Resultats de la cerca

El seu pare era violinista de l’Orquestra Filharmònica de Nova York Deixeble preferit d’Ivan Galamian, la seva presentació oficial tingué lloc el 1950 en un concert a l’Havana en què interpretà el Concert núm 1 d’H Wieniawski Amb només quinze anys actuà al Carnegie Hall en un concert dirigit per Dimitri Mitropoulos En molt poc temps es convertí en un virtuós, famós per la seva perfecció tècnica Feu diverses gires per Europa, Amèrica, Austràlia i també Israel, i destacà per les seves interpretacions del repertori romàntic Fou el primer intèrpret dels concerts per a violí de Richard…

Estudià música a Toló i posteriorment ho feu a París, on el 1911 debutà a l’Òpera Còmica amb Richard Coeur-de-lion AEM Grétry Contractat per aquest teatre, hi cantà regularment fins el 1914, any en què l’abandonà a causa de diverses desavinences amb la direcció A partir d’aleshores intervingué en diversos espectacles operístics arreu de França, a més de teatres lírics de Bèlgica i Suïssa De retorn a França, centrà la seva carrera a Toló fins el 1948, any de la seva retirada dels escenaris Destacat intèrpret d’òpera francesa, fou un artista de referència per a òperes de G Bizet…

A vuit anys ingressà al Conservatori de Nova York, on fou deixeble d’A Dvorák Entre els anys 1899 i 1909 tocà a l’orquestra del Metropolitan, i el 1911 formà la seva pròpia banda, esdevinguda cèlebre a partir del 1918 i considerada modèlica pel rigor i la professionalitat dels músics integrants Recuperà molta música per a banda que havia estat arraconada o que havia caigut en l’oblit Dirigí l’estrena a Amèrica de la Grande symphonie funèbre et triomphale , opus 15, de Berlioz 1947 Compongué un centenar de peces per a banda i fundà l’American Bandmaster’s Association El seu fill Richard…

Estudià al Conservatori Nacional de París, i posteriorment fou deixeble de Georges Prêtre i Richard Bonynge Dirigí l’Orquestra Simfònica de Joves de l’Illa de França 1986-90 i fou assistent de Pierre Deveraux a l’Orquestra Colonne, a més de fundador i director musical de l’Acadèmia de l’Ille Saint Louis Després de la seva etapa com a director musical de l’Anhaltisches Theater de Dessau i associat de la Volksoper de Viena, desenvolupà una important carrera internacional amb orquestres simfòniques i a teatres d’òpera d’Europa i els Estats Units El seu repertori operístic comprèn…

En contra de l’opinió del seu pare, estudià cant a Milà amb M Vidal i debutà el 1908 amb la Micaela de Carmen Dos anys després cantà a París al costat d’Enrico Caruso i també interpretà Il matrimonio segreto a la Scala de Milà El 1911 Richard Strauss l’escollí per interpretar al mateix teatre l’Octavian d' El cavaller de la rosa Un any després debutà al Metropolitan de Nova York, on no pogué reaparèixer fins l’any 1921, a causa d’una afecció a les cordes vocals que la mantingué allunyada dels escenaris durant gairebé deu anys Es retirà el 1936, i a partir d’aleshores exercí…

Després d’estudiar a la Universitat de Liverpool, el 1889 entrà a treballar com a oficinista al Banc de Liverpool Durant els catorze anys que hi treballà, estudià i s’anà formant en moltes disciplines, com ara la música Des del 1889 collaborà en diferents publicacions amb articles de filosofia, literatura i, posteriorment, música Fou el crític musical anglès més cèlebre de la primera meitat del segle XX Destacaren les seves aportacions en el "Birmingham Daily Post" 1906-18, on apareixen les seves crítiques més brillants i intuïtives Alguns dels seus nombrosos escrits estan…

Feu estudis d’antropologia a la Universitat de Northwestern, on tingué com a mestres MJ Herskovits i Richard A Waterman i on es doctorà el 1951 Fou professor a les universitats de Northwestern 1953-54, 1956-62 i Wisconsin 1954-56 El 1962 fou nomenat professor d’antropologia a la Universitat d’Indiana a Bloomington, on posteriorment esdevingué cap del departament 1966-69 El 1976 entrà a treballar a la Universitat de Sydney Morí en un accident aeri a Europa La seva aportació a l’etnomusicologia quedà recollida en el llibre The Anthropology of Music 1964, on accentua la importància…

El propòsit de la companyia era difondre el teatre de text del seu temps, i aviat esdevingué un dels centres de referència per a la dramatúrgia contemporània britànica i mundial Des de l’estrena de Look Back in Anger 1956, de John Osborne, el Royal Court ha tingut un paper dinamitzador de la dramatúrgia en llengua anglesa, i pels seus escenaris han desfilat noms com David Hare, Sam Shepard, Edward Bond, Arnold Wesker, Harold Pinter, Caryl Churchill, Richard O’ Brien, Sarah Kane, Martin Crimp, Joe Penhall, Jez Butterworth, Anthony Neilson, Martin McDonagh o Mark Ravenhill El teatre consta de…

Considerat un dels millors especialistes en papers shakespearians de tots els temps, els interpretà en el teatre i en diverses pellícules com ara Julius Caesar 1953, de JL Mankiewicz Richard III 1955, Prospero's Books 1991, de P Greenaway i Chimes at Midnight 1965, d’O Welles Actuà també en The Secret Agent 1936, d’A Hitchcock Providence 1976, Dyrigent 1981, d’A Wajda Chariots of Fire 1981, Gandhi 1982, de R Attenborough, The Shooting Party 1984, Plenty 1985, Loser Takes All 1990, de J Scott, i The Portrait of a Lady , de J Campion, entre d’altres El 1983 li fou atorgat el títol de sir…

Graduat el 1958 en química orgànica a la Universitat de Tòquio, treballà en la reacció i la síntesi de polímers en l’empresa privada 1960-66 i el 1963 es doctorà a la Universitat de Pennsilvània El 1966 s’incorporà a la Universitat de Purdue Indiana, on fou professor assistent de Herbert Charles Brown i treballà en organoborans Després d’uns quants anys a la Universitat de Syracuse Nova York, 1972-79, retornà a la Universitat de Purdue, on des del 1999 ocupà la càtedra HC Brown Pels seus treballs sobre reaccions amb dobles enllaços de carboni en presència de catalitzadors de palladi , l’any…