europa i restà molt influït per la cultura italiana Escriví obres històriques, drames, etc, i és considerat al seu país com un dels màxims poetes de l’època Poezje 4 vols, 1869-94

Inicialment partidari de Mussolini , el 1943 s’uní als partisans Fundà el moviment Giustizia e Libertà que combaté els nazis Després de la Segona Guerra Mundial reprengué l’activitat d’articulista polític als diaris Gazzetta del Popolo , Il Giorno i a la revista L’Europeo , en els quals tractà de l’actualitat italiana des d’una perspectiva clarament d’esquerres, especialment sobre les grans diferències entre el nord i el sud i el terrorisme dels anys setanta Posteriorment fou cofundador 1976 i collaborador del diari La Reppublica , i en l’etapa final de la seva carrera fou un…

Deriva de la minúscula gòtica italiana, és dreta o inclinada vers l’esquerra, amb trets contrastats gruixuts i prims i abreviatures llargues per tal d’evitar les imitacions S'anà estrafent tant, que calgué acompanyar-la d’una transcripció en lletra normal Lleó XIII la suprimí el 1878

Fervent defensor de l' ultramuntanisme , fou contrari a Napoleó III i a la unificació italiana, i collaborà en el diari L’Univers , del qual fou redactor en cap De formació autodidàctica, escriví nombroses obres, de les quals cal esmentar L’honnête femme 1844 i Les odeurs de Paris 1866

Fou un dels introductors del Renaixement i pertangué al moviment de La Pléiade El primer recull poètic és de clara influència italiana, els Erreurs amoureuses 1549-55, però el segon, Le livre des vers lyriques 1555, reflecteix influències de Ronsard Traduí també els Dialoghi d’amore de Lleó Hebreu