Resultats de la cerca

A Morella collaborà 1833 en l’aixecament carlí comandat pel baró d’Herbers que inicià al País Valencià la primera guerra 1833-40 Presa la ciutat pels liberals, formà una partida, i, afusellat Herbers, fou elegit cap de les partides del centre, amb l’aprovació, entre altres, de Cabrera Poc després fou pres i executat

Conegut com a Jaume Molins I Deixeble de Tomàs Artigues Director de les acadèmies de Santa Bàrbara i de Sant Carles Féu diverses obres a l’església de la Congregació de València, l’altar major de la del Salvador de Requena Plana d’Utiel, el d’Almenara Plana Baixa i altres retaules a l’església parroquial de Dénia Marina Alta El seu fill Jaume Molins País Valencià — València 1782, conegut per Jaume Molins II , féu a València estàtues a la façana de l’església del Temple i el retaule major de l’església del Collegi de Sant Tomàs de Villanueva

Comte de La Rochejacquelein Fou un dels dirigents de la insurrecció coneguda com a guerra de Vendée contra el govern revolucionari francès Sufocada, però, la rebellió, morí en combat

Pel seu estil grandiós, es un dels més destacats representants del manierisme de Miquel Àngel a la península Ibèrica Treballà especialment al País Basc i a Aragó Collaborà en el retaule major de la catedral de Burgos 1578 i sobresortí en els retaules de la Trinitat, a la catedral de Jaca ~1578, de Sant Miquel, a la seu de Saragossa ~1580, i de l’església parroquial de Tafalla Creà escola, que es mantingué durant bona part del s XVII

Bé que jurídicament s’estableix una distinció entre moriscs i mudèjars , segons que haguessin estat batejats o no, la documentació de l’època no la recull moro En línies generals, hom pot dir que, a partir del segle XVI, cal considerar batejat i, per tant, morisc tot el romanent musulmà peninsular Llur distribució geogràfica, molt irregular, depengué de com havia estat feta la reconquesta, i generalment continuaren en els llocs d’origen, amb l’excepció dels de Granada, que foren deportats com a conseqüència de la revolta de Las Alpujarras 1568-70 Al moment de l’expulsió 1609 sembla que…

Començà a l’Arrate del País Basc El FC Barcelona el fitxà el 1985 com un dels pivots més prometedors de l’handbol internacional, un fet que certificà el 1987 en ser subcampió del món júnior Jugà amb el FC Barcelona fins el 1991 Durant la seva etapa com a blaugrana, fou campió d’Europa 1991 i participà en quatre títols de Lliga 1988, 1989, 1990, 1991 i en quatre de la Copa del Rei 1998, 1989, 1990, 1991 El 1991 s’incorporà al BM Granollers, equip amb el qual fou subcampió de Lliga dues vegades consecutives 1992, 1993 Acabà la seva trajectòria com a jugador al Bidasoa Amb la…

Feu els vots com a monjo benedictí a Solesmes, el 1877 Ordenat el 1879, posteriorment fou prior del monestir 1902-08 Es consagrà a l’estudi del cant gregorià sota la direcció de Dom J Pothier, el qual substituí com a mestre de capella a Solesmes el 1889 El 1887 començà a concebre la idea del seu monumental treball titulat Paléographie Musicale , per tal de defensar el Liber gradualis 1883, que havia estat atacat pels seguidors de les edicions oficials del cant gregorià, com Pustet de Ratisbona Aquest treball, el primer volum del qual aparegué el 1889, conté reproduccions facsímils de…

Concepte associat al sistema capitalista de divisió del treball i de relacions de la propietat que sorgí a Europa a mesura que anava desapareixent l’estructura social medieval en estaments, fins a la formulació de la teoria marxista, hom entenia per burgesia el conjunt de ciutadans de la classe mitjana urbana mercantil o industrial d’una societat burgès Encara que Hegel havia ja emprat el terme de societat burgesa o civil bürgerliche Gesellschaft per a designar un nivell de la vida social on es troben els interessos particulars i privats dels individus, distint del nivell públic o estat,…

Monjo cistercenc, fou abat de Fontfreda Narbonès, i nomenat bisbe de Pàmies País de Foix el 1317 i de Mirapeix País de Foix el 1326 fou fet cardenal el 1327 Fou el tercer papa resident a Avinyó Posà fi a la controvèrsia sobre la “visió beatífica” amb la butlla Benedictus Deus 1336, i s’ocupà de la reforma eclesiàstica amb la voluntat de corregir els abusos de l’administració de beneficis i la relaxació de costums També reorganitzà 1336 les congregacions benedictines i l’orde del Cister, fet que repercutí profundament a Catalunya Mantingué l’excomunió contra la…