Resultats de la cerca

Fou deixeble de J Carreras i Dagas Dirigí la banda de l’hospici de Girona i fou professor de l’Escola Municipal de Música de la ciutat El 1910 fundà l’Academia Musical Gerundense, juntament amb Josep Saló i Tomàs Sobrequés Dirigí la societat claveriana La Regional Compongué obres ballables, com ara sardanes - Les dues ninetes , Gentilesa , Angelical , La pageseta , Stakanowitchz -, i també repertori per a instruments solistes Fou considerat un dels millors flautistes de les comarques gironines Com a pianista formà part d’alguns grups de cambra

Estudià a Caracas amb Raúl Borges i Clemente Pimentel i obtingué una beca per a prosseguir la seva formació a Espanya, on estudià amb Regino Sainz de la Maza Obtingué el premi extraordinari al Conservatori de Madrid i posteriorment, entre els anys 1951 i 1958, estudià a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena amb Andrés Segovia, de qui es convertí en assistent Actuà a les principals sales de concert d’arreu del món, combinant un repertori eclèctic que inclogué estrenes d’obres del segle XX Impartí classes magistrals a Europa i a Amèrica

Estudià al Conservatori de Música de Barcelona, on es diplomà l’any 1977 amb un premi d’honor en guitarra i menció en música de cambra Ha estat deixeble de Gracià Tarragó i Eduardo Sainz de la Maza És membre fundador del Quartet Tarragó 1971 i, des del 1982, ocupa la càtedra de guitarra al Conservatori Josep Maria Ruera de Granollers Ha desenvolupat una carrera de concertista molt significativa, d’àmbit internacional, en la qual ha destacat per l’estrena de diverses obres contemporànies i per l’amplitud del seu repertori

Ha actuat arreu de Catalunya, el Rosselló i també a Los Angeles i Berkeley EUA, tant amb repertori sardanístic com de concert El 1997 guanyà el concurs convocat per l’Institut Municipal de Música de Barcelona i obtingué el títol de Cobla Municipal de Barcelona Ha enregistrat diversos discos amb música de sardanes de diferents èpoques i estils, música de concert, balls vuitcentistes i posteriors, entre els quals destaquen un disc de sardanes d’Eduard Toldrà Les danses de Vilanova i l’obra sardanística de Joan i Ricard Lamote de Grignon

Fou fundat el 1982 a Madrid pel pianista Luciano González Sarmiento, el violinista Joan Lluís Jordà i el violoncellista Dimitar Furnadjiev Aquest trio és una de les agrupacions cambrístiques més destacades del panorama musical espanyol Tot i que el seu repertori inclou les grans obres per a con junt de violí, violoncel i piano del Classicisme al segle XX, els seus components presten una atenció preferent a la divulgació de la música contemporània, i també són requerits en diverses institucions per a impartir classes magistrals de música de cambra

Fou fundat el 1972 per membres de l’Orquestra Simfònica de Viena Ha tingut com a violinistes Thomas Kakuska 1972-81 i Jan Pospichal des del 1981, com a violistes, Tomislav Sestak 1972-81 i Wolfgang Klos des del 1981, i Wilfried Rehm com a violoncellista des de la consitució del grup És una de les formacions de cambra més prestigioses del panorama actual i destaca especialment en el conreu del gran repertori clàssic i romàntic, tot i que també interpreten autors contemporanis, com R Strauss i E Wellesz

L’objectiu del cor fou l’agrupació de cantaires autòctons de Munic amb la finalitat d’interpretar les grans obres corals de JS Bach a l’església de Sant Marc de l’esmentada ciutat Aviat, però, el seu repertori s’amplià a altres autors del Barroc tardà com GF Händel i fins i tot compositors del Classicisme vienès, com WA Mozart o FJ Haydn Ha efectuat nombrosos enregistraments, i han estat especialment aplaudides per la crítica les versions de les passions i algunes cantates de Bach i dels grans oratoris händelians

Formada al Conservatori del Liceu de Barcelona, on fou deixeble de Gracià Tarragó, estudià llaüt a Londres Fou membre d’ Ars Musicae , formació en la qual, a més de la guitarra, tocà també la viola de mà, la viola de roda, el llaüt i l’arpa gòtica Posteriorment també fou membre del Quartet Tarragó És coneguda sobretot com a acompanyant de  Lluís Llach  des del 1969, al qual l’uní una forta amistat, i el qual li dedicà Laura 1977, una de les cançons més celebrades del seu repertori, i també Roses blanques 1994

Format amb Kodály i Bartók, el 1912 fou nomenat director de cor de l’òpera de Munic i, l’any següent, director assistent de Bruno Walter de l’orquestra simfònica fins el 1923 Posteriorment, dirigí, entre d’altres, l’Òpera de Berlín 1927-30, l’Orquestra de la Ràdio de Moscou 1931-37 i diverses orquestres dels EUA 1938-45, especialment la de Scranton, a Pennsilvània 1940-45 Retornat a Europa, s’establí a París, on fou titular de l’orquestra de l’Opéra des del 1947 Fou un especialista del repertori postromàntic alemany

Formà part d’Acció Cultural Valenciana i collaborà a Acció , Mirador , El Marí , etc Doctorat el 1940, fou catedràtic d’institut i ha publicat, ultra diversos llibres de text, Estancia en Valencia del rey don José I 1929, Repertori dels gravats de PP Moles 1931, El valencià Jaume Rasquín, governador del Plata al segle XVI 1930, San Vicente Ferrer, apóstol de la paz 1944, València i el mariscal Suchet 1953, València contra Napoleó 1967 i La junta superior gubernativa del Reino de Valencia en 1823 Fou membre del Centre de Cultura Valenciana 1932