Resultats de la cerca

Graduat en ciències econòmiques per la Universitat de Georgetown 2001, fou productor, editor i muntador de la National Geographic Debutà en la direcció amb el documental Boxers and Ballerinas 2004, sobre el conflicte entre Cuba i els Estats Units, i els anys següents participà en alguns documentals destacats El 2011 estrenà el seu primer llargmetratge de ficció, Another Earth , premiat al Festival de Sundance El 2014 estrenà el film de ciència-ficció  I Origins , premiat també a Sundance i amb el premi a la millor pellícula del Festival de Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya Sitges

El cineasta nord-americà Terrence Malick guanya l’Ós d’Or del Festival de Cinema de Berlín amb la pellícula The Thin Red Line Aquest film, ambientat en la Segona Guerra Mundial, és el tercer que dirigeix Malick, un esquiu cineasta que ha estat vint anys apartat del cinema i que no ha viatjat a Berlín El premi és ben acollit pel públic i la crítica, que en canvi, mostra el seu desacord amb altres decisions del jurat que presideix l’actriu espanyola Ángela Molina, com ara l’escàs relleu de la menció per al film de Bertrand Tavernier Ça commence aujourd’hui

Format a l’Escola de Cinematografia de Miami, la seva obra gira entorn de les vicissituds de la comunitat afroamericana Els protagonistes dels seus films sovint han de fer front a marginacions superposades S’inicià amb els curts My Josephine 2003 i Little Brown Boy 2003, i el 2008 estrenà el seu primer llargmetratge Medicine for Melancholy , al qual seguiren dos curts més, Tall Enough 2009 i Chlorophyl 2011 L’any 2017, amb Moonlight 2016 aconseguí l’Oscar a la millor pellícula, film que obtingué també l’Oscar al millor actor de repartiment i al millor guió adaptat, del qual fou coautor

Amb la intenció de tornar al cinema les emocions essencials i desproveir-lo d’artificis, aquest moviment establí una llista de preceptes rodar en escenaris naturals càmera en mà, respectar el so de les preses filmades, no recórrer a la música si no està integrada a l’escena, rodar en color i sense illuminació artificial, no fer servir filtres ni lents deformants, situar l’acció en l’època contemporània, no fer pellícules de gènere, estrenar en 35 mm i deixar el nom del director en l’anonimat Idioterne ‘Els idiotes’, 1998, de Lars von Trier, fou la pellícula inaugural del moviment

Es dissolgué el 1978 Considerat el grup més emblemàtic del moviment punk , la seva música barrejava rock & roll i anarquia adolescent El 1977 enregistraren Never Mind the Bollocks i Here's the Sex Pistols 1977 i feren una gira per Europa, deixant un rastre d’escàndol darrere seu Sid Vicious morí d’una sobredosi a 21 anys, el 1979 El mateix any, el grup enregistrà The Great Rock'n'Roll Swindle El 1986 es rodà la pellícula Sid and Nancy , dirigida per Alex Cox El 1996 la banda es reuní per fer una gira i enregistrar un disc en directe

Fonamentalment té l’estructura d’un bescanviador de calor, tubular o amb camisa de vapor Malgrat que en alguns casos la cambra d’evaporació és separada del recinte de calefacció, en uns altres la calefacció i l’evaporació són efectuades en el mateix lloc Per a les substàncies tèrmicament inestables hom empra els evaporadors de pellícula agitada , en els quals hom distribueix el líquid per la superfície de calefacció mitjançant un agitador a fi d’augmentar la transmissió de calor i obtenir una major evaporació amb un petit augment de temperatura i un reduït temps de pas per l’aparell

De formació autodidacta, començà a treballar als quinze anys collaborant en la pellícula de dibuixos animats El mago de los sueños Posteriorment s’especialitzà en llibres infantils i juvenils, entre els quals destaquen El Gil i el paraigua màgic 1982, El presoner del gegant 1982, Història del pollastre que ponia 1983 i Perduts a la cova 1986 Obtingué nombrosos premis, com ara el Serra d’Or 1983 i 1986, l’Otani Memorial, Japó, 1983, el premi del ministeri de Cultura al millor disseny el 1985 i el premi a la millor illustració de la Generalitat de Catalunya l’any 1988 

Després d’estudiar a l’IDHEC parisenc realitzà La victoire en chantant 1976, que obtingué l’Oscar al millor film estranger A continuació dirigí Coup de tête 1979 i emprengué una insòlita trajectòria internacional amb La guerre du feu 1981, Le nom de la rose 1986, César a la millor pellícula estrangera —adaptació del relat d’Umberto Eco—, L’ours 1988, premi César al millor director, L’amant 1992, segons la novella homònima de Marguerite Duras, Wings of Courage 1995, Seven Years in Tibet 1997, Enemy at the Gates 2001, Deux frères 2004 i Sa majesté Minor 2007

Estudià cinema i fou ajudant de direcció de Jacques Rivette El 1969 debutà amb el film experimental Paulina s’en va Després de dedicar-se al teatre durant cinc anys, obtingué un reconeixement de la crítica amb els films Souvenirs d’en France 1975, Les soeurs Brontë 1979, Hôtel des Amériques 1981, Le lieu du crime 1986 i J'embrasse pas 1991 La pellícula Les roseaux sauvages 1994 fou candidata a l’Oscar al millor film estranger Posteriorment, ha realitzat Terre brûlée 1995, Les voleurs 1996, Alice et Martin 1998, Terminus des anges 2000, Les égarés 2003 i Les temps qui changent 2004

Es graduà en fotografia a la State University of New York 1992 Posteriorment assistí a màsters amb Steve McCurry, Sebastiao Salgado, i Paul Fusco Les seves fotografies han illustrat les pàgines de les revistes més prestigioses de l’Amèrica del Nord i d’Europa com National Geographic , Geo o The New York Times Ha guanyat diversos premis entre els quals destaquen el National Geographic Award 2006 i el Critical Mass Top Monograph Award 2007 Treballa amb càmeres tant digitals com de pellícula de diferents formats Des del 2003 ha dedicat la seva feina a illustrar els fràgils ambients de les zones…