Resultats de la cerca

Cop d’estat del general Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque, que fa caure la República a Espanya

Mestre de Lés Vall d’Aran, participà en les Misiones Pedagógicas de la Segona República i passà a Amèrica el 1937 Abans havia estrenat La sirena varada 1934, premi Lope de Vega, Otra vez el diablo 1935 i Nuestra Natacha 1935, obra d’un vague reformisme social, que obtingué un gran èxit A Mèxic estrenà Prohibido suicidarse en primavera 1937, i, a l’Argentina, La dama del alba 1944, considerada la seva millor obra, La barca sin pescador 1945 i Los árboles mueren de pie 1949 Tornà a Espanya el 1963 Fou el màxim representant d’un teatre poètic i “d’evasió”, antihistòric i fantàstic, que no superà…

És considerat un dels millors davanters del futbol espanyol S’inicià al SEU de Lleó i fitxà pel FC Barcelona la temporada 1939-40 La següent temporada jugà cedit al Centre d’Esports Sabadell, a segona divisió, i la 1941-42, al Granada Club de Futbol, on contribuí en l’ascens de l’equip andalús a primera divisió L’any següent fou el segon màxim golejador de la Lliga amb el Granada CF La temporada 1943-44 retornà al FC Barcelona i s’hi mantingué fins a la temporada 1954-55, en què protagonitzà l’època de les Cinc Copes Fou l’estrella de l’equip blaugrana abans de l’arribada de Kubala Capità de…

Debutà com a guionista per a E Martínez Lázaro — Amo tu cama rica 1991 i Los peores años de nuestra vida 1994—, però és més conegut per les collaboracions amb el seu germà Fernando — Two Much 1996,  La niña de tus ojos 1998 i El olvido que seremos 2020—, Á de la Iglesia — Perdita Durango 1997— o T Gatlif — Vengo 2000— Com a actor ha interpretat Suspiros de España 1995 i Adiós con el corazón 2000, de JL García Sánchez, i Airbag 1997, de J Bajo Ulloa, entre d’altres Com a director cal destacar  La buena vida 1996, Obra maestra 2000, Soldados de Salamina 2003, adaptació de la novella de Javier…

El seu nom veritable era Manuel Rodríguez Aguilar, que canvià pel de Manuel García Aquest canvi fou motivat, segons algunes hipòtesis, pel trencament de relacions amb la seva família Després d’uns quants anys d’estudis musicals a Sevilla, el 1797 es casà a Cadis amb Manuela Morales, actriu i filla d’actors Amb ella es traslladà a Madrid i tots dos entraren en la companyia de Francisco Ramos Aviat, però, passaren a treballar al Teatro de Los Caños del Peral i fou allí on el 1799 García tingué el seu primer paper important, en Nina de G Paisiello, i on, el 1801, cantà en l’estrena…