Resultats de la cerca

Graduada en antropologia 1979 i màster en antropologia social per la London School of Economics 1980 Filla de José Figueres Ferrer fill d’un emigrant català i president de Costa Rica en tres períodes diferents Ocupà diversos càrrecs diplomàtics i polítics al seu país El 1995 creà i dirigí el Centre per al Desenvolupament Sostenible de les Amèriques Des del 2010 és secretària executiva del Programa Marc de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic

Fundat a Figueres l’any 1954 per Xavier Dalfó com a revista mensual, l’octubre del 1971 passà a setmanari sota la direcció d’Isabel Clara i Simó i traslladà la redacció a Barcelona Representà una opció informativa progressista i radical en temes polítics i culturals Durant el franquisme fou multat diverses vegades i esdevingué la publicació catalana més receptiva dels corrents independentistes El març del 1983 hom deixà de publicar-la per raons econòmiques

El Consell Provincial de València , constituït el 7 de gener de 1937, fou controlat, en principi, per la CNT i la UGT, alhora que els represtants dels partits polítics de l’antic Front Popular es mantenien en minoria Amb la reorganització del 8 de novembre del mateix 1937 el Partit Comunista hi augmentà notòriament la seva influència, hi minvà força la dels sindicats i el POUM en fou expulsat S'extingí el 1939

Dirigida per Joan Potau i editada per l’editorial de Bartomeu Costa-Amic Han format part de l’equip de redacció Josep M Murià, Miquel Martí i Paul Ruis i Gusils El seu contingut fa referència a notícies de les activitats de l’entitat, articles culturals i polítics Hi han collaborat, entre altres, Ferran Batalló, Antoni Solà, Carles A Gasòliba, Josep M Ainaud, Bartomeu Costa-Amic, Francesc Vinyals i Marc-Aureli Vila, entre d’altres

El comte duc intentava de convèncer els catalans que la cooperació del Principat de Catalunya als seus plans polítics que incloïen, en lloc preeminent, la Unión de Armas seria econòmicament avantatjosa La companyia havia de revifar el comerç català amb Itàlia i la Mediterrània oriental La Llotja de Barcelona, poc interessada, envià, malgrat tot, dos representants a Madrid, però el 1629 encara no havien assolit de fer prosperar el projecte, que restà abandonat

Conegut pel títol nobiliari, marquès de Lamadrid, fou el primer president del Comitè Olímpic Espanyol 1926-31, constituït oficialment a Barcelona el 1926 Renuncià a la presidència el 1931 a causa de la derrota de la candidatura de Barcelona als Jocs Olímpics del 1936 i dels canvis polítics amb l’adveniment de la República També fou president del Reial Club de Polo de Barcelona 1922-26 i del Reial Automòbil Club de Catalunya 1929-33

Mañé i Flaquer hi exposa la teoria d’un regionalisme històric, conservador i catòlic, que ja havia formulat en les Cartes provinciales adreçades a Cánovas del Castillo 1875 i, sobretot, a El catalanismo , conjunt d’articles adreçats a Jaume Collell i també publicats com a llibre 1878 El regionalismo denunciava els abusos administratius i polítics del centralisme madrileny i afirmava que el regionalisme català era una base per a construir un nou Estat espanyol

La seva poesia, molt personal i a voltes d’una gran fantasia, es feu mereixedora del premi de les Lletres Occitanes 1955 Cal destacar  Lei cants dau deluvi 1967 Altres reculls són Lo cantic dau brau 1956, Lo poèma de l’ametla 1957, La cantada di cantadas 1960, Lo poèma dis amics 1963, Dichas d’un occitan dau sègle atomic 1967 i Poèmas politics 1959-74 Fundà l’editorial Comptador Generau dau Libre Occitan

De família originària de Sora Osona, el 1773 establí a Rússia la seva casa comercial Cònsol d’Espanya a Peterburg, aprofità la inseguretat europea produïda per la Revolució Francesa per establir bescanvis comercials amb Rússia, dels quals informà Floridablanca el 1792, a Madrid Durant la guerra del Francès concertà un tractat d’aliança entre la regència de Cadis i l’imperi rus Velikie Luki, el 1812 Els esdeveniments polítics posteriors desferen la seva obra

Ocupà diversos càrrecs polítics durant la Segona Guerra Mundial i després tingué un paper important en el desenvolupament del programa nuclear a la Gran Bretanya i de la cooperació amb els EUA El 1954 esdevingué director del grup industrial de la UK Atomic Energy Authority i dirigí la construcció i realització de la primera central nuclear del món, Calder Hall, inaugurada el 1956 Membre de la Royal Society, rebé diverses distincions acadèmiques