Resultats de la cerca

Vida Fill d’un cerveser aficionat al violí que li estimulà des de ben petit el sentit musical, aviat pogué cultivar els seus dots i les seves habilitats amb el piano A vuit anys compongué una peça Galop que ja preludiava el seu interès per les danses populars Feu els seus estudis amb professors modestos, tot i que tingué com a mestre el filòleg J Jungmann, declarat nacionalista que li encengué la primera espurna del foc del nacionalisme txec No obstant això, en la seva formació predominà la tradició alemanya i també la italiana Pogué escoltar en directe pianistes com F Liszt i S Thalberg, i…

Nomenats en nombre de tres, foren encarregats d’exercir, a Girona, Lleida i Tarragona, les funcions de caràcter executiu fins aleshores pròpies de les desaparegudes comissions provincials, i representaren el govern de la Generalitat en totes llurs relacions amb les altres autoritats Els primers foren Josep Irla i Bosch per Girona, Epifani Bellí i Castiel per Lleida, i Ramon Nogués i Biset per Tarragona Ja en la guerra civil, ho foren Lluís Mestres i Capdevila per Tarragona, i Domènec Carrové i Viola per Lleida

A partir de la fi del 1956, amb un nou equip de redacció format per Josep Benet, Ramon Bastardes i Max Cahner, fou bimensual, i des del gener del 1959, mensual, alhora que ampliava el seu camp a temes generals, especialment de cultura catalana A partir del número d’agost-setembre del 1959, dedicat a Carles Riba, tornà a restar reduïda al seu àmbit inicial, i l’equip de redacció passà a Serra d'Or

Intentà de promoure una lluita reivindicativa basada en la formació de fronts únics sindicals, coordinant l’acció, al Principat, de totes les organitzacions sindicals d’una determinada indústria Defensà també la unió entre la UGT i la CNT Amb especial força a Lleida, Balaguer, Tàrrega i Tarragona, afirmà de tenir uns 60 000 afiliats El secretari general fou Andreu Nin Pel setembre del 1936 es dissolgué i ingressà a la UGT catalana

Tingué seccions agrícola, comercial, industrial i una exposició d’art retrospectiu Hi concorregueren 110 localitats del País Valencià i 998 expositors valencians Fou installada a la Fàbrica de Tabacs i a diversos palaus adjacents, fets de nova planta En foren els arquitectes principals Vicent Rodríguez 1875-1933 i Carles Carbonell 1878-1933 Promogué el certamen Tomàs Trénor i Palavicino 1864-1913, president de l’Ateneu Mercantil Entre els actes celebrats hi hagué la coronació 14 de setembre de Teodor Llorente i Olivares com a poeta oficial de València L' Himne de l’exposició amb lletra de…

Inspirada en l’escola d’art de Francesc d’A Galí i relacionada amb el Projecte d’una escola d’artesans de belles arts d’Esteve Monegal, inicià la seva activitat a l’octubre del 1915 El seu objecte principal era de formar personal apte per a la direcció artística dels obradors i manufactures d’art L’ensenyament es canalitzava a través de quatre grans especialitats les arts del jardí, les arts de la terra, les arts de la fusta i la tapisseria, mitjançant les assignatures dibuix - color, escultura, història de l’art i geometria descriptiva - perspectiva - ombres, dirigides, respectivament, per…

Es proposa “asegurar la participación en la expresión libre, plural y democrática, manifestando la voluntad popular”

És el seu llibre polític més important l’autor hi refongué treballs anteriors els capítols II, III i IV havien aparegut ja com a pròleg del llibre Regionalisme i federalisme 1905, de Lluís Duran i Ventosa els capítols V, VI i VII són una transcripció de la conferència que pronuncià el 1897 a l’Ateneu Barcelonès amb el títol d’ El fet de la nacionalitat catalana la resta dels capítols és original, però inclou moltes idees exposades en articles periodístics i en el seu Compendi de la doctrina catalanista Tot i el seu desig de fer una obra més extensa i completa, la conveniència de publicar un…

En quaderns de 16 pàgines, en sortiren 13 números, més quatre litografies N'eren els redactors JBernat i Baldoví, JMBonilla i PPérez i Rodríguez Tenia caràcter humorístic i de sàtira política Fou substituït per El Sueco Es reedità després en un volum 1877, 1911 i 1972

El 1930 es casà amb la princesa Maria Josefa de Bèlgica El seu pare el nomenà lloctinent general del regne 1944 i el 1946 abdicà en ell Hagué d’exiliar-se a Portugal en proclamar-se la república Fou enterrat a l’abadia d’Hautecombe, a la Savoia francesa