Resultats de la cerca
Es mostren 520 resultats
lliri de maig
Botànica
Planta herbàcia de la família de les liliàcies, de 10 a 20 cm d’alçària, de rizoma repent, amb dues fulles radicals, oblongues, agudes i d’un verd brillant, i amb flors blanques, campanulades, penjants, fragants i disposades en raïm.
Es fa en boscs als Pirineus i en una gran part d’Europa També és plantada en jardins
pedrosa
Botànica
Planta herbàcia, d’anual a perenne, de la família de les crucíferes, de fins a 30 cm d’alt, amb fulles ovades o lanceolades, alternes i coriàcies, amb flors purpúries o blanques, en raïm, i amb fruits en silícula alada.
Es fa en indrets pedregosos calcaris, a les muntanyes de l’Europa meridional
herba de Santa Sofia
Herba de Santa Sofia
(CC0)
Botànica
Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les crucíferes, de 30 a 80 cm d’alçària, de fulles dos o tres cops pinnatisectes, de flors d’un color groc pàl·lid, disposades en raïm, i de fruits en síliqua.
Es fa en indrets ruderals i viaris d’una gran part d’Europa És vulnerària
rave de mar
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les crucíferes, de 15 a 50 cm d’alt, de fulles carnoses, pinnatífides o sinuades, de flors liles o blanques, en raïm, i de fruits siliquosos formats per dos articles monosperms, l’inferior amb dos corns.
Creix en platges i en terrenys sorrencs litorals, més o menys ruderals
negundo
Botànica
Jardineria
Arbre dioic de la família de les aceràcies, de fins 20 m d’alt, de fulles compostes oposades, imparipinnades, amb els folíols dentats irregularment, de flors apètales verdoses, les masculines en corimbe i les femenines en raïm pèndul, i de fruits en disàmara.
Oriünd de l’Amèrica del Nord oriental, és plantat com a ornamental
paradísia
Botànica
Planta herbàcia vivaç, de la família de les liliàcies, de 20 a 50 cm d’alçària, de fulles llargues i molt estretes, de flors blanques, oloroses, amb sis divisions periàntiques, agrupades en un raïm pauciflor i unilateral, i de fruits en càpsula.
Es fa en prats i roquissars d’alta muntanya
coloma
Coloma
Luigi Rignanese calPhotos (cc-by-nc)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les escrofulariàcies, de 20 a 50 cm d’alçària, glabra, glauca, de fulles enteres ovades, trinèrvies, sèssils, oposades o verticil·lades en grups de tres, i de flors grogues amb l’esperó violaci, disposades en raïm.
Creix als camps de blat mediterranis, sobretot a Mallorca
rafflesiàcies
Botànica
Família de ranals integrada per plantes paràsites, sense clorofil·la i amb l’aparell vegetatiu reduït, de flors actinomorfes, solitàries o en raïm, generalment unisexuals, de periant monoclamidi i d’ovari ínfer, i de fruits bacciformes o capsulars, amb llavors petites i abundants.
Comprèn unes 55 espècies, la majoria tropicals, de les quals el frare d'estepa Cytinus hypocistis és freqüent als Països Catalans
Sant Pere de Castellfollit del Boix
Art romànic
Situació Vista exterior de la capçalera, amb un absis central i dues absidioles, bonic conjunt decorat amb arcuacions i bandes llombardes A Lajarín L’antiga església parroquial de Sant Pere corona l’esplanada d’un serral que s’alça a la banda llevantina del terme, en un indret proper a les ruïnes del castell de Castellfollit Long 1°41’59” — Lat 41°40’16” Dista uns dos quilòmetres del nucli habitat de Castellfollit del Boix, anomenat Caseriu de Santa Maria, i per a anar-hi cal agafar el camí que porta al mas Palomes, que, al cap de pocs metres, haurem de deixar per seguir-ne un altre,…
Novelda
Vista aèria de la ciutat de Novelda
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vinalopó Mitjà, situat al corredor d’enllaç que travessa les serres subbètiques valencianes aprofitat pel tram mitjà del Vinalopó i pels camins i el ferrocarril, que el flanquegen.
El terme és en una bona part planer l’accidenten la serra de la Forna al SW, el tossal de Beties 693 m alt i de la Mola 541 m al NE, el Montagut, la lloma de la Xirixola i la serreta Llarga al NE, que avancen enmig d’un relleu àrid glacificat, i l’extrem meridional de la serra del Sit El Vinalopó, una mica encaixat, té una certa tendència a ramificar-se dins el seu llit major, i recull diverses rambles de funció molt esporàdica Al llit de la rambla del Vinalopó brollen fonts salabroses, com les mines —autèntiques foggaras — del molí de la Mola 2,7 km i de la rambleta del Pla 1,5 km El sòl no…