Resultats de la cerca

Es formà al Reial Club de Polo de Barcelona Fou escollit millor esportista juvenil de Catalunya 1970 Aquell mateix any debutà amb la selecció espanyola i arribà a disputar 98 partits internacionals Guanyà set Campionats de Catalunya 1972, 1974, 1975, 1977, 1978, 1979, 1981, set Copes del Rei 1970, 1974, 1976, 1979-82 i sis Lligues 1970, 1977, 1978, 1980, 1981, 1982 Amb la selecció espanyola participà en els Jocs Olímpics de Munic 1972 i en tres Copes del Món 1971, 1973, 1975, en la primera de les quals aconseguí la medalla d’argent

Es formà al Futbol Club Barcelona i a dotze anys anà al Reial Club de Polo Guanyà vuit Campionats de Catalunya 1974, 1975, 1977, 1978, 1979, 1981, 1983, 1984, set Copes del Rei 1974, 1976, 1979-83 i cinc Lligues 1977, 1978, 1980, 1981, 1982 Jugà 94 partits amb la selecció espanyola i participà en els Jocs Olímpics de Moscou 1980, on obtingué la medalla d’argent, i de Los Angeles 1984 Es retirà l’any 1988 És fill de Ricard Cabot Boix i germà de Ricard Cabot Durán, ambdós jugadors d’hoquei sobre herba

Davanter format en els equips inferiors de l’Igualada Hoquei Club, debutà a la màxima categoria la temporada 1994-95 Posteriorment jugà a l’equip italià de Novara 1999-2000 i el Futbol Club Barcelona 2000-03, i retornà a l’Igualada la temporada 2003-04 Aconseguí cinc Copes d’Europa 1996, 1998, 1999, 2001, 2002, quatre Lligues espanyoles 1997, 2001, 2002, 2003 i una d’italiana 2000, com també una Copa italiana 1995 i dues Copes del Rei 2002, 2003 Formà part de la selecció catalana que guanyà el mundial B de Macau 2004

Normalment hom les trasllada a un altre país aprofitant situacions de necessitat, més o menys extrema, o utilitzant falsedats, amenaces i fins i tot violència A partir del segle XIX es produïren nombroses iniciatives per evitar aquest comerç, com ara la creació de lligues i associacions i la celebració de congressos internacionals Finalment, el 1949 les Nacions Unides aprovaren un conveni per a la repressió del tràfic de blanques i d’éssers humans Tanmateix, malgrat les prohibicions, aquest tràfic continua força actiu, i l’erradicació va íntimament relacionada amb el problema de…

Lateral que fitxà pel Futbol Club Barcelona 2003-11 procedent del BM Ciudad Real Amb el Barça guanyà dues Copes d’Europa 2005, 2011, una Supercopa d’Europa 2003, dues Lligues 2006, 2011, quatre Copes del Rei 2004, 2007, 2009, 2010, una Copa Asobal 2010 i quatre Supercopes d’Espanya 2003, 2006, 2008, 2009 Jugà 199 partits amb la selecció espanyola, amb la qual es proclamà campió del món 2005 i subcampió d’Europa 2006 i conquerí la medalla de bronze en els Jocs Olímpics de Pequín 2008

Extrem format al Futbol Club Barcelona, el 1977 pujà al primer equip, amb el qual conquerí tres Recopes d’Europa 1984, 1985, 1986, set Lligues 1980, 1982, 1986, 1988-91 i cinc Copes del Rei 1983, 1984, 1985, 1988, 1990 Fou capità de l’equip les seves últimes temporades i, ja retirat 1991, el club apartà la seva samarreta amb el número 14, que penja del sostre del Palau Blaugrana Amb la selecció espanyola participà en els Jocs Olímpics de Seül 1988 i jugà 88 partits, en els quals marcà 39 gols

Jugava d’extrem esquerre i de migcampista Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1944-48, encara que la temporada 1945-46 fou cedit al Club de Futbol Badalona Com a barcelonista disputà 31 partits, marcà 15 gols i guanyà dues Lligues 1945, 1948 Després jugà al Centre d’Esports Sabadell 1948-49, el Reus Deportiu 1949-51, el Gimnàstic de Tarragona 1951-53 i la Unió Esportiva Sant Andreu 1953-57 Com a entrenador dirigí, entre d’altres, la UE Sant Andreu en dues etapes 1957-59, 1961-65

Debutà al Club Beisbol Viladecans el 1990 Formà part del primer equip durant més de quinze anys i aconseguí nou Lligues 1992, 1997, 2000-06, diverses Copes de la Reina i fou quarta a la Copa d’Europa 2003 L’any 2008 ingressà al nou Club Softbol Viladecans i aconseguí una Lliga 2010 i una Copa de la Reina 2010 Es retirà al final de la temporada, però l’any següent assumí el càrrec d’entrenadora i guanyà novament la Lliga i la Copa de la Reina Fou internacional amb la selecció estatal

Arribà al juvenil del Futbol Club Barcelona quan tenia quinze anys i, el 1974, debutà en el primer equip després de proclamar-se campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola 1973 Amb el Barça guanyà sis Copes d’Europa 1978-83, tres Supercopes d’Europa 1981, 1982, 1983, una Copa Intercontinental 1983, dues Copes de les Nacions de Montreux 1978, 1980, sis Lligues 1977-82 i quatre Copes del Rei 1975, 1978, 1979, 1981 Amb la selecció espanyola guanyà un Mundial 1980 i dos europeus 1981, 1983 Es retirà el 1983

Membre del Club Atlètic Terrassa, jugà la divisió d'honor espanyola i es proclamà campió de sis lligues 2007, 2009, 2010, 2011, 2012, 2017 i dues copes d'Espanya 2010 i 2015 Ocupa la posició de defensa Internacional amb la selecció espanyola en els campionats d'Europa 2010 i 2015 i del Món 2007 i 2015, fou bronze al campionat del Món d'hoquei sala 2007 i formà part de l'equip espanyol que obtingué diploma olímpic en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016 L'any 2017 deixà l'alta competició