Resultats de la cerca

Davanter format al futbol de base del Castelldefels, el Gavà i la Blanca Subur de Sitges La temporada 1987-88 ingressà al Gimnàstic de Tarragona i s’erigí com el màxim golejador de segona B Fitxà pel RCD Espanyol 1988-93 i, després d’una breu cessió a l’Hospitalet, jugà 99 partits i aconseguí 30 gols a la Lliga Després de jugar una temporada amb l’Sporting de Gijón 1993-94, passà al FC Barcelona 1994-95, amb el qual guanyà la Supercopa d’Espanya Posteriorment jugà amb l’Albacete i el Múrcia Disputà dos partits amb la selecció catalana i marcà un gol

Migcampista format al CE Noia, amb el qual debutà en la màxima categoria als setze anys Jugà al FC Barcelona 1987-91 i al CP Vic 1991-93, i la temporada 1993-94 arribà al CH Piera, amb el qual pujà a la divisió d’honor Al novembre del 1995 compaginà les tasques de jugador i entrenador Començà la temporada 1996-97 com a entrenador del Piera, però l’acabà tornant a jugar, primer amb l’Alberic de primera divisió, i després a França amb el Quevert, amb el qual guanyà la Lliga També fou internacional júnior i absolut amb la selecció espanyola, amb la qual fou subcampió d’Europa 1987

Fou la gran impulsora del futbol femení a Catalunya L’any 1970 publicà un anunci en un diari per aglutinar noies per a jugar a futbol En resposta a aquest anunci, jugadores com Núria Llansà, María Carmen Nieto, Lolita Ortiz, Núria Gómez, Vicenta Pubill i ella mateixa constituïren l’equip femení del FC Barcelona Debutà el 25 de desembre de 1970 amb un partit benèfic contra la UE Centelles, al Camp Nou La temporada 1971-72 disputà el primer Campionat de Catalunya Es casà amb Pau Garcia Castany , jugador del Barcelona i del Saragossa La seva filla Anna jugà de portera a l’Espanyol…

S’inicià com a porter el 1932 en el tercer equip del Luna i després passà a l’Skating Club Catalunya, mentre compaginava l’hoquei amb el futbol Posteriorment, jugà a l’equip Piscines i Esports, passada la Guerra Civil s’incorporà a la Unió, a continuació al Pàtria, del qual fou president, i també arribà a jugar al segon equip del FC Barcelona Entre el 1941 i el 1948 compaginà la tasca de jugador amb la d’àrbitre Després passà als despatxos i durant els anys cinquanta presidí el comitè d’àrbitres de la Federació Catalana de Patinatge, de la qual fou vicepresident en la dècada de…

Començà a jugar al Club d’Escacs Espanyol, i la temporada 1954-55 es proclamà campió de Catalunya de tercera categoria Amb el CE Espanyol guanyà el Campionat d’Espanya per equips També jugà pel Club Patí Sitges, el Club d’Escacs Olot, amb el qual es proclamà campió de Catalunya 1977, el club d’escacs de la SEAT, el Català, l’Ateneu Barcelonès, el Calella Illescas i el Centre Aragonès de Barcelona La temporada 1962-63 fou seleccionat per a l’encontre Espanya-Portugal Mestre català, guanyà el Trofeu Puig i Puig 1962, 1965, 1966, i el Campionat de Catalunya individual 1973 i el…

Començà a jugar al Club Billar Barcelona el 1983, amb el qual competí en l’especialitat a tres bandes En el seu palmarès individual, destaquen dos Campionats de Catalunya 1992, 1994 i un d’Espanya 1997, i cinc subcampionats catalans i un d’estatal 1994 Per equips, guanyà dues Lligues estatals 1989, 1990 amb el CBB i dos Campionats d’Espanya 2000, 2001 amb la selecció catalana Pel que fa a l’àmbit internacional, es proclamà subcampió del món per equips 1998 i assolí el segon lloc al I Torneig Iberoamericà 2000 També jugà als escacs i competí en l’àmbit català amb l’Escacs Comtal…

Començà a jugar al Club Tennis Tarragona i també defensà el Club Tennis Barcino Guanyà el torneig ATP Tarbes 1981 i la Copa del Rei 1986 Un cop retirat, exercí d’entrenador Dirigí Arantxa Sánchez i Conchita Martínez Formà un grup de treball amb Manolo Orantes Collaborà en la preparació de Jordi Arrese, Francis Roig, Roberto Carretero i Àlex Corretja Dirigí el Centre Internacional que la federació catalana té a Cornellà i el grup de tecnificació de la federació catalana a Tarragona Combinà la tasca d’entrenador amb la de jugador veterà En aquesta categoria fou campió mundial per…

Començà a jugar al Rapid Navas, però gran part de la seva carrera la passà al Foment Martinenc, amb el qual disputà la Lliga de divisió d’honor Fou campió de Catalunya infantil i juvenil, i cinquè en un Mundial infantil Aconseguí el títol de Gran Mestre 2003 Guanyà el Campionat de Catalunya de clubs amb el Montcada, i l’individual 2011 En el seu palmarès també hi figuren els oberts de Sants 2006, Barberà 2006 i Vallfogona de Balaguer 2011 El 2006 disputà l’Olimpíada amb l’equip estatal Fou guardonat amb la insígnia de plata de la Federació Catalana d’Escacs 1997

Entrà al món del bàsquet a través del patrocini amb la seva empresa, la xarxa de supermercats Valvi, que patrocinà el Centre Parroquial Sant Josep de Girona a partir de la dècada de 1980 El 1985 assolí la presidència del club gironí, que passà a jugar sota el nom de Valvi Girona Sota el seu mandat, el club ascendí a la màxima categoria per primera vegada, el 1988 Posteriorment comprà la plaça del Club Bàsquet Granollers en l’ACB perquè hi jugués, des de la temporada 1989-90, com a Club Bàsquet Girona Deixà la presidència el 1999 Fou nomenat Històric del Bàsquet Català 2008

Fou membre fundador de la secció de tamborí de la Universitat de Granada i formà part de la selecció espanyola Disputà tres edicions de la Copa d’Europa en pista coberta 2005, 2006, 2007, en la segona de les quals assolí la medalla de bronze El 2007 es traslladà a Alemanya per jugar amb el Colonia TPSK Pel que fa a la modalitat de platja, guanyà el Torneig de Hannover 2010, 2012 en la categoria de dobles mixtos i, en dobles masculins, conquerí els títols de Berlín 2011 i Colònia 2012 Fou nomenat seleccionador alemany el 2011 i creà la secció de tamborí de l’ETV d’Hamburg el 2012